Administrativa i política

En la majoria de documents i notícies de premsa la trobem com a Elàdia F. Puigdollers. Filla d’Eladi Faraudo i Ortells (?-1927) i Elvira Puigdollers i Gili (1880-?), que tingueren quatre fills: Elàdia, David (1904-1980), Gastó (1906-1962) i Enric (1907-1985). Cosina de Josep Dencàs i Puigdollers. El pare, agent de borsa, quedà arruïnat arran de la Primera Guerra Mundial. 

Obtingué el títol d’assistenta social a Bèlgica, on va estudiar Ciències Socials. Domiciliada a la plaça de Letamendi, 3, de Barcelona, hi viurà conjuntament amb la seva tieta Teresa Puigdollers i Gili (1892-?) i, després, al carrer de Balmes, 22.

Amb l’adveniment de la República va esdevenir militant d’Esquerra Republicana de Catalunya desenvolupant alguns càrrecs vinculats a la seva formació social com ara, vocal del Segell Pro-Infància del Departament de Sanitat i Assistència Social. El 30 de novembre de 1933 publicà, a La Humanitat, l’article «Fem guarderies pels infants», l’únic escrit publicat en premsa catalana per ella.

El març de 1934, fou designada auxiliar administrativa de la Delegació del Patronat de Beneficència Particular del Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 fou destituïda del càrrec, però el recuperà el gener de 1935 gràcies a les gestions realitzades pel seu advocat i li foren retribuïts els sous no percebuts durant el seu cessament.

El març de 1935 ingressà a la masoneria, com a membre de la Lògia Manuel Ruiz Zorrilla, de Barcelona, núm. 21, del Gran Orient espanyol.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, el març de 1937, fou adscrita a l’oficina de Serveis Centrals d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya.

El gener de 1937, convidada per Socors Roig Internacional, viatjà a París per assistir —en nom del Comitè Central d’Ajut als Refugiats— a la Conferència Internacional per a l’ajut als ferits, vídues, orfes i refugiats d’Espanya, organitzada per la Commission de Solidarité du Rassemblement Populaire pour l'Aide au Peuple Espagnol. Per decret del 2 de juny de 1937 fou nomenada secretària general d’Evacuació i Assistència als Refugiats de la República espanyola, arran de la designació de Jaume Aiguader com a ministre de Treball i Assistència Social. A finals de desembre de 1937 viatjà a Terol acompanyant el ministre Aiguader, un cop la ciutat és en mans republicanes, amb l’encàrrec de gestionar l’ajut als evacuats de la població. El gener de 1938 fou designada directora general d’Evacuació i Assistència als Refugiats de la República espanyola, gestionant tant les colònies infantils, com els ajuts als refugiats que fugien de les zones ocupades pels franquistes. El setembre de 1938, després de la dimissió d’Aiguader de ministre en desacord amb la creació dels Tribunals Militars i pel tracte rebut per part del Govern de la República envers les indústries de guerra catalanes, cessà del càrrec ministerial i es reincorporà de nou com a funcionària a la Comissió Escolar d’Assistència Social, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat.

A principis de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a Perpinyà. Aconseguí alliberar el seu germà Enric, confinat al camp de concentració d’Argelers. El 13 de juliol embarcà a Bordeus, amb el vaixell Mexique, conjuntament amb la seva mare, els seus germans, la seva tia Teresa Puigdollers i Gili i la cosina Maria Teresa Espriu i Puigdollers. Arribaren al port mexicà de Veracruz el 27 de juliol de 1939.

El 1940 fou nomenada secretària del Centro Cultural Ibero-Mexicano. Visqué a Monterrey, on exercí de professora de la Universitat de Nuevo León. El 1968, fundà l’Escola del Treball de Nuevo León i el Servei de Treball Social de l’Hospital Universitari de Nuevo León. Fou membre d’una lògia maçònica.

Autoria: Pau Vinyes i Roig