Nascuda a Molins de Rei es traslladà de petita amb la seva família a Barcelona, tornant a la seva vila natal a la dècada de 1920, casada amb el mestre i músic Emili Sànchez i Soler.

Va treballar en el comerç de fruita del seu germà petit i va començar a relacionar-se amb els cercles d'Esquerra de Molins de Rei, on hi militava el seu germà gran el qual també tindria, durant la guerra, responsabilitats polítiques a Sant Boi de Llobregat.

L'octubre de 1936, a l'inici de la Guerra Civil, en el marc de la reestructuració dels ajuntaments republicans acordada per la Generalitat, fou nomenada regidora de Cultura, càrrec que exercí fins el juny de 1937.

Durant aquest breu període també va ser la presidenta del Consell Local d'Ensenyament des d'on va introduir les directrius de l'Escola Nova (CENU) tant en les escoles públiques com en les religioses requisades, creant una escola laica als antics locals de la Joventut Catòlica.

A la fi de la Guerra Civil fou denunciada per un veí catòlic i benestant que la va responsabilitzar de l'assassinat del seu propi cunyat, el monjo de Montserrat, Francesc Sànchez i Soler.

Després de la seva detenció, el seu domicili va patir la requisa de mobles, llibres, roba i joies.

El franquisme la va voler presentar com una dona amoral, doncs, vídua de guerra, havia refet la seva vida sentimental, alhora que remarcava que era una dona de costums familiars laics, amb afinitats republicanes i promotora de les escoles.

Fou condemnada a 12 anys i un dia de presó per «auxilio a la Rebelión», per militant d'ERC i UGT, per organitzar les escoles laiques i mantenir bones relacions amb els «elementos rojos».

El rumor sobre la seva implicació en la mort del seu cunyat no va aparèixer mai en el sumari. Només es suggeria en un primer informe eclesiàstic sobre els monjos de Montserrat assassinats el 1936. En el posterior expedient de beatificació de Francesc Sànchez i Soler (1952) hi apareix el relat del moment dramàtic que va viure la família i el mateix queda clara la seva innocència.

Empresonada a les Corts va sortir en llibertat provisional el 1941 éssent desterrada una temporada a València. Posteriorment es va establir a Barcelona on va treballar d'agent comercial fins que es va jubilar, moment en què va retornar a Molins de Rei.

El 1996 l'Ajuntament de Molins de Rei li dedicà un carrer de la vila.

Autoria: Josep Vall i Segura