Llista alfabètica
Llista alfabètica

Amadeu Colldeforns i Margalló

Gràcia, 28 de gener de 1892
Barcelona, 19 de juliol de 1936

Fotografia de Amadeu Colldeforns i Margalló

Consignatari de vaixells i polític

Nascut a Gràcia, fill de Josep Colldeforns i Llobet i de Filomena Margalló i Tort, provinents de Rellinars. Des de ben jove s’interessa pel domini de llengües estrangeres, arribant a parlar amb fluïdesa català, castellà, alemany, anglès, francès i italià així com tenir coneixement d’algunes llengües asiàtiques. Realitza els estudis de marina, esdevenint pilot de la marina mercant. Amb 15 anys entra a treballar a l’agència marítima de Ricard Torrebadella com a intèrpret i traductor. Amb 21 anys esdevé gerent d’aquesta empresa. Influenciat pel catalanisme sobiranista i d’esquerres del doctor Domènec Martí i Julià, president de la Unió Catalanista entre 1903 i 1916, del qual esdevingué deixeble. Seguidor de Francesc Macià i d’Estat Català, esdevenint secretari general de les joventuts d’Estat Català.

El 1922 es casa amb la seva cosina Aurora Colldeforns i Soler, nascuda a Buenos Aires. Per tal de poder consumar el matrimoni, en ser cosins germans, la família va haver de demanar permís al Papa de Roma. El matrimoni no va tenir fills.

El 1927 és nomenat cònsol de Letònia a Barcelona, en substitució del seu germà Josep Colldeforns i Margalló (1895-1933), primer cònsol letó a l’Estat espanyol. Representant de l’empresa de dirigibles Zeppelin a Barcelona. El novembre de 1932 participarà en la rebuda per part de l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, i del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, al doctor Hugo Eckener i el comandant Ernst Lehmann, director i cap de pilots de la Casa Zeppelin respectivament, per tal de presentar el projecte d’enllaç entre Alemanya i Brasil amb dirigible, amb escala a Barcelona.

El 1931 s’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya. En l’esfera política fou un gran propagandista entre les classes obreres dels barris de la Ribera i de la Barceloneta. És elegit diputat per Barcelona en les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932. Com a diputat, des de gener de 1933, va formar part de les Comissions permanents de Presidència, de Treball i Assistència Social i de Peticions, a les quals afegí el febrer de l’any següent la dEconomia.

Participà com a ponent, en substitució de Lluís Companys, en la inauguració  del 5è Congrés Espiritista Internacional, celebrat a Barcelona el setembre de 1934. Unes setmanes després, arran dels Fets d’Octubre, fou detingut i el seu pare s’encarregà de les feines del consolat. 

El 19 de juliol de 1936, ell i el seu pare —també militant d’ERC— morien en els primers combats entre les forces lleials a la Generalitat de Catalunya i a la República i els militars i civils colpistes, en ser ferits de mort dins del seu cotxe per trets procedents de la caserna de les Drassanes, situades a tocar de la Rambla de Barcelona. El Parlament de Catalunya li va retre un homenatge oficial en la seva sessió de l’1 d’octubre de 1936. Dos anys més tard, el Parlament aprovà en el darrer moment de la seva actuació efectiva una llei de pensió per a la seva vídua. Durant els anys de la República en guerra el carrer de Sant Elm de la Barceloneta s’anomenà d’Amadeu Colldeforns així com el de Cardenal Lluch a Manresa i Sant Josep a Vic.

El 19 de juliol de 2016, el Parlament de Catalunya sota la presidència de Carme Forcadell homenatja a tots els diputats i treballadors d’aquesta institució víctimes del feixisme. En aquell acte Aurora Colldeforns i Baiget, neboda del diputat d’ERC, va ésser lencarregada descobrir la placa en record del seu oncle, la qual és situada al saló de plens de la cambra catalana. Amb aquesta acció es donava compliment als acords presos en la darrera sessió del Parlament de Catalunya i que no van poder-se dur a terme pel context bèl·lic del moment.

Autoria: Pau Vinyes i Roig