Alcalde de Vilanova i la Geltrú

Fill de Baldomer Escofet i Tort i de Francesca Pascual i Bosch. El matrimoni tingué tres fills: Antoni (1880), Carme (1886) i Salvador (1896).

Estudià per teixidor a l'Escola Industrial.

Es casà amb Mercè Mercè i Talasach (Bausen, 1884). El matrimoni va tenir dos fills: Antoni i Mercè.

Entrà a treballar a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú com a funcionari administratiu, fins guanyar la plaça d'oficial major de la secretaria municipal.

Redactor de Democràcia i col·laborador del Diario de Vilanova. Fou una de les ànimes de l'Ateneu desenvolupant responsabilitats com vocal, secretari de la junta, bibliotecari... També fou membre fundador de l'Associació d'Alumnes Obrers, -i en va arribar a dirigir el Butlletí- que aplegava alumnes i exalumnes de l'Escola Industrial en foment de la cultura popular.

El desembre de 1910 fou premiat al Certamen de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.

Vinculat des dels anys 1910 al Partit Federal de Vilanova, amb l'adveniment de la República s'adherí a Esquerra.

A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 fou elegit alcalde de Vilanova i la Geltrú.

Arran dels Fets d'Octubre del mateix any, fou cessat del càrrec, detingut i empresonat. Primer, durant nou mesos, al vaixell-presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona, i després dos mesos més a la presó Model de la capital catalana. Ja en llibertat condicional, l'octubre de 1935, es reintegrà a la seva feina d'oficial major de l'Ajuntament vilanoví.

El febrer de 1936, amb el triomf del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives, retornà a l'alcaldia fins a l'octubre del mateix any. Durant el seu mandat es donà un impuls definitiu al nou grup escolar i va donar continuïtat a la pavimentació del passeig central.

Durant la Guerra Civil continuà sent secretari de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El 26 de gener de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França passant la frontera per Portbou acompanyat de la seva família. S'instal·laren a Banyuls i a Montpeller. En paral·lel al seu treball a la JARE, va col·laborar en el manteniment d'Unitat Vilanovina, que organitzà Josep Ferrer i Aymar en suport dels vilanovins en situació de penúria a l'exili.

El 14 d'abril de 1942 embarcà amb la seva família a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

Arribà a Mèxic DF delicat de salut, a conseqüència d'una malaltia hepàtica que s'havia manifestat a França. Tot i això va col·laborar amb les activitats de l'Orfeó Català. I va formar part del Secretariat de Relacions dels Vilanovins a l'Exili, que impulsaren Joan Ventosa i Roig i Ricard Mestre.

Autoria: Josep Vall i Segura