Fill de Jacint Calm i Corominola i de Francesca Clota i Codony.

Entre 1912 i 1916 va estudiar a l'Escola Normal de Girona, els dos primers anys a l'Institut General i Tècnic i els dos darrers a l'Escola Normal Superior.

Començà treballant a l'escola privada, dirigint el Col·legi Calm a Olot. El 1935 va fer oposicions a magisteri. Guanyades, s'incorporà a la xarxa del magisteri públic, activitat que compaginà amb fer classes a l'Escola Menor de Belles Arts i Oficis d'Olot.

Escrigué diversos articles sobre temes pedagògics a la Revista d'Olot i a Acció Ciutadana on publicava amb el pseudònim "Demòfil".

El març de 1931 participà, conjuntament amb Antoni Dot en representació de Concentració Republicana d'Olot, a la Conferència d'Esquerres Catalanes on es fundà Esquerra Republicana de Catalunya.

A les eleccions municipals del 12 d'abril fou escollit regidor d'Olot per la candidatura d'Esquerra que les guanyà. Esdevingué segon tinent d'alcalde. S'encarregà dels temes culturals i fou membre de la Comissió d'Instrucció Pública, del Patronat de colònies escolars, de la Junta del Museu i la Biblioteca i representant de l'Ajuntament a la mancomunitat formada amb els municipis de Begudà i la Vall de Bianya pel manteniment d'una escola a la Canya.

A les eleccions municipals del gener de 1934 tornà a sortir escollit regidor d'Esquerra però en guanyar-les la candidatura de dreta, restà a l'oposició.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 fou empresonat. Fou posat en llibertat el 1935.

A l'inici de la Guerra Civil, l'agost de 1936, Miquel Santaló el nomenà director de l'Institut d'Olot, del que en fou director fins el gener de 1938. L'octubre de 1936, en el marc del Decret de reorganització dels Ajuntaments catalans durant la guerra, fou elegit alcalde d'Olot, fins el 1937, any en què fou nomenat delegat regional de Primer Ensenyament de les escoles de la Generalitat a les comarques de l'Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès i Selva.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, instal·lant-se a Montpeller.

Posteriorment marxà a Mèxic on treballà com a mestre al Colegio Cervantes de Tampico, fundat pel Patronat Cervantes, la institució que tenia cura de la creació de col·legis impulsats i dirigits per mestres republicans exiliats.

Fou un dels signants d'un manifest de protesta per l'ocupació soviètica de Txecoslovàquia.

Autoria: Josep Vall i Segura