Farmacèutic i polític

Militant d'Esquerra vinculat al sector d'Estat Català, era amic personal de Miquel Badia, al qual ajudà durant la seva estada a l'exili colombià després dels Fets del Sis d'Octubre de 1934.

Durant el bienni negre (1934-1936) serà president de l'Associació Cultural Catalunya, aixopluc legal del Casal d'Esquerra Estat Català, que havia presidit Miquel Badia.

Es casà amb Concepció Borràs i Targa.

El febrer de 1936 fou escollit diputat a Corts, per la circumscripció de Barcelona-ciutat, en les llistes del Front d'Esquerres com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Membre de la minoria d'Esquerra al Congrés, seria vocal titular de la Comissió Parlamentària de Guerra, i suplent de les de Marina, Estatuts i Governació. També seria titular de les de Govern Interior i Treball, i suplent de les de Pressupostos i Governació.

Durant la Guerra Civil fou subsecretari de Treball i Assistència Social, en el Ministeri homònim, que va tenir al capdavant, succesivament als ministres d'ERC, Joan Lluhí, Josep Tomàs i Piera i Jaume Aiguader.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià amb la seva esposa a França. El 18 de novembre de 1941 arribaren a Veracruz a bord del Quanza.

A Mèxic DF va tenir una farmàcia, associat amb Francesc Farreras i Duran.

Fou el fundador i tresorer del Patronat ProPàtria creat el 1954 i la tasca primordial del qual fou assegurar, durant anys, els cabals indispensables per al bon funcionament d'una infraestructura mínima de la Generalitat de Catalunya a l'exili.

Autoria: Santiago Izquierdo i Ballester