Advocat

Fill d'Ot Duran i Dupuy i de Manuela d'Ocon Benedicto.

El 1924 es casà amb la Rosa Gili i Forn amb qui tingueren tres fills: Manuel (Barcelona, 1925 - New Haven, 2020), Rosa Maria (Barcelona, 1927) i Ot (Barcelona, 1931).

El 1920 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va exercir d'advocat i de professor d'història i fou també assessor jurídic del Banc Alemany. Fou membre directiu del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

El juny de 1934 era militant del PNRE al Districte IV de Barcelona.

Del 1931 al 1939, durant tot el període republicà, fou Procurador General de Catalunya.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, on va tenir un paper destacat dins el Patronat de la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller. El 14 d'abril de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 22 de maig.

A la Ciutat de Mèxic s'especialitzà en la forma jurídica del fideïcomís. Va exercir com a advocat al Banco de la Propiedad i a Bancrecer. També fou assessor jurídic de la Financiera Mexicana i de la Financiera Metropolitana.

Fou un dels fundadors de l'Institut Català de Cultura i de la Unió de Periodistes de Catalunya. Col·laborà habitualment a España, España Nueva, Quaderns de l'Exili, El Poble Català, Pont Blau, La Nostra Revista. Fou un notable traductor d'obres de Koestler, Wansittart, Dwight o Dard per a les editorials Minerva, UTEHA i Fondo de Cultura Económica.

Com a íntim col·laborador d'Antoni Maria Sbert, va desenvolupar als anys 1950 un paper fonamental en la reorganització de les institucions catalanes a l'exili i en l'elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat de Catalunya.

Fou directiu de l'Orfeó Català i formà part del consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1957 celebrats a la Ciutat de Mèxic.

Autoria: Josep Vall i Segura