Llista alfabètica
Llista alfabètica

Cristià Cortés i Lladó

Barcelona, 20 de juliol de 1902
Barcelona, 20 de març de 1974

Fotografia de Cristià Cortés i Lladó

Metge

Fill d'Antoni Cortés i d'Antònia Lladó.

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1925. Ben aviat començà a exercir-hi com a professor adjunt a la càtedra de patologia i clíniques mèdiques. El 1926 viatjà a França per ampliar els seus estudis a Lió i a París. Fou el cap del Servei de Malalties del Cor a l'Hospital Clínic de Barcelona i Inspector de Sanitat (1930) i director de l'Institut de Cardiologia de la Generalitat (1932).

Es casà amb Maria Dolors Font de Rubinat i Lamarca amb qui tingueren quatre fills: Maria (1929), Maria Antònia (1930), Antoni (1932) i Pau (1934).

A les eleccions municipals del gener de 1934 va ser elegit regidor de Barcelona, esdevenint primer, conseller delegat d'Higiene i Sanitat i, a partir del juny del mateix any, de Cultura.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 va ser reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona, juntament amb els regidors d'Esquerra a l'Ajuntament. No fou posat en llibertat fins el febrer de 1935.

L'octubre de 1936, durant la Guerra Civil, deixà de ser regidor amb la constitució dels nous ajuntaments. S'allistà a l'Exèrcit Republicà on fou cap del Servei de Depuració d'Aigües com a capità metge.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França i el 1940 va anar a Veneçuela, des d'on el 6 de febrer del mateix any passà a Mèxic per Acapulco.

S'instal·là a Mèxic DF.

Va col·laborar amb la JARE i fou membre del consell tècnic de la Junta Española de Liberación.

El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.

El 1943 fundà els laboratoris Servet. Fou adjunt de l'Instituto Nacional de Cardiologia de Mèxic (1944) on fou professor del departament de Patologia. I fou professor de la càtedra de Patologia Mèdica de la Facultad de Medicina (1946). També es dedicà a la consulta mèdica privada.

El 1964 tornà per primer cop de visita a Catalunya, i el 1970, ja jubilat, i havent-se venut els laboratoris Servet als nordamericans, hi tornà definitivament.

Fou col·laborador de la Revista Mèdica de Barcelona, d'Ars Medica, Annals de Medicina, Le Monde Médical,...

És autor del volum L'electrocardiografia en el diagnòstic de les malalties del cor (1926), de la col·lecció Monografies Mèdiques dirigida per Jaume Aiguader i de La insuficiència cardíaca (1933).

Autoria: Josep Vall i Segura