Empresari d'hosteleria i mecenes de l'exili

Fill de Salvador Costa i Abras i de Remei Vilanova i Bosch. El matrimoni va tenir cinc fills: Dalmau, Antoni, Maria, Consol i Teresa.

Va estudiar al seminari de Girona, però es retirà de la carrera eclesiàstica per a treballar al restaurant familiar al Port de la Selva.

El 1923 s'exilià per primer cop a París pel seu compromís polític contra la Dictadura de Primo de Rivera.

Més tard s'establí a Barcelona on milità a Esquerra des de la seva fundació el 1931. Fou redactor de L'Opinió i posteriorment cap de Protocol del Parlament de Catalunya.

El 1934, a conseqüència dels Fets del Sis d'Octubre, fou reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona. Quan aconseguí sortir en llibertat s'exilià de nou a París, fins el triomf del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives del febrer de 1936.

En esclatar la guerra vivia entre Barcelona i el Port de la Selva.

Es casà amb l'actriu Emma Alonso, amb qui tingueren dos fills: Glòria (Barcelona, 1936 - Mèxic DF, 1990) i Dalmau (Mèxic DF, 1942 - Puerto Vallarta, 2003).

Durant el conflicte la seva esposa i la filla s'instal·laren a Vernet dels Banys, unint-se a elles al final de la Guerra Civil, creuant la frontera per la Jonquera el 4 de febrer de 1939. El 7 de novembre embarcaren a Bordeus al Manhattan que els portà a Nova York. El 22 de novembre entraren a Mèxic per Nuevo Laredo.

A Mèxic DF fundà, amb el seu germà Antoni, el restaurant Papillon. Després es van separar i va obrir en solitari els restaurants Ambassadeurs, La Cava i Del Lago. Quan es va retirar va cedir gran part del seu patrimoni en restaurants als seus treballadors. Fundà l'Asociación Nacional de Restaurantes i l'Escuela de Empleados de Restaurantes. Va rebre diverses distincions per la seva tasca gastronòmica.

El 1940 va rebre la nacionalitat mexicana.

Va finançar tant les activitats d'Esquerra com donà suport econòmic al president Tarradellas al seu exili de Saint-Martin-le-Beau.

Formà part de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1942 celebrats a Mèxic DF i dels del 1969 celebrats a Guadalajara.

Va patrocinar el Premi Guimerà de teatre, amb la seva dona, i diverses activitats culturals, com l'edició de la revista Veu Catalana i el número 106 de la Revista de Catalunya. També va contribuir a finançar la revista Ressorgiment de Buenos Aires, que publicava Hipòlit Nadal i Mallol i, ocasionalment, Pont Blau.

El 1964 formà part de la primera delegació d'Òmnium Cultural a Mèxic.

Es va relacionar intensament amb intel·lectuals i polítics catalans i fou molt respectat pels governants mexicans.

Autoria: Josep Vall i Segura