Miliciana de la Columna Macià-Companys

Infància i joventut

Batejada com a Rosa, Elena i Josefa i descendent d’una família d’idees tradicionalistes i religioses. El seu pare Antoni Domènech i Dalmau era un propietari de Grions (Sant Feliu de Buixalleu) i la mare Dolors Pujol i Aymerich (1870-1957) procedia de Bordils. Anys després la família es trasllada al carrer de l’Escola Pia, número, 2, de Girona. Segons Josep Clarà: «Era una noia decidida i amb una personalitat especial». El desembre de 1928 s’escapà de casa. El Boletín Oficial de la Província de Gerona redactà una requisitòria, a fi i efecte de poder-la localitzar. El Butlletí la descrivia com alta, prima, cara fina i prima, cabell ros tirant a fosc  i tallat a la romana. S’instal·là a Barcelona fugint de l’escotament de la ciutat de Girona. A Barcelona teixí un conjunt de coneixences i es desenvolupà lliurement.

Anys republicans

Treballà com a dependenta en un comerç. S’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya tot just creada l’organització política. Poc després dels Fets d’Octubre de 1934, fou internada al Sanatori Martí i Julià de Salt. Ingressant-hi el 26 de novembre d’aquell any. Segons el diagnòstic del doctor Narcís  Figueras, col·legiat número 235 del Col·legi de Metges de Girona:«Sufría un estado vesánico con manifestaciones de perturbación mental siendo para su curación ser recluida en el nosocomio». L’11 de maig de 1935 fugí del sanatori i retornà a Barcelona.

República en guerra

En iniciar-se el sollevament militar del 1936, participà en els combats de la plaça de la Universitat dels dies 19 i 20 de juliol i el 24 del mateix mes s’allistà com a voluntària infermera amb un grup d’Esquerra Republicana de Catalunya que marxà integrat en la columna del capità García Miranda, per tal de combatre  al front d’Aragó. Aquesta petita unitat actuà al sud del front d’Aragó i al cap de poques setmanes es situà sota el comandament de la columna Ortíz, integrada per diferents centúries, entre les quals una d’ERC. A inicis de setembre la centúria s’integrà dins de la Columna Macià-Companys.

L’escriptor i periodista Lluís Capdevila al diari La Humanitat (2 d’octubre de 1936) esmentava que en no tenir prou com a infermera, el setembre de 1936 decidí agafar un fusell i anar a lluitar amb les tropes que estaven atacant la població de Belchite. En aquesta acció protagonitzarà un episodi de valor, en fer arribar queviures i aigua als companys combatents. Arran d’aquest fet el comandant Jesús Pérez Salas, cap de la columna, li atorgarà l’estrella d’alferes en una cerimònia austera i senzilla. Aquest esdeveniment tindrà ampli ressò en la premsa de l’època i el propi Lluís Capdevila la qualificarà de dona valenta. Participà en els Fets de Maig de 1937, lluitant en el bàndol governamental.

Dos germans de la Rosa, Josep Maria i Lluís Domènech i Pujol, militants del tradicionalisme gironí, recolzaren el cop d’estat del juliol de 1936. Josep Maria, regidor de l’Ajuntament de Girona, fou afusellat el 13 de novembre de 1936, per decisió del Tribunal Popular. Lluís, sense judici previ, havia estat afusellat l'anterior 31 d'octubre. A aquestes tràgiques morts cal afegir el bombardeig aeri feixista que patí l’edifici on vivia la família Domènech, causant la mort d’alguns dels inquilins així com provocant nombroses desperfectes als habitatges. Altres tres germans Vicent, Joan i Ricard —aquests dos darrers  jesuïtes— sobrevisqueren a la guerra.

Repressió i darrers anys de vida

Amb la desfeta de la República decidí no marxar a l’exili i romandre a la casa familiar de Girona. Fou delatada, detinguda i empresonada a l’edifici del Seminari, aleshores presó, situat davant de la casa de la mare. El 15 de març de 1939 les autoritats municipals van fer arribar un informe al tribunal militar on se la descrivia com una persona molt perillosa. L’informe erròniament la vinculava amb la FAI i se l’acusava d’endur-se’n llibres de les incautacions de domicilis particulars. El dia 20 del mes següent, per ordre  de l’auditor, fou treta de la presó i conduïda al manicomi de Salt, rebatejat com a «Manicomio Provincial», sent ingressada per malaltia mental: «paranoia crònica». Sembla ser que d’aquesta manera va evitar que l’afusellessin, ja que venia d’una família de tarannà conservador i aquest fet podia haver influït. Al cap de poc temps, el 27 de maig d’aquell any, s’escapà i s’amagà. El 6 d’octubre l’auditor de guerra de Girona la declarà en llibertat, tot i haver fugit. Ningú feu cap esforç per a cercar-la i el 1944 encara era en lloc desconegut. En heretar unes propietats agràries s’instal·là a inicis dels anys 1950 a Ullà, tot regularitzant la seva situació. El 1953, l’alcalde d’aquest municipi la denuncià arran d’una disputa, ja que ella no estava conforme amb la contribució urbana que se li demanava. La denúncia no tingué massa recorregut. El gener de 1979 segons la Cèdula de la Propietat foren venudes una part de les terres heretades d’aquesta població.

Autoria: Pau Vinyes i Roig

Articles en publicacions periòdiques

---

CAPDEVILA I VILALLONGA, Lluís. «Rosa Domènec, alferes» a: La Humanitat, 2 d'octubre de 1936, p. 8 i 4.

---

CLARA I RESPLANDIS, Josep. «La Rosa de Can Domènech» a: Girones, Octubre de 2015, p. 80-81.