Metge

Fill de Ramon Espinasa i Nebot i de Maria Masagué i Sarrà. Segon d'onze germans, dels quals només set van arribar a edat adulta.

El 1921 es llicencià en medicina pediàtrica. Exercí com a metge a la consulta del seu domicili, pel qual fou conegut com en «Pep Metge», tal i com signava les receptes i recull el seu ex-libris.

Fou el fundador de El Foment de la Sardana i presidí l'Associació Benèfico-Instructiva (ABI-Ateneu Domingo Fins) del 1921 al 1924, sent escollit de nou president d'aquesta entitat el 1931.

Fou regidor de Montcada i Reixac del 1922 fins el cop d'estat del general Primo de Rivera. El 1931 fundà el Centre Nacionalista Republicà, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, i el 12 d'abril, encapçalà la candidatura d'esquerres i catalanista que guanyà les eleccions municipals. Fou alcalde fins el 1933 en un mandat en el que es crearen el Dispensari Municipal i es construïren escoles a les barriades de Can Sant Joan, Mas Rampinyo i Vallençana, a més del grup escolar Ignasi Iglésies.

El 1925 es casà amb Dolors Closas i Miralles. La parella tingué tres fills: Joan (1926), Carme (1930) i Ramon (1935), tots tres nascuts a Montcada i Reixac.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França deixant els tres fills amb la família materna, amb la intenció de tornar en breu. Passaren la frontera a peu pel Coll de Banyuls, després d'abandonar l'automòbil i moltes pertinences a les afores de Vilamaniscle, en companyia del jutge de pau de Montcada Lluís Pedrola i Briansó i la seva família. En arribar a Banyuls simpatitzants dels republicans els van acollir aquella primera nit a les seves cases.

Durant aquest breu període va exercir de metge a l'hospital de Perpinyà. El 13 de juliol embarcà a Bordeus a bord del Mexique arribant el 27 de juliol a Veracruz. Posteriorment arribaren la seva dona i, tres anys més tard, els seus tres fills.

Es va establir a Mèxic DF, dedicant-se a la pràctica privada de la medicina, especialitzat en pediatria. Va escriure tres llibres de medicina: Eugenesia y Enfermedades de la Infancia (1941), Dietética Infantil (1944) i Manual de Urgéncias en Pediatria (1952). Aquest darrer fou el llibre de text dels graduats de Medicina Rural de l'Instituto Politécnico Nacional de Mèxic.

Va guanyar dos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1954, a São Paulo, el premi Maspons i Camarasa amb La Comarca del Vallès. I el 1955, a San José de Costa Rica, el premi Francesc Macià amb Contes per a infants.

Fou membre de la Borsa del Metge Català de Mèxic, entitat que va arribar a presidir durant un temps. Impartí diverses conferències a l'Orfeó Català.

Va tornar a Catalunya en una sola ocasió, l'estiu de 1960.

Autoria: Jordi Sànchez i Escrigas