Electricista i polític

Fill de Gabriel Campà i Fossas, de Darnius, i de Maria Viarnés i Forch, de Figueres, que van tenir dos fills: Maria i Francesc.

De jove ja participava en les activitats de la CNT a Figueres.

El 1920 es trasllada a Sant Feliu de Guíxols, on treballarà a Can Lloubat. S’allotja a la casa de dispesa de la família Palmada Ametller.

L’octubre de 1923, a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera, patí un judici sumaríssim militar a Figueres per haver infringit disposicions d’un Ban del capità general declarant l’estat de guerra.

Es casa amb Maria Pujol i Albertí (Sant Feliu de Guíxols, 1905-2000) amb qui van tindran dos fills: Francesc i Ofèlia.

 

Segona República

Afiliat sindicalment a la CNT.

A les eleccions del 12 d’abril de 1931, a Sant Feliu de Guíxols, només es presenten 12 regidors del Centre Republicà Federal —adherit a Esquerra Republicana de Catalunya— per majories i 5 regidors del Centre Català Autonomista —adherit a la Lliga Regionalista— per minories, la qual cosa, en compliment de l’article 29 del règim electoral, fa innecessàries les eleccions en no haver candidats alternatius. Així doncs els 17 regidors són proclamats electes, entre els quals Francesc Campà, del Centre Republicà Federal pel districte segon.

El gener de 1933 ingressa com a soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El mateix any també exerceix de president del Consell Local de Primera Ensenyança de Sant Feliu.

El juny és elegit vocal de la Comissió Gestora de l’Ajuntament, constituïda per a donar compliment de la llei de renovació dels ajuntaments que l’abril de 1931 s’havien constituït sense eleccions doncs només s’havien presentat.

A les eleccions del 14 de gener de 1934 és elegit regidor de nou per Esquerra Republicana.

El juliol, essent regidor de Cultura convoca un concurs fotogràfic i gràcies a aquest, avui dia hi ha força documents de com era Sant Feliu en aquell any.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934, la majoria d’esquerres de l’Ajuntament és destituïda per ordre governativa. En el consell de guerra en resultarà absolt.

El 10 de febrer de 1935 surt publicat una referència al diari La Publicitat a una petició seva d’oposició de la construcció d’una nova escola en uns terrenys que no reuneixen les condicions de salubritat mínimes.

El 18 de febrer de 1936, arran de la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions legislatives, es restableix la composició del consistori elegida el gener de 1934, esdevenint alcalde accidental en substitució de Ponç Valls i Ferrer, que per malaltia havia hagut de deixar la presidència i publicant aquest ban:

«CIUTADANS: Avui a la una de la tarda havem pres possessió dels càrrecs que el poble conferí als qui formàvem la candidatura d'esquerra en les eleccions de 14 de gener de 1934 i que emparats d'un règim d'anormalitat havien usurpat la gent que únicament podia exercir-los amb estats excepcionals de violència o de traïció.- El resultat de les eleccions del diumenge ha foragitat del lloc que detentaven els homes dels partits vençuts; nosaltres, doncs, convençuts d'interpretar el sentir general de I'opinió, en prendre'n possessió, restem reunits en sessió permanent per tal de traçar les línies generals de la nostra actuació i sobretot per a estudiar I'actitud a adoptar i responsabilitats a exigir en l'actuació d'aquells als quals el poble amb el magnífic acte de ciutadania del diumenge ha desautoritzat.- Mentrestant demanem un marge de confiança per a poder endegar les coses de manera que seguint un pla general d'actuació pugui possibilitar l'aplicació del programa que el Front d'Esquerres posà a la consideració de l'opinió abans de la passada contesa electoral.- Per la República, per Catalunya, demanem a tothom serenitat i disciplina.- Guíxols, 18 de febrer de 1936.- L'Alcalde Acdal. F. CAMPÀ

Menys de dos mesos després, el 3 d’abril, és escollit definitivament nou alcalde.

Campà va impulsar la constitució de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya i en presidí la Junta formada per Joan Darna, Joan Cacàs, Antoni Blanch, Jaume Canyet, Josep Riera, Josep Basart, Joaquim Ripoll i Climent Sánchez.

En el cinquè aniversari de la República Catalana Francesc Campà s’expressava dient que «El camí està sembrat d’interrogants. Però hem d’avançar resoltament. Els homes que hauran d’escriure la història d’aquesta hora, ens ho exigeixen».

 

Guerra Civil

El 15 de juliol de 1936 Campà és de baixa per malaltia, quedant com alcalde accidental Bernabé Llorens. Així doncs no viu com a màxima autoritat municipal el cop d’estat feixista del 18 de juliol, però només cinc dies després, el 23 de juliol es reincorpora al capdavant de l’alcaldia. Uns dies més tard demana a l’agutzil Enric Novi de recollir i fer un llistat dels objectes de culte de més valor artístic i del patrimoni. Alguns d’aquests objectes van ser donats al delegat de la Generalitat el desembre de 1936. Ell i la seva dona amaguen un Sant Crist al bosc.

Amb la creació del Comitè Local de Milícies Antifeixistes en formarà part, conjuntament amb els companys d’ERC, Agustí Fanol i Joan Darna i de la CNT-FAI, Cristòfol Sala i Aureli Albertí.

Com a membre d’aquest Comitè salva la vida del rector mossèn Àngel Dalmau i del vicari mossèn Salvador Planella, com també fa amb altres sacerdots com el capellà d’asil Bernat Planella, el reverend de l’escola de s’Agaró Bartomeu Barceló i altres persones. Juntament amb Margarita Wirsing proporciona un salconduit a mossèn Joan Costa Tapioles, professor de lʼinstitut, i ajuden també el professor Juan M. López Aguilar, empresonat a Girona per ser considerat de dretes. Campà, entre altres, avala favorablement Diògenes Sàbat i Soler, empresari del suro.

Tot i l’estat de guerra, el consistori segueix en ple funcionament com ho demostra que l'agost de 1936, l'alcalde Campà s'adreça al ministre de Treball en uns termes molt pessimistes. Si no s'ajuda la indústria suro-tapera i, alhora, si no té lloc un canvi polític en la normativa que regula les exportacions del suro en planxa, es produirà inevitablement a la comarca l'atur generalitzat. En concret es demana a l'Estat la concessió d'un crèdit extraordinari de tres milions de pessetes per a primar l'exportació del suro manufacturat de la forma següent: «el 20% per a tota la producció manufacturada que no sigui aglomerat (tap, discs, plantilles), i el 50% per als aglomerats de suro».

Un altre fet destacat d’agost de 1936 és l’encàrrec de Francesc Campà d’escollir com a comissària directora de l’institut guixolenc de segon ensenyament a Margarita Wirsing Bordas (1911-1995), la primera dona llicenciada en la carrera universitària de Física i Química d’Espanya (1928-1933).

El 4 de febrer de 1937 es renoven els membres del consistori de Sant Feliu de Guíxols i Francesc Campà esdevé regidor de Cultura deixant l’alcaldia en mans de Cristòfol Sala, de la CNT.

En el 2n Ple d’ERC celebrat a Barcelona els dies 12 i 13 de juny de 1937 és designat per presentar la ponència de Joventuts del Congrès Extraordinari d’ERC de la Federació de Girona celebrat el 5 de setembre de 1937.

En l'ordre del dia de la sessió del Consell Municipal del 16 de juny de 1937 hi figura la proposta de suprimir la Conselleria de Defensa i crear-ne la de Governació. Francesc Campà d'ERC manifesta la seva sorpresa davant de semblant proposta, ja que pensava que aquella regidoria de Defensa ja havia estat suprimida, pel decret de 4 de març que així ho disposava. I a més, protesta per l'actitud del president i del conseller de Defensa —Ricard Pascual MonteIls (CNT)— adoptada durant els reprovables fets esdevinguts a Barcelona i a altres poblacions de Catalunya durant els primers dies de maig. Per la seva banda, Campà havia vist com, en aquells mateixos dies, la seva llibertat de moviments havia estat vigilada —se’l privà de poder telefonar, de sortir amb cotxe del terme municipal…— encara que el president del Consell i el regidor de Defensa ho justifiquessin al·legant que eren ordres que provenien de la mateixa Generalitat.

Campà també serà titular de la regidoria de Proveïments, creada davant l’escassetat d’aliments.

El gener de 1938, en una nova composició del Consell Municipal, Francesc Campà continua assumint la regidoria de Cultura.

El 16 de març de 1938 és nomenat funcionari adscrit a la Comissaria Delegada de la Generalitat de Girona. El substituíeix Antoni Bargeli en la regidoria de Proveïments i de Serveis Públics, i Joan Dama passa a la de Cultura.

A finals del 1938 s’allista com a voluntari a l’Exèrcit Popular de la República. Poc després, i amb la seva lleva, passa a engruixir l’Exèrcit de l’Ebre, junt amb el qual, a començament del 1939 és evacuat fins a la línia de rereguarda Figueres-Capmany, lloc on, malgrat les opinions contràries d’alguns dels seus companys, pren la decisió de tornar-se’n cap a Sant Feliu.

 

Detenció, empresonament i afusellament

El 16 de febrer de 1939 és detingut per les noves autoritats franquistes i enviat a la presó de Sant Feliu de Guíxols. El 19 de febrer la Guàrdia Civil respon a la demanda d’informació politicosocial de les seves activitats que fan des del jutjat militar. El 22 de febrer és interrogat pel jutge militar i declara «Que van ser 4, els mesos que va ser fora de Sant Feliu per sotmetre’s a una operació quirúrgica, es pot comprovar en els llibres de registre de la clínica i els llibres d’actes de l’Ajuntament. Que des de l’Ajuntament mai es va tractar res relacionat amb detencions i assassinats, aquests assumptes eren tractats en el comité que es va constituir a Sant Feliu. Quan va retornar es va limitar a actuar com a regidor. Que el càrrec d’alcalde ja el tenia amb anterioritat al 18 de juliol, continuant en el mateix fins que va marxar a la clínica…».

El 23 de febrer la Falange de Sant Feliu redacta un atestat polític social sobre ell. El 25 de febrer l’alcalde gestor de l’Ajuntament de Sant Feliu també contesta la demanda d’informació políticosocial del jutge militar. També és denunciat per sis veïns de la vila.

El 8 de març és jutjat a Girona en consell de guerra sumaríssim amb vuit persones més i, malgrat la declaració de mossèn Àngel Dalmau, que indica que li qui havia salvat la vida, és condemnat a mort. El 16 de març és afusellat juntament amb els guixolencs Bernabé Llorens —que també havia estat alcalde de la població per Esquerra Republicana— i Manuel Colom.

El 7 de febrer de 1990, cinquanta-un anys després del seu assassinat, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu dona el seu nom a un passatge de la població.

Autoria: Alfons Codina i Pujol

Articles en publicacions periòdiques

---

JIMÉNEZ, Àngel. «Entre la repressió republicana i la franquista: Francesc Campà i Viarnés (Darnius, 1901 - Girona, 1939)» a: El Trenta-nou, núm. 5, gener 2005, p. 10-12.