Fill d’Avel·lí Estrenjer i Esplugas i de Joaquima Macià i Vives. Vivia al carrer Pantà de Terrassa i estudià als Escolapis de la ciutat. Després va fer la carrera de Dret i exercí com advocat en acabar la seva activitat política centrada, bàsicament, en els primers anys de la Segona República.

Estava casat amb Agnès Viader i Viguer i foren els pares d’Enric, Montserrat, Joan i Rosa. La seva implicació en la política la situem en els primers temps de la Dictadura primoriverista. Va ser el president de la Joventut Nacionalista. Més endavant endegà el projecte de posada en marxa del Centre Catalanista Republicà (1930), adherit a Acció Catalana, amb seu al carrer de Sant Pere, 38. Josep Girona era el president de la primera junta i Avel·lí Estrenjer el vicepresident.

El 9 de novembre de 1930 va tenir lloc al Teatre Alegria de la ciutat de Terrassa el primer acte públic del Centre Catalanista. El diari Avui era el seu portaveu. Estava dirigit per Albert Oliart i Llach, figura destacada d’aquella agrupació política. En les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 formà part de la candidatura del Bloc Catalanista Republicà. Estava integrada per Esquerra Republicana, el Centre Republicà Obrer i el Centre Catalanista Republicà (CCR). Els sis candidats sortiren escollits: Avel·lí Estrenjer, Albert Oliart, Josep Girona, Josep Mallafré, Frederic Segués i Pere Tusell. El perfil social es vinculava amb professionals liberals i amb l’activitat empresarial.

En el moment d’escollir el primer alcalde del temps de la República, el Centre Republicà Obrer va donar suport a Avel·lí Estrenjer en detriment de la proposta de Samuel Morera com a representant d’Esquerra Republicana. Estrenjer fou el primer batlle republicà de la ciutat i ho va ser fins el febrer de 1932, llevat dels mesos de maig a setembre per la dedicació i conseqüències de la seva candidatura, per Acció Catalana, en les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931.

Samuel Morera rellevà accidentalment Estrenjer durant aquell temps i li va correspondre exercir les tasques d’amfitrió en la visita a Terrassa del president Macià el 6 de juliol de 1931. Tal vegada, l’alcalde Estrenjer atengué la presència del ministre d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, en la seva visita a la ciutat el novembre del mateix any.

Després dels fets violents del 15 de febrer de 1932, on fou assaltat l’Ajuntament i retingut l’alcalde i dos regidors d’Esquerra, Avel·lí Estrenjer presentà deu dies després la dimissió irrevocable com alcalde. Esquerra Republicana i el Centre Catalanista s’increparen mútuament per la resposta donada davant el conflicte. Les critiques provinents del diari L’Acció, majoritàriament per part de Valentí Puigdomènech per la suposada i negligent actuació d’Estrenjer davant l’assalt llibertari al consistori, acceleraren una decisió irrevocable i anticipadament pensada. Se l’acusava de manca de previsió i rigor de planificació davant uns fets que es podien haver evitat.

L’avinentesa entre la gent d’Acció Catalana i els republicans del Centre Republicà Obrer permeté que el republicà Ramon Camps i Celma fos el nou batlle de la ciutat. Camps estava vinculat al sindicat de l’Art Fabril i formava part del grup que abandonà la Casa del Poble i liderà el conjunt de republicans coneguts com els del «Tubu». Avel·lí Estrenjer continuà com a regidor fins 1934 i formà part de la Comissió Municipal de Beneficència i Acció Social.

Camps fou el segon alcalde republicà de la ciutat entre març i novembre de 1932. Mesos després, els exitosos resultats d’Esquerra en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre legitimaren l’accés de Samuel Morera com a primer autoritat de la ciutat fins a primers de febrer de 1934. Fou la seva segona etapa com a batlle de Terrassa.

Avel·lí Estrenjer es caracteritzà per la seva brillant oratòria i la seva voluntat de servei i compromís cívics. Va ser el secretari de la Junta del Col·legi d’Advocats de Terrassa, entre 1930 i 1939, presidida per Àlvar Vinyals i Aguilera. Tenia el despatx professional en el Passeig de García Hernández, conegut  després com a Comte d’Ègara.

El febrer de 1938 fou nomenat, per disposició del conseller de Finances Josep Tarradellas, interventor-delegat de la Generalitat a les empreses d’assegurances Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball i de Malalties i Mútua d’Assegurances de Terrassa.

Arran de la derrota republicana, fou empresonat entre febrer i desembre de 1939. En l’àmbit professional patí la depuració franquista fins 1948. Es reincorporà a la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats a Terrassa a partir de 1958. Fou el Degà entre 1968 i 1977. La seva complicitat i patriotisme el portaren a presidir institucions com la Fundació Abat Marcet i la primera junta de la Delegació d’Òmnium Cultural de Terrassa entre 1969 i 1971.

Autoria: Josep Puy i Juanico