Bartomeu Fabrés fou una de tantes persones de talent que, als anys 1930, va tenir la generositat de dedicar la seva vida a unes idees i a un país. Metge de família, havia nascut a Mataró. Després dels estudis al col·legi salesià de Sant Antoni de Mataró, el 1918 entrà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barceloma. Allà fou deixeble d’August Pi i Sunyer i, entre els seus companys de promoció, s’hi comptava, entre d’altres, en Francesc Duran i Reynals. Es va llicenciar en medicina i cirurgia el 1925. Pocs anys abans d’obtenir el títol, es casà amb Margarida Vila i Cruells, una noia de Mataró amb qui es coneixien des de ben petits.

Va ser durant l’època d’estudiant a Barcelona que entrà en contacte amb la joventut polititzada de l’època. Així, a inicis dels anys 1920, Fabrés entrà a militar a la Joventut Nacionalista i, el 1922, a Acció Catalana.

Just acabat de llicenciar, Fabrés s’establi com a metge a Begues. Al cap d’un any d’estar-s’hi, va traslladar-se a Gavà.

Gavà era en aquells moments una petita ciutat que vorejava els 5.000 habitants, amb una incipient industrialització. Entre les principals empreses hi havia la Companyia Roca Radiadors, fabricant de calderes i material sanitari, on Fabrés exercí també de metge d’empresa. En l’aspecte social, la vida local girava entorn de dues societats, el Cafè del Centre i l’Ateneu Popular. La primera havia estat, històricament, el centre de les candidatures republicanes, en oposició a la societat rival Ateneu Popular, vinculada a la Lliga Regionalista. En arribar a Gavà, Fabrés s’havia integrat a la primera.

Amb la caiguda de Primo de Rivera, Fabrés aglutinà una bona colla de membres de la societat del Cafè del Centre i fundà, l’1 de novembre de 1930, el Foment Català Republicà, entitat adherida a Acció Catalana, creat amb l’objectiu de donar suport a una candidatura a les eleccions generals que s’esperava que es convocarien ben aviat.

Fou en aquesta època que Fabrés va conèixer Lluís Companys, que va visitar Gavà. Altres amics d’aquella època foren el futur conseller de Cultura Ventura Gasol i el futur ministre Josep Tomàs i Piera.

Tot i que no participà com a candidat a les eleccions del 12 d’abril, a les suplementàries del 31 de maig de 1931 ja s’hi va presentar com a segon de la llista que encapçalava Cristòfor Solé i Mèlich. El Foment Català Republicà, que havia abandonat l’adhesió a Acció Catalana per l’adhesió a la nova i triomfant Esquerra Republicana de Catalunya, guanyà les eleccions. Fabrés esdevingué primer tinent d’alcalde.

Fabrés era la persona que portava el dia a dia polític, mentre que l’alcalde es reservava per a tasques més institucionals i representatives. Així, Fabrés esdevingué el redactor de cròniques polítiques al periòdic local L’Aramprunyà, i presidia diverses comissions municipals (finances, escoles, higiene i beneficiència), que impulsaren diversos equipaments: unes noves escoles municipals —inaugurades el 1933 pel president Macià—, el primer mercat municipal —amb l’emplaçament decidit mitjançant un plebiscit local—, el projecte de clavegueres i canonades d’aigua potable de la ciutat, i d’altres.

La seva condició de líder polític quedà consagrada durant la campanya electoral de les municipals de 1934, on tornà a presentar-se pel Foment en segon lloc: les octavetes de campanya i els principals debats se centraren en la seva persona, en un dur enfrontament amb la candidatura de l’Ateneu. El Foment tornà a guanyar, i Fabrés tornà a esdevenir primer tinent d’alcalde.

Detingut arran dels Fets del Sis d’Octubre, fou alliberat pocs dies després gràcies a les gestions del Sindicat de Metges, tornà a Gavà i reprengué l’activitat política. El 1935 fou elegit president del Foment Català Republicà, i impulsà el trasllat d’aquesta entitat a una nova seu, a la Rambla de Gavà. Va participar activament a la campanya electoral de febrer de 1936, i apareix en diversos mítings del Front d’Esquerres. Quan, pel decret de 18 de febrer, es reposaren els càrrecs d’alcaldes i regidors dels Ajuntaments intervinguts arran dels Fets del Sis d’Octubre, Fabrés va esdevenir alcalde, ja que Cristòfor Solé hi va renunciar. La presa de possessió es produí al Ple Municipal del 4 de març de 1936.

Sota el seu mandat, ben curt, es van aprovar les ordenances reguladores del nou mercat municipal i la formalització d’un emprèstit per construir la xarxa de clavegueres i l’estació depuradora de Gavà —depuradora que no es construí fins al 1980.

La revolució del 19 de juliol comportà que els elements més extremistes prenguessin els carrers, amb l’assassinat de diverses persones. Bartomeu Fabrés, totalment oposat a aquestes accions, va dissoldre el consistori, que no es tornaria a reconstituir fins al 9 d’octubre de 1936. A partir d’aleshores, es dedicà en exclusiva a la seva tasca mèdica.

La seva figura no era gens ben vista pel Comitè de Milícies Antifeixistes. L’enemistat venia de temps enrere: el Sindicat Únic de Treballadors de Gavà havia estat suspès moltes vegades entre 1933 i 1936, i els seus líders perseguits i empresonats, en alguns casos a petició del consistori gavanenc. El 16 de juny de 1936, la Guàrdia Civil havia tornat a suspendre les activitats del sindicat anarquista per ordre expressa de l’alcade Fabrés. De fet, el Sindicat Únic de Gavà seguia els postulats de la FAI, i era un dels més bel·ligerants de la Federació de Barcelona.

L’11 de setembre de 1936, cap a les vuit del vespre, quatre milicians van anar a buscar-lo a casa. Digueren que uns accidentats a les carretera de Viladecans necessitaven auxili, i ell era el metge de guàrdia aquell dia. Va accedir a acompanyar-los. Va ser el darrer cop que el van veure viu. Fou trobat l’endemà, ja mort, a la carretera de les costes de Garraf. Tenia impactes de bala i signes de tortura. Havia complert trenta-tres anys i deixava esposa i quatre filles, d’entre dos i nou anys.

El seu sepel·li, el 13 de setembre, congregà una multitud de veïns, que passaren per la seu del Foment a retre un darrer homenatge.

El 1982 es creà a Gavà el Centre d’Estudis Doctor Fabrés, entitat que, entre aquella data i el 1987 realitzà diverses activitats culturals i edità la biografia d’en Fabrés, escrita pels metges Ricard Cervera i Concepció Violan. El 2003, la Generalitat de Catalunya, a petició de l’Ajuntament de Gavà, acordà donar el seu nom al Centre d’Atenció Primària Gavà II, situat a l’Avinguda de la Riera de les Parets.

Autoria: Josep Campmany i Guillot

Llibres

---

CERVERA, Ricard; VIOLAN, Concepció. Vida i mort del doctor Fabrés. Metge i polític a Gavà durant la segona República. Gavà: Centre d'Estudis Doctor Fabrés, 1982.

---

CERVERA, Ricard; VIOLAN, Concepció. Vida i mort del doctor Fabrés. Metge i polític a Gavà durant la segona República. El Papiol: Editorial Efadós, 2003.

---

Galeria de Metges Catalans
Espai web dedicat a Bartomeu Fabrés i Anglada
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFK