Fill de Josep Ferrer i de Teresa Pié.

El 1896 va anar a Cuba per fer el servei militar, i finalitzat s'hi va estar fins tornar a Catalunya, tres anys després.

Es va casar amb Antònia Figuerola i Perellada, amb qui tingueren tres fills: Lluís (Barcelona, 1906), Rosa (Barcelona, 1912) i Maria (Barcelona, 1913).

Dedicat al comerç, tenia una botiga d'olis i sabons a Gràcia i un quiosquet de llaminadures i begudes que obria els caps de setmana a la font de la Budellera, a Collserola.

Militant de l'Ateneu Nacionalista Republicà de la Bonanova, entitat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya, va ser conseller de districte d'Esquerra a Sarrià-Sant Gervasi.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 fou detingut.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil s'exilià a França. El 13 de juliol embarcà a Bordeus a bord del Mexique, amb el seu fill Lluís, arribant el 27 de juliol a Veracruz.

A partir de 1947 va viure a Mèxic DF amb la família del seu fill Lluís.

Es dedicà a l'elaboració de lleixiu i d'aigua de colònia que venia a domicili.

Avel·lí Artís i Gener "Tísner", que el va descriure com "el catalanista més aferrissat, tossut, vibrant i apassionat que hauré conegut en tota la meva vida", va explicar-ne diverses anècdotes vitals als seus llibres i articles periodístics, i en destacava que sempre portava, en comptes de corbata, el llacet de cinta negra, distintiva dels separatistes catalans de l'època.

S'emportà a l'exili mexicà la bandera estelada de l'Ateneu Nacionalista Republicà de la Bonanova, que retornaren els seus descendents dècades després al país, i conserva encara un dels seus nets a Barcelona.

Autoria: Josep Vall i Segura