Llista alfabètica
Llista alfabètica

Rossend Carrasco i Formiguera

Barcelona, 25 de juliol de 1892
Barcelona, 17 d'agost de 1990

Fotografia de Rossend Carrasco i Formiguera

Fill de Rossend Carrasco i de Magdalena Formiguera.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1914 i doctorat a Madrid el 1915. Va ser deixeble i col·laborador d'August Pi i Sunyer. Exercí la docència i del 1921 al 1922 amplià els seus estudis al departament de fisiologia de la Harvard Medical School de Boston, on treballà amb el prestigiós professor Walter B. Cannon.

Membre de l'Institut de Fisiologia (1921-1939), institució creada el 1920 per la Mancomunitat de Catalunya, de reconegut prestigi internacional, com prova l'encàrrec del Comitè d'Higiene de la Societat de les Nacions, d'elaborar un patró digital de vàlua internacional.

Membre de la Societat de Biologia de Barcelona i precursor a Catalunya de les investigacions sobre diabetis i de la preparació i l'ús de la insulina a l'Europa continental.

Fou director del departament de Diabetis i Metabolisme de la Políclínica Plató, de Barcelona.

A la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona fou professor agregat de Malalties de la Nutrició; professor de classes pràctiques de la Càtedra de Fisiologia (1914-1920); i des del 1933 cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic.

Fruit del seu primer matrimoni va tenir cinc fills: Oriol, Roser, Montserrat, Maria Antònia i Lluís.

El 9 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil va perdre al seu germà Manuel Carrasco i Formiguera, líder d'Unió Democràtica de Catalunya, afusellat pel règim franquista a Burgos.

El juny de 1938 s'incorporà a l'Exèrcit Republicà al cos de Sanitat Militar sota les ordres del doctor Josep Puche i Àlvarez, com a assessor tècnic d'higiene i alimentació.

El 3 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França passant pel Pertús. Residí a Tolosa de Llenguadoc fins el 24 de maig quan embarcà a Seta a bord del Sinaia, arribant el 13 de juny a Veracruz.

A Mèxic fou professor i investigador a l'Instituto Politécnico Nacional, la Universidad de Puebla i l'UNAM. Així mateix va investigar per diferents laboratoris públics i privats, com Productos Gedeon Richter América, i Hormona.

El 1948 s'establí a Veneçuela on feu de professor de Fisiologia a la Universidad de los Andes, a Mérida, i a la Universidad Central de Venezuela, a Caracas. I es casà, en segones núpcies, amb Núria Pi-Sunyer i Cuberta, filla de l'alcalde republicà de Barcelona Carles Pi i Sunyer.

Fou president del Centre Català de Caracas (1953-1954). I el 1966 formà part del Consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a la capital veneçolana.

Els darrers anys de la seva vida tornà a Barcelona, on fou nomenat professor honorari de la Universitat de Barcelona.

Autoria: Josep Vall i Segura