Fill de Marià Figueres i Monmany (Terrassa, 1869) i de Leonor Salellas i Vilarrubías (Terrassa, 1868-1930). El pare fou un dels socis fundadors de la Fratenitat Republicana de Terrassa de la qual també va ser-ne administrador del cafè. La mare fou tresorera de la societat teosòfica Rama Bakthi, fundada el 1914.

El 1927 es casà amb Rosa Barba i Feiner.

Encarregat d'una secció de la fàbrica Costa i Blasi, dedicada a teixits de llana per a senyora. Va ser president de les joventuts d'Esquerra i de la Fraternitat Republicana.

A les eleccions municipals de l'abril de 1931, fou un dels nou candidats d'Esquerra que presentà la candidatura del Bloc Catalanista Republicà que resultà elegida íntegrament. El 1932 fou escollit tercer tinent d'alcalde.

El 1934 fou reelegit com a regidor en la candidatura conjunta d'Esquerra, Unió de Rabassaires i Fraternitat Republicana de Sant Pere.

Fou detingut pels fets del Sis d'Octubre de 1934 i condemnat a sis anys i un dia de presó.

El 1936, arran del triomf del Front d'Esquerres, fou reposat a l'Ajuntament i elegit regidor segon.

Esclatada la guerra, i després de la dimissió de Samuel Morera, el 25 d'agost de 1936, fou elegit alcalde de Terrassa. El 14 d'octubre següent, d'acord amb un Decret de la Generalitat, es constituí un govern d'Unitat Popular, que va reelegir-lo d'alcalde. El juny de 1937, amb motiu d'una crisi política interna, Esquerra, va substituir els seus regidors i Samuel Morera va rellevar-lo a l'alcaldia. El 26 de juliol següent, es dictà acte de processament sense fiança contra ell per un afer sobre cementiris clandestins. El 5 d'agost va ser posat en llibertat.

El 17 de desembre de 1937, després que un vot de censura dels sindicats CNT i UGT apartés Samuel Morera i Esquerra del govern municipal una colla d'afillats al partit, enfrontats amb Morera, s'escindiren de Fraternitat Republicana i van fundar el Casal d'Esquerra Republicana de Terrassa amb seu a l'Orfeó de Terrassa. L'encapçalà Jaume Figueres, seguit d'altres exregidors com Miquel Palet, Miquel Boada, Josep Batlle, Ansem Martí, Rossend Bover i Jaume Banyeres, entre altres, i un grup de dones entre les quals la seva companya, Rosa Barba. Més endavant seria membre del Comitè d'Enllaç dels sindicats CNT i UGT.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França i posteriorment a Mèxic on arribà el 1947.

S'instal·là a San Luís Potosí treballant de teòric de teixits, no retornant mai més a Catalunya.

Autoria: Rafael Comes i Ezequiel