Mestra i propagandista política

Filla de Miquel Colubret Payet i Teresa March Lloveras. El matrimoni va tenir tres filles: Angelina, Mercè i Caterina. La família residia al carrer Guifré, 156, al barri del Progrés a Badalona. Miquel Colubret va ser ajudant de direcció a la refineria de petroli al front marítim de la ciutat i posteriorment guàrdia municipal; i Teresa March era una coneguda llevadora molt apreciada a Badalona.

Angelina Colubret va estudiar a l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. El novembre de 1927 com a resultat d'un accident a l'ensorrar-se un balcó de l'escola, va patir seqüeles físiques que van afectar-li tota la vida. Per tal de recuperar-se va ser una de les primeres dones a practicar gimnàstica a Badalona.

El 1929 va obtenir el títol de professora de primera ensenyança. Va començar a donar classes sense una plaça fixa fins que va aconseguir-la a l'Escola Municipal del Guinardó l'any 1932. La seva activitat docent va estar vinculada als principis renovadors de l'Escola Nova.

Com a propagandista política va escriure els seus primers articles al setmanari Lluita. Portantveu d'Esquerra Catalana Federal a Badalona, a partir d'agost de 1931. El seu primer article portava per títol: "Feminisme". La seva preocupació era l'educació, sobretot de la dona i el seu protagonisme públic en la societat. Va mantenir una polèmica a favor de l'ús del català a l'Escola Elemental del Treball de Badalona.

Va impulsar la creació d'un grup de dones d'Esquerra Catalana Federal al barri d'Artigues, i conjuntament amb la seva amiga, la mestra i propagandista d'ERC, Maria Teresa Gibert, va realitzar una xerrada al Cinerama Modern d'Artigues l'octubre de 1931.

Durant aquesta època va realitzar diferents mítings. La seva activitat com a oradora va quedar immortalitzada en una coneguda fotografia de la conferència: "La influència de l'escola en els homes de demà", a l'Ateneu Popular del Districte IV, al carrer Verge del Pilar, el 29 d'octubre de 1931.

Al Primer Congrés Ordinari d'ERC (13-14 de febrer de 1932) va exercir de secretària de la Ponència d'Ensenyament. Va ser una de les impulsores del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya. Com a propagandista política va aparèixer publicada una entrevista seva de suport electoral a ERC a La Humanitat (11-IV-1933).

En quan a la vida privada, l'any 1932 va contraure matrimoni amb Carles Farssac, militant d'ERC. La parella va tenir dos fills, Roger i Àurea, abans de divorciar-se l'any 1934. A partir d'aleshores la seva activitat pública vinculada a la política va desaparèixer.

A l'inici de la Guerra Civil exercia com a mestra de primera ensenyança al Grup Escolar Ignasi Iglésias de Barcelona. Durant el període de vacances escolars, va incorporar-se com infermera voluntària al vaixell hospital "Marqués de Comillas" que formava part de l'expedició republicana comandada pel capità Alberto Bayo contra els militars sublevats a Mallorca (agost-setembre de 1936).

Després d'aquest fet, va retornar a l'activitat docent i com a conseqüència de la guerra va ser traslladada a diferents escoles. La darrera d'elles va ser la Colònia Escolar Permanent de l'Ajuntament de Barcelona a Berga on va exercir fins el 15 gener de 1939.

Amb l'arribada de les tropes franquistes va ser detinguda a Badalona. El dia 26 de setembre de 1939 va ser condemnada per un Consell de Guerra a deu anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic, dret de sufragi actiu i passiu, professió o ofici.

Al llarg dels anys del franquisme va passar força privacions econòmiques. Va treballar d'administrativa i d'amagat va exercir classes particulars.

Al retorn de la democràcia va rebre una pensió de jubilació. D'altra banda, va exercir com a professora de català al Casal del Montgrí.

Entre les seves amistats va cartejar-se al llarg de la seva vida amb el geògraf i fundador d'Esquerra, Marc-Aureli Vila; va mantenir correspondència amb l'escriptor Josep Pla; i segons el testimoni d'un veí seu de Badalona, Adoni González, va conèixer al polític i traductor de rus Andreu Nin.

Autoria: Jordi Albaladejo i Blanco