Polític, mecànic, serraller i comerciant

Fill d’emigrants italians de Potenza, Pelegrino Falivene Basi i Teresa Pingetti Castronovo, els quals tingueren quatre fills: Salvador, Teresa, Domènec i Francesc.

Es casa amb Núria Matamala i Burch amb qui no tindran fills.

Als tretze anys és serraller. De jove va a treballar a Barcelona, però torna a Llagostera, on la familia té un comerç de material de cuina i electricitat. Més tard segueix cursos per correspondència de l'Escola Industrial.

Des de ben jove adquireix un compromís amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes: soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana el 1921; participa amb la seva dona en una subscripció popular pel monument a Àngel Guimerà el 1925; és membre del jurat del concurs de colles sardanistes de Llagostera el 1927; membre del Centre Regionalista, vinculat a la Lliga Regionalista.

El 1929 és elegit vicepresident del Casino Llagosterenc i, juntament amb Sebastià Gispert i el president Julià Cutiller, un dels impulsors de la seva reforma, encarregant les obres a Jeroni Montseny. De fet, l’esboç del disseny de la nova façana és idea seva: «Jo la vaig dibuixar, als companys els va agradar i així la va fer l'arquitecte Esteve». 

El 1930 i el 1932 és reelegit vicepresident de la junta del Casino, des del qual en alguna ocasió s’havia organitzat la Festa Major de la vila.

 

Segona República

El 1930 és un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana, que acaba portant a la convocatòria de la Conferència d’Esquerres Catalanes, el març de 1931, en la qual es funda Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint-ne militant.

En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 a Llagostera es presenta en la candidatura guanyadora de la Unió Republicana Autonomista, vinculada a ERC, per la qual és elegit regidor de l’Ajuntament presidit per l’alcalde Joan Nadal i Corominas. Una de les primeres accions és el canvi de nomenclatura dels carrers. El 8 de maig de 1934, adreça una carta a Carles Rahola, director del diari L’Autonomista de Girona, on confirma l’acord municipal del 6 de març «honorant la memòria d’una filla de la vila», referent a Isabel Vilà membre de l’AIT, que finalment donà nom a un carrer. 

Arran dels Fets d’Octubre de 1934 l’Ajuntament d’esquerres és destituït i no serà fins després de la victòria del Front d’Esquerres, a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, que tots els regidors seran restituïts en la seva condició.

 

Guerra Civil

Tot i el seu compromís polític segueix treballant a Can Pau Jacob, empresa de Llagostera que fabrica motors i on és el cap de la CNT.

En la sessió ordinària del Ple municipal del 15 d’octubre de 1936 explica «la visita que efectuà a l’arquitecte municipal Sr. Deu per a que entregués els plànols de l’avantprojecte d’Escoles, la qual cosa, a pesar dels diversos requeriments no s’ha pogut aconseguir, de manera que els plànols es troben pendents de formació actualment”. Uns dies més tard, en la sessió ordinària del 5 de novembre, hi consta que “els plànols de les Escoles ja estan construïts i poden recollir-se». 

El 20 de maig de 1938 en el ple ordinari de la Federació Comarcal del Gironès d’ERC és designat delegat permanent al Ple de la Federació Regional de les comarques gironines conjuntament amb Lluís Ferrerós, de Girona.

El 31 de maig de 1938 és elegit alcalde de Llagostera, en representació d’ERC, en substitució d’Agustí Coll, també d’ERC, que s’incorpora al front. Ho serà fins el 18 de gener de 1939, que s’incorpora al seu treball a la indústria de guerra en un taller de Palafrugell, tot i així en el nou consistori del 24 de gener encara consta com a regidor. 

 

Exili

Amb la derrota republicana s’exilia a França, passant els primers mesos al camp de concentració de Bram, amb altres companys exregidors d’ERC de Llagostera com Francesc Capdevila i Saurí, Joan Mir i Joan, Pere Argelés i Gotanegra i del PSUC com Llorenç Balmanya i Mons.

El 28 d’agost de 1939, en sortir del camp de concentració, passa a residir a Carcassona, on hi estarà durant vint-i-quatre anys amb la seva dona, que va creuar la frontera clandestinament per a reagrupar-se amb ell. Tindrà una presència notòria en les activitats d’ERC a l’exili francès del Departament d’Aude. El 1944 és membre del Consell Departamental del partit i el 1947 és nomenat president del Comité Departamental, càrrec que renova el 1949.

 

Retorn

El 1964 retorna a Llagostera i continua la seva militància a ERC a l’interior.

A les eleccions municipals de 1979 és candidat independent a la llista del PSC de Llagostera, ja que ERC no presenta llista. A les eleccions municipals de 1983 és candidat a la llista d’ERC.

Durant aquesta darrera etapa de la seva vida es manté molt actiu escrivint articles culturals al Butlletí de Llagostera i assistint a congressos nacionals d’ERC.

El maig de 1988 rep un homenatge del Casino Llagosterenc que el distingeix com a soci d’honor en agraïment a la seva llarga trajectòria, el segon en rebre aquesta distinció en un segle d’història de l’entitat.

Va voler deixar escrit a la làpida del cementiri de Llagostera, actualment desapareguda: «Núria Matamala i Francesc Falivene. Sempre units en la vida i també en la mort. 1896-19…» I una llista vertical amb les paraules «Moral, Bondat, Amor i Estimació».

Autoria: Alfons Codina i Pujol

Articles en publicacions periòdiques

---

FALIVENE PINGETTI, Francesc. «Francesc Falivene Pingetti» a: Butlletí de Llagostera, núm. 54, desembre 1989, p. 4-5.