Fill de Climent Calvet i Ramis i d'Antònia de Arce i Biosca.

Es graduà com a mestre en Matemàtiques, però la seva vida professional fou la de periodista especialitzat en crítica cinematogràfica.

Soci del CADCI, en fou secretari (1923-1925) de la secció de propaganda.

El 1928 es casà amb Dolors Casanovas i Molins amb qui va tenir cinc fills: Magda (Barcelona, 1930 - Mèxic DF, 1996), Marcela (Barcelona, 1937), Nèstor, Ofèlia (Mèxic DF, 1943) i Laura (Mèxic DF, 1945).

Als anys 1930 treballà com a cap de publicitat de l'empresa d'espectacles Cinaes i com a director del cinema Fèmina de Barcelona. Col·laborador del programa "Cocktail cinematogràfic" de Ràdio Associació de Catalunya i responsable de la secció "Cinema" de la seva publicació, Catalunya Ràdio.

Del 1934 fins el 1939 treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, fou director general de Radiodifusió de la Generalitat. Tancava l'emissió diària amb el programa "La paraula" des del que donava el part de guerra i missatges d'ànim.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França on dirigí els Serveis d'Assistència als Intel·lectuals Catalans a Perpinyà, sostinguts pels comitès britànics i la Comissió Internacional d'Ajuts als Infants Espanyols.

Posà el seu automòbil al servei de la Generalitat per anar als diversos camps de concentració a buscar intel·lectuals i polítics empresonats i obtenir els permisos de les autoritats franceses per al seu alliberament. Tanmateix en operacions clandestines va alliberar companys aprofitant que portava aliments i medicines donades pels quàquers dels Estats Units.

El 18 de novembre de 1941 arribà a Veracruz a bord del Quanza.

A Mèxic DF, del 1941 al 1946 treballà com a director de publicitat de la delegació de la Twenty Century Fox. A partir de 1947 establí la seva pròpia companyia representant productors de cinema francès. La més important durant els anys 1950 fou Discina Films. El 1956 va introduir, per primer cop a Mèxic, pel·lícules soviètiques amb gran èxit. Escrivia, a més, crítica cinematogràfica als diaris Excelsior, El Universal i Novedades.

Fins la seva mort fou un dels puntals d'Esquerra a Mèxic, formant part pràcticament de tots els consells directius elegits anualment.

Fou redactor en cap de La Humanitat en la seva darrera etapa mexicana (1963-1965).

Autoria: Josep Vall i Segura