Sastre i polític

Fill de Laureano Casaprima Alonso i Dolores Martínez Álvarez, nascuts a la localitat asturiana de Lugo de Llanera. El matrimoni va tenir quatre fills: Pilar (1886-1912), Victoriano (1888-1948), Aquilino (1893?-1942) i Celedonia (Dolors, la tia Lola) mare de Sebastià Campos i Terré, director del diari tortosí El Poble, afusellat pel franquisme el juliol de 1939. Campos i Terré, fill de pare desconegut, no portava els cognoms familiars materns, perquè va ser allotjat temporalment a la inclusa de Tarragona fins que la mare se’n va poder fer càrrec. A finals del segle XIX, la família Casaprima-Martínez emigra d’Astúries a Catalunya, establint-se a Tarragona.

El 30 de juny de 1909 s’incorporà al servei militar durant quatre anys al Regimiento Almansa núm. 18 de Tarragona. El 1916 ja residia a Valls.

Es va casar amb Francesca Solé i Llobet, natural de Valls, a la mateixa ciutat, el 25 de maig de 1920 i van tenir tres fills: Víctor (1921); Núria (1924) i Josep (1928).

Sastre de professió, el 1926 obté l’adjudicació per confeccionar els trajos dels empleats municipals de Valls.

El 1930 estava afiliat al Centre d’Unió Republicana de Valls, amb el càrrec de dipositari.

 

Segona República

El 14 d’abril de 1931, juntament amb altres destacats membres de l’esquerra vallenca, proclamà la República des del balcó de l’Ajuntament de Valls.

El març de 1932 fou un dels fundadors de l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes de les Escoles Nacionals, sent-ne escollit president. El 5 de febrer de 1933, un grup d’entitats —Associació de Pares i Mares d’Alumnes de les Escoles Nacionals, Societat Agrícola, Aroma Vallenca, Unió de Rabassaires, Sindicat de Treballadors Industrials i Sindicat de Treballadors del Camp—, van fer circular un manifest en el que convocaven a una assemblea popular a la Societat Agrícola per tractar de la construcció del Grup Escolar, i en la que s’acordà demanar a l’Ajuntament que n’accelerés la construcció: «Que no planyi els esforços i empri tots els mitjans al seu abast, perquè aquesta construcció sigui feta en el breu termini que exigeixen els angoixosos problemes de la manca de locals escolars i de l’atur forçós». El setmanari Treball, dirigit per Carles Gerhard, esfeu ressó de l’acte, que obrí Victorià Casaprima: «À quarts de dotze del matí l'espaiosa sala de la Societat Agrícola oferia un aspecte brillant, i diem brillant perquè precisament hi faltava aquella gent anomenada "les forces vives" que a tot arreu sap veure-hi fantasmes. Tot era element treballador. Amb satisfacció vàrem poder anotar unes sis o setcentes persones d'assistència ,que sapigueren compendre que un acte pro-grup escolar seria un alt exemple de civisme».

El 23 de juny de 1933, Casaprima, com a portaveu del Comité d’Esquerra Republicana de Catalunya a Valls, convoca als afiliats simpatitzants per la visita immiment de Francesc Macià el 25 de juny.

 

Alcalde de Valls

El 14 de gener de 1934 se celebraren eleccions municipals a Catalunya. A Valls es presentaren dues candidatures. El Front Únic d’Esquerres, liderat per Casaprima guanyà per 2.962 vots, 52,3%, (12 regidors, dels quals 7 d’ERC, 3 de la USC, 1 del BOC i 1 republicà independent) enfront Unió Ciutadana que obtingué 2.699 vots, 47,7%, (6 regidors, dels quals 3 de la Lliga, 2 de Comunió Tradicionalista i 1 indepedent). Casaprima fou elegit alcalde en el ple de l’Ajuntament de Valls celebrat l’1 de febrer de 1934.

El nou Ajuntament agafà ràpidament el compromís d'actuar i millorar l’ensenyament local. Així, el 17 de febrer de 1934, l’alcalde Casaprima va anunciar que durant els dies de vacances escolars de primavera, l'Ajuntament establiria guarderies —a l'edifíci de la plaça del Carme— per a nens i nenes, a les quals es podrien inscriure tots els alumnes de les escoles nacionals i els de les particulars. 

Casaprima, el mateix dia de prendre possessió com a alcalde, va trametre una instància al conseller de Cultura de la Generalitat i al director general de Primer Ensenyament de la República en demanda d’una subvenció fixa, de 3.000 pessetes. per tal de sufragar les despeses de les colònies escolars d’estiu. La idea era establir una colònia de muntanya —a Fontscaldes— i una de platja —a Calafell—, amb una durada de trenta dies cadascuna, dividides en dos torns, amb trenta escolars per torn. L’elecció de les nenes i nens participants seria segons tinguessin necessitats de tractament i amb principalment els més pobres.

Dites colònies es van celebrar amb normalitat l’estiu de 1934, tot i les queixes de grups de dretes que deien que no incloien els nens i nenes d’escoles religioses i privades, i el 1935 els mateixos pares de les escoles públiques en gran majoria van decidir no portar-hi els seus fills.

A banda de les colònies, l’altra branca de l’ensenyament local, on el nou Ajuntament volia fer canvis importants, era el nou Grup Escolar. Tot i que finalment fou inaugurat per les forces de dretes el mes de gener de 1935. El maig de 1936 hi va haver una segona inauguració per part del govern municipal de Casaprima. 

El 22 de maig de 1936 Casaprima visità el comissari de la Generalitat per convidar-lo a la inauguració. L’edifici passà a anomenar-se Rafael Campalans, també hi va ser convidat Ventura Gassol (Diari de Tarragona, 23 de maig de 1936). El mateix dia també es va inaugurar una placa a la memòria de Manuel Gonzàlez Alba a la seva casa natal i es posar el seu nom a l’antic Carrer del Castell. Per a l’ocasió, l’Orfeó Vallenc cantà Els Segadors i la coral Cau d’Art Líric cantà L’Emigrant. Els dos actes van tenir lloc el 24 de maig amb l’assistència també de Carles Gerhard, Antoni Rovira i Virgili i Manuel Serra i Moret. Una comissió d’expresos polítics obsequià amb 1.000 pessetes al director del Grup Escolar.

El 23 de març de 1934 l’alcalde publica un ban per tal d’evitar que els propietaris no deixin sense cultivar les seves terres agrícoles. 

Pel tercer aniversari de la República l’Ajuntament va fer sortir la Colla Nova dels castellers, va repartir bons als pobres, va oferir un bon dinar als asilats de la Casa de Caritat i als de l'Hospital i va fer rondar els gegants pels carrers, concedint també un premi per un partit de futbol. 

També a l’abril l’alcalde va publicar un ban destinat a millorar la higiene local, que disposava horaris per la neteja de la part que donava el carrer de les cases, prohibició de penjar roba a les façanes que donaven al carrer, horaris per treure fems, inscripció dels gossos en un registre, els llocs de pastura dels ramats d’ovelles i la prohibició de tirar brossa i runa a llocs públics, entre altres.

En el decurs del mandat també va haver-hi millores continuades al clavegueram. 

En sessió plenària del 9 de maig s’estudia l’establiment d’un camp d’aterratge a Valls, que ja havia proposat l’ajuntament presidit pel Josep Magrinyà i Martí d’ERC.

Pels Fets d’Octubre de 1934 a Valls, segons Ferran Casas-Mercadé (Valls: la Guerra Civil) no hi va haver aldarulls. Aldarulls no, però Antoni Gavaldà a La Segona República a Catalunya. La llavor de la llibertat, volum 2, explica que el dia 5 es secundà la vaga general promoguda per Aliança Obrera. El 6 mateix, «un acte al Cinema Valls implicà que una representació li lliurés a la Casa de la Vila unes conclusions i Victorià Casaprima pronuncià una proclama. El 8 va córrer la veu que la Capitania General donava suport als revoltats i molts ciutadans es van concentrar davant l’Ajuntament per donar suport». El dia 8, en realitat, hi va haver una manifestació que va anar des d’El Pati fins a l’Ajuntament, on s’hissà una estelada i es volia convèncer a l’alcalde d’anar amb la manifestació fins a la caserna de la Guàrdia Civil, en no acceptar, la Guàrdia Civil va sortir al carrer i va ordenar que s’obrissin els establiments comercials. A les tres de la tarda del mateix dia 8, van arribar al Portal Nou membres de l’exèrcit, comandats pel tinent Josep Ferrer. Van aprofitar en pocs dies per rellevar l’Ajuntament electe i posar en el seu lloc una comissió gestora encapçalada per Pere Batalla, de la Lliga, que realizà les funcions d’alcalde.

El 17 d’octubre apareixia aquest breu al Diari de Tarragona: «A Valls han estat suspesos l'alcalde i regidors que constituïen la majoria i que perteneixien a l'Esquerra, al Partit Socialista i al Bloc O. C. Han estat detinguts l'alcalde senyor Victori Casaprima i els regidors senyors Clariana i Ollé». Victorià Casaprima va ser empresonat al vaixell Manuel Arnús al port de Tarragona. 

Obtingué la llibertat provisional amb fiança i retornà a Valls el 15 de gener de 1935. El 20 de setembre es dictà sentència, condemant-lo a sis anys de presó. Recobrà la plena llibertat després de la victòria electoral de febrer de 1936.

El 22 de febrer, segons Ferran Casas-Mercadé, testimoni dels fets: «La plaça del Blat, plena de gom a gom… entre les onze i les dotze pel carrer de la Cort baixaren sis cotxes automòbils o set que es van aturar davant de la porta principal de l’Ajuntament. En van sortir diversos homes. Interessats i acompanyants s’enfilaren escales amunt i sortiren al balcó». Antoni Gavaldà al llibre La Segona República a Catalunya. La llavor de la llibertat, volum 2, també esmenta aquell dia: «En arribar els automòbils a la ciutat van ser rebuts per una representació municipal, del Comité Pro Presos, d’entitats, de partits polítics d’esquerra, de representants de partits polítics de l’Alt Camp i la Conca de Barberà i per nombrosos grups de noies. Casaprima feu una al·locució als reunits i va remarcar que el 6 d’octubre havien interpretat bé els desitjos del poble i que per això tornaven a ser a l’Ajuntament. Agraí i exhortà les dones per la lluita, ja que a elles es devia bona part del triomf i de la llibertat, i tingué paraules dures contra el feixisme, amb un parlament enèrgic que provocà l’aplaudiment general». Segons fonts de la premsa de l’època també s’aixecaren alguns castells. El mateix cap de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, havia estat empresonat pels Fets d’Octubre.

En sessió plenària del 28 de febrer, Casaprima i els regidors cessats pels Fets d’Octubre de 1934 foren restituits en els seus càrrecs.

El 6 de març de 1936, una comissió de regidors presidida per l’alcalde, assistí a l'acte de la presa de possessió de nou del comissari de la Generalitat a Tarragona, Lluís Prunés, també destituït pels Fets d’Octubre de 1934. També hi assistiren representacions del Front Popular local. 

L’alcalde nomenà cap de la policia local Ramon Gatell. Poc després d’aquesta rebuda, el tinent Josep Ferré abandonà Valls.

A finals d’abril de 1936 es signà un pla amb la Generalitat per la reforma de l’hospital, amb l’objectiu d’ampliar-lo i esdevenir hospital comarcal. Per formalitzar l’acord el conseller d’Obres Públiques i d’Assistència Social i Sanitària de la Generalitat visità el municipi el 23 de maig de 1936 (La Humanitat). L’1 de juny s’informa en sessió plenària que, segons Ordre del Departament d’Assistència Social i Sanitat de 15 de maig, publicada en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 26 de maig de 1936, l’Hospital Civil esdevé Hospital Comarcal. El 18 de juliol de 1936 es rebia la notícia de la subvenció de 40.000 pessetes atorgada per la Generalitat de Catalunya a la Junta de l’Hospital.

 

Guerra Civil

Segons el llibre de Ferran Casas-Mercadé, a Valls ni el 18 ni el 19 de juliol no hi va haver cap fet remarcable, a banda d’escoltar a la ràdio l’alçament i no fer-ne massa cas. A primera hora del matí del dilluns 20 de juliol de 1936, el propi autor que havia estat nomenat secretari municipal com a interí, per una gestió que havia de fer des de l’Ajuntament, va comprovar que no hi havia línia telefònica amb Barcelona i anà a casa de l’alcalde Casaprima, al carrer Major cantonada amb Sant Oleguer, on també hi tenia la sastreria, a preguntar-li si en sabia alguna cosa. El propi alcalde desconeixia què estava passant en aquells moments. 

L’alcalde envià a cercar els consellers. S’informaren amb l’aparell de ràdio que un particular els va deixar. A les onze de la nit la plaça del Blat estava plena de gent. Cap a la una de la matinada va entrar un grup d’homes al despatx de l’alcalde i li va anunciar que acabaven de declarar la vaga general revolucionària. Casaprima no digué res. Algun conseller li va retreure la seva inactivitat.

L’Ajuntament democràticament constituït perdé progressivament legitimitat. L’alcalde anava cada dia a treballar i els consellers entraven i sortien. El Comitè Local de Milícies Antifeixistes no ocupà cap dependència important de l’edifici. S’instal·là en el despatx que ocupava el primer oficial de Secretaria.

El 22 de juliol la Generalitat decretà que els consellers que pertanyien als partits dretans cessessin en les seves funcions. L’alcalde de Valls ho va comunicar per escrit a cadascun d’ells. El Comité va fer acomiadar també funcionaris de suposada tendència dretana.

Durant juliol, agost, setembre i octubre l’Ajuntament no realitzà cap sessió plenària. 

Tot i així, Casaprima signà el 6 d’agost la intervenció del règim existent d’aigües de Valls, en motiu que l’aigua no pot pertànyer a un grup privilegiat de veïns.

El 5 de setembre l’alcaldia obrí una subscripció a fi de «socórrer les víctimes de la subversió feixista».

El 15 de setembre en nom de l’alcalde Casaprima s’ocupen uns solars a la Plaça de les Garrofes per construir-hi un immoble per acollir les oficines de Correus i Telègrafs.

El 26 d’octubre de 1936, en sessió constitutiva, Casaprima renovà per ERC, juntament amb Joan Martí i Català, Simó Rodon i Rodon, Joan Plana i Tondo i Francesc Robusté i Borràs. L’alcaldia recaigué en Josep Pinyes, membre de la CNT. Fins octubre de 1937 Victorià Casaprima va continuar com a regidor d’ERC.

Al maig de 1938 en la reunió organitzativa del Comitè Executiu del Socors Roig Internacional, entrà, en qualitat de president, a formar part de la junta en representació del PSUC. 

El seu anunci de la sastreria encara sortia publicat el 7 de gener de 1939 al setmanari Treball, set dies abans que l’exèrcit franquista ocupés Valls. 

 

Exili

Va creuar la frontera amb França el 8 de febrer de 1939. La família també va haver de marxar de Valls. A la postguerra va passar pels camps de refugiats d’Argelers, on hi va estar quatre mesos i Agde. Va intentar sense èxit ser repatriat a Mèxic el setembre de 1940. Durant la Segona Guerra Mundial visquè l’ocupació alemana a París, on també va exercir de sastre.

Mentrestant, a Espanya, segons el Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona, el 15 d’abril 1942, el jutge instructor de responsabilitats polítiques de Tarragona, Ramon Matosas Roca, li instruia un expedient per responsabilitats polítiques juntament amb molts altres inculpats, segons ordre del Tribuna Regional de Barcelona. El mateix Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona publica el 21 d’abril de 1946 el sobreseïment provisional en l’expedient esmentat.

La darrera carta conservada de Casaprima, el 4 de setembre de 1948, encara fa referència al seu ofici: «Cuando me mandes el dibujo del abrigo, ya me dirás si cortas el abrigo ceñido con el mismo sistema de las americanas. Si tienes alguna idea del corte de la manga del abrigo, del sobremanga en dos piezas ya me dirás algo, aunque no veo muy difícil teniendo el aplomo de la espalda, pero es una manga que no conozco»; «Me ha gustado mucho la muestra del traje de José y celebro le haya gustado, con lo que noto que debe ser muy ‘dandy’, muy elegante», li diu al seu fill Josep, abans de demanar-li que no deixi d’escriure-li, encara que ell pensi que les seues cartes són massa curtes.

Segons la seva néta, els darrers dies a Perpinyà, ja amb els papers en regla, fan pensar que volia tornar a Catalunya.

A la seva mort, sembla ser que a causa d’una malaltia prostàtica, fou enterrat al cementiri de l’Alt Vernet.

Autoria: Alfons Codina i Pujol