Comptable, comercial i polític

Fill de Baldomer Busquets i Planella (Banyoles, 1867 - Girona, 1928) i d'Elvira Ventura i Esteva (Talaià, 1872 - x, ?).

Es casà amb Anita Fornells i Burch (Barcelona, 1891 - Montpeller, 1940) amb qui tingueren tres fills: Baldomer (Girona, 1917-1987), Josep (Girona, 1920) i Antònia (Girona, 1925).

Membre del Centre d'Unió Republicana. El 1920 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Girona pel districte I com a candidat republicà, càrrec que exercí fins el 1923.

Treballà com a viatjant de Can Regàs, empresa dedicada a destil·leria i fabricació de gel.

Arran de la fundació, el març de 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya, el Centre d'Unió Republicana de Girona s'adherí al nou partit.

Un mes després, a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Girona pel districte I, per la Candidatura Republicana, formada per Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Catalanista Republicà. Fou nomenat quart tinent d'alcalde.

A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 fou novament elegit regidor, com a membre de la candidatura d'Esquerra Republicana.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, va esdevenir alcalde de la ciutat en dos breus períodes, el primer entre el 20 de juliol i l'1 d'agost de 1936 i el segon entre el 27 de maig i el 8 de juny de 1937. Al llarg de la guerra fou succesivament: conseller regidor primer, president de la Comissió permanent d'Urbanisme i Serveis Públics i regidor de Serveis Públics i Proveiments.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, amb els seus dos fills petits i l'esposa. L'altre fill, més gran, es quedà a Catalunya.

El 8 de setembre de 1942, ja vidu, embarcà amb els seus dos fills petits, a Marsella, al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 16 d'octubre.

S'instal·là a Mèxic DF on primer treballà com a comptable al Restaurant Ambassadeurs i posteriorment com a administrador de Cavas San Juan, a San Juan del Rio, fins a la seva jubilació.

Va morir sense haver trepitjat mai més Catalunya, doncs es negava a tornar mentre es mantingués la dictadura franquista.

Autoria: Josep Vall i Segura