Fill d’Hermies Busqué i Navarro i Engràcia Trullàs i Prunés. El seu pare mantingué un ferm compromís amb el republicanisme local des de ben jove. Estigué vinculat amb Fraternitat Republicana, fou president del Comitè Executiu Local d’Esquerra en els anys de la República i palesà una notòria implicació en actes i concentracions amb motiu de les diverses campanyes electorals. Sempre fou home fidel a Samuel Morera i visqué ben a prop la crisi que patí Esquerra a finals de 1937 amb la corresponent escissió i naixement del Casal d’Esquerra Republicana de Terrassa liderat per Jaume Figueres, Josep Batlle, Miquel Palet i Josep Puig i Arnaus.

Servando va treballar a l’empresa Puntimalla dedicada al gènere de punt que es trobava al carrer Vinyals on ara hi ha la seu de la Delegació d’Hisenda. En tornar de l’exili es reincorporà a la mateixa feina fins la dècada dels anys 1960. Es va casat amb Isabel Lluch i Calvera (1943), germana de Maria Lluch i muller de Miquel Almirall amb qui tenia una gran amistat. Varen tenir dos fills: Francesc (1944) i Hermies (1946).

Servando era militant de les JEREC i es va allistar a la Columna Macià-Companys, formant part de la primera expedició que va sortir de Terrassa el 24 d’agost de 1936. S’incorporà a la secció de transmissions de la 10a bateria d’artilleria de la Divisió amb alguns dels seus amics de la Casa del Poble.  En acabar la guerra va travessar la frontera de Portbou amb una breu estada a Cervera de la Marenda. Bona part de 1939 estigué reclòs en els camps de Sant Cebrià i Agde (núm.2).

En sortir del camp situat al departament de l’Erau va fer estada a Montpeller al costat del seu pare i d’altres terrassencs. A la ciutat francesa hi havia una petita colònia de refugiats vallesans. També visitaren com tants d’altres la famíia Armengol a Castellnou d’Arri. Hermies Busqué havia estat en el camp d’Argelers. Servando i Hermies treballaren a Quillan (Aude) abans del seu retorn a Espanya pel maig de 1942. Servando va estar en un batalló disciplinari ─BDST─ a la ciutat mallorquina d'Inca abans de tornar a casa (1943) i casar-se amb l’Isabel.

El pare, Hermies Busqué tornà a Catalunya d’amagat i va emmalaltir i morir a Barcelona, uns dies abans (15 de juliol de 1943) del casament del seu fill. Mai més va poder tornar a Terrassa.

Autoria: Josep Puy i Juanico