Llista alfabètica
Llista alfabètica

Laureà Dalmau i Pla

Agullana, 15 d'abril de 1886
Girona, 2 de febrer de 1969

Fotografia de Laureà Dalmau i Pla

Metge, escriptor i polític

Joventut i primers treballs com a metge, escriptor i polític (1886-1931)

Nasqué a Agullana, on els seus pares -Pere Dalmau i Martí i Rafaela Pla i Barris- regentaven el forn de pa del poble. Va fer estudis de batxillerat a Girona, i seguí després la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1908. Inicià aleshores els estudis de doctorat a Madrid (només es podien realitzar en aquesta ciutat), que no completà. Després d'exercir durant un temps com a metge a Vilajuïga, el 1912 s'establí a Girona. Col·laborà en el Butlletí del Col·legi de Metges de Catalunya.

Interessat des de molt jove per la literatura, formà part de l'anomenat Grup de Girona, juntament amb Miquel de Palol i Josep Tharrats. Compongué diverses poesies en català que obtingueren guardons en els Jocs Florals celebrats a diverses poblacions catalanes. El 1908 publicà la narració Cercant la fossa. Col·laborà en publicacions com Armonia, L'Escena Catalana, Revista Catalana i Ofrena. El 1918 estrenà al Teatre Principal de Girona el drama en vers Sacrilegi. Deixà algunes sobres inèdites.

En l'àmbit polític, milità a Girona en el Centre Nacionalista Republicà i fundà en aquesta ciutat, amb Miquel de Palol, el setmanari Catalanitat (1910-1911), de signe catalanista republicà. Col·laborà en publicacions del republicanisme, com La Lucha i L'Autonomista.

Actuació durant la República i la Guerra Civil (1931-1939)

A les eleccions de maig de 1931 per formar la Diputació Provisional de la Generalitat, va ser elegit diputat per Girona, i fou un dels ponents de l'Estatut de Núria. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, va ser novament elegit per Girona a les eleccions de novembre de 1932 per constituir el Parlament de Catalunya. Col·laborà en Vibració, setmanari catalanista republicà de Girona.

Durant la Guerra Civil fou director de l'Hospital de Girona.

L'exili, el retorn i els darrers anys (1939-1969)

A la fi de la Guerra, s'exilià a la Catalunya Nord, on visqué els següents deu anys. El 1949, s'acollí a un indult i retornà a Girona, on exercí la seva professió de metge.

Autoria: Joan Palomas i Moncholí

Laureà Dalmau i Pla

Obra pròpia


Llibres

DALMAU I PLA, Laureà. Sacrilegi: quadro dramàtich en un acte en vers. Barcelona: Estampa La Renaixensa.
DALMAU I PLA, Laureà. Cercant la fossa. Barcelona: Imp. Rujol, 1908 [La Novel·la Catalana, any II, núm. 7.].

Laureà Dalmau i Pla

Bibliografia


Capítols de llibres

«Dalmau i Pla, Laureà», a: CALBET I CAMARASA, Josep M.; CORBELLA I CORBELLA, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, Universitat de Barcelona, 1981-83 [Fundació Salvador Vives Casajuana, Seminari Pere Mata].
«Laureà Dalmau», a: THARRATS, Josep; THARRATS, Joan Josep. Perfils i semblances. [Girona]: Ajuntament de Girona, 1990.
Articles en publicacions periòdiques

ARAGÓ, Narcís-Jordi. «Una nit amb Laureà Dalmau» a: Revista de Girona, núm. 178, setembre-octubre de 1996, p. 6.
GEIS, Camil. «Els que he trobat pel camí: Laureà Dalmau i Pla» a: Revista de Girona, núm. 84, tercer trimestre de 1978, p. 323-324.