Miquel dels Sants Cunillera i Rius
El Palau d'Anglesola,
6 d'abril de 1904
Les Escaldes,
16 d'abril de 1978
Metge i polític
Fill del matrimoni format pel mestre de primària Miquel Cunillera i Macià i per Trinitat Rius i Casals. Tingué una filla, Josefa Cunillera, que el 1939 es casà amb Francisco Coll, industrial d'Argentona. Tot i que nascut al Pla d'Urgell, políticament va treballar a la província de Tarragona durant els anys 30, ja que professionalment exercia de metge al Mas de Barberans, a la comarca del Montsià.
El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Tarragona, pel Partit Radical Autònom que es presentava coaligat amb Esquerra i la Unió Socialista de Catalunya. En aquella campanya electoral, el doctor Cunillera va patir un accident automobilístic, fet que li va ocasionar la pèrdua d'un ull. Formà part de diverses comissions, com les de Sanitat i Assistència Social -com a secretari-, Presidència, Pressupostos, i Peticions i Examen de comptes, aquesta última amb el càrrec de president, a més de ser un dels integrants del Patronat d'Assistència Social a la província de Tarragona.
Després dels Fets d'Octubre de 1934, Cunillera va ser detingut al vaixell Manuel Arnús a Tarragona, i no va ser alliberat fins als primers dies del 1935. Durant el conflicte bèl·lic del 1936 al 1939, va ocupar també diferents càrrecs destacats: fou integrant del Consell General de Sanitat i cap de l'Agrupació de Serveis Militars Hospitalaris de les comarques gironines el 1937. A més de col·laboracions en premsa, compaginant les seves dues esferes que el van definir, la política i la sanitat, per exemple, a la revista SIAS, portaveu de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. O conferències, com la que va realitzar a Sariñena, al front d'Aragó, o a Barcelona, l'any 1937.
Amb la derrota republicana del 1939 s'exilià a França, establint la seva residència a Montpeller. Posteriorment, el 4 de setembre d'aquell mateix any desembarcà amb el vaixell "Winnipeg" amb prop de cinc-cents catalans més a Valparaíso, a Xile. País on fou cap dels serveis d'Assegurança Obrera i formà part de la delegació d'Esquerra. El 1945 presidí el Front Nacional de Lluita, i a partir del 1948, la Mútua Catalana del Centre Català de Santiago. Després es traslladà a l'Uruguai, país on també residí. Políticament, estigué vinculat al Consell Nacional Català.
Finalment, establert definitivament a Andorra, exercí la medicina interna a les Escaldes. Va emmalaltí greument el 1972 i va morir sis anys més tard. L'any següent, el 10 de juny de 1979, la seva gent més pròxima li va organitzar un homenatge, conjuntament amb Josep Fontbernat i Verdaguer, com a diputats tots dos al Parlament de Catalunya que van viure la major part del seu exili a Andorra.
Autoria: Josep Sancho i Sancho
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Bibliografia
Llibres
Diccionari dels catalans d'Amèrica. Contribució a un inventari biogràfic, toponímic i temàtic. Barcelona: Curial, 1992.
SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep (coord.), CASTELLANOS, Eva, FERRÉ, Pere, GALBE, Andrea, MARTÍ, Sus, VIDAL, Joan. El republicanisme a les Terres de l'Ebre. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2007.
Articles en publicacions periòdiques
C. MALLOL, Francesc. «Parlant amb el doctor Cunillera» a: L'Emigrant, núm. 18, 1946, p. pp. 18-19.
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Enllaços relacionats
Galeria de Metges Catalans
Espai web dedicat a Miquel Cunillera i Rius
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=IGJ