Barber i polític

Fill de Joan Bruxola i Margarida Marcé es va casar el 1920 amb Francesca Riba i Miramanda amb qui van tenir tres filles: Rosa (1921), Margarida (1923) i Montserrat (1926), les quals van destacar en diferents proves esportives.

Nascut al barri de Sant Antoni, poc després va quedar a càrrec dels avis, ja que els seus pares emigraren a Cuba. De ben jove aprengué l’ofici de barber, i el 1910, quan tenia quinze anys, el vingué a buscar la seva mare per anar a fer les Amèriques instal·lant-se en un primer moment a l’Havana. Durant els següents quatre anys feu un gran periple viatger: Mèxic, Puerto Rico, altre cop l’Havana fins que el 1914 prengué la decisió d’anar a París i en el trajecte a Nova York es va assabentar que havia esclatat la Primera Guerra Mundial i va decidir tornar a Catalunya.

Comença a fer de barber al Prat de Llobregat. El 1920 es casà amb la filla del propietari de la barberia «Justet barber» que prenia el nom del seu sogre Just Riba. El 1923 va començar a treballar en la nova instal·lació de la centraleta de Telefònica al Prat fins el 1934.

Segona República

Tot i que era asidu de l’antic Centre Autonomista, de caire catalanista, que a partir de 1930 fou el Casal Català i després esdevindria la seu d’ERC, és a les eleccions municipals del gener de 1934 quan inicia el seu compromís polític i es presenta a la llista d’ERC pel Prat de Llobregat que guanya les eleccions, esdevenint regidor de Cultura i d’Hisenda i participant també a la Comissió de Sanitat. Segons digué en una entrevista, va acceptar el càrrec perquè li van aprovar el seu programa que incloïa escoles a cada districte del Prat, un cementiri nou i una carretera que anés del Prat a Sant Boi.

Com a regidor de Cultura va fomentar l’organització de festivals de fi de curs on es llegien poesies i es cantaven cançons. Va promoure la instal·lació i construcció de tres escoles.

Fets d’Octubre de 1934

El 6 d’octubre de 1934 l’alcalde del Prat Josep Gibert va proclamar l’Estat Català i, de fet, el 19 d’octubre encara es va celebrar un ple amb tota normalitat. Va ser amb posterioritat a aquesta data quan s’inicià la repressió a la població, segons testimoni oral del propi Joan Bruxola: «Després d’una denúncia d’una senyora del poble, arriben uns policies a casa i troben una ràdio de galena, segons ells “el cuerpo del delito”, juntament amb el canvi de la bandera espanyola per la catalana. A les deu de la nit em detenen i em porten a la prefectura de Via Laietana. Primer tancat amb una cel·la tres dies». A la comissaria també va coincidir amb Heribert Barrera i Carles Pi i Sunyer. Després fou traslladat al vaixell-presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona, on s’hi va estar prop de tres mesos.

El maig de 1935 els regidors empresonats van ser alliberats. El juliol sorgí la proposta  dels antics regidors del Prat que volien tornar a ocupar el càrrec polític que tenien abans dels Fets d’Octubre: Alfred Fibla, Pere Torres, Joan Bruxola, Venanci Elizalde, Pere Gaya, Pere Company, Frederic Cruelles i Miquel Poch feren una instància on demanaven que en un lapse de vuit dies els nous regidors abandonessin llurs càrrecs i en cas contrari serien acusats d’usurpació. El Ple de l’Ajuntament en va desestimar la reincorporació acusant-los d’abandonament. No recuperaran el seu càrrec fins després de la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions legislatives de febrer de 1936, quan els regidors electes el gener de 1934 va ser reestablerts a l’Ajuntament conjuntament amb el seu alcalde Josep Gibert que havia estat exiliat a França. A l’acta del 5 de març, del primer ple, quedà el testimoni de les paraules de l’antic alcalde que fa un emocionat record als regidors Bruxola i Burgos que havien estat tancats al vaixell-presó Uruguay. 

Entre altres actes, Joan Bruxola va ser present el 2 de juny de 1936 a la inauguració de la línia aèria diària entre El Prat i Londres.

Les societats aeronàutiques civils de Catalunya van decidir lliurar una bandera republicana a l’Esquadra número 3 de l’Aviació militar amb seu a l’aeròdrom militar. Felip Díaz Sandino, coronel de la base, va demanar la col·laboració de l’Ajuntament per fer els preparatius oportuns de la cerimònia de lliurament que fou el 13 de juny. L’acte de caire castrense fou presidit pel president de la Generalitat Lluís Companys, acompanyat pels generals Miguel Nuñez de Prado i Francisco Llano de la Encomienda i altres militars. Entre les autoritats civils hi assistiren l’alcalde Josep Gibert i els regidors Pau Vallhonrat i Joan Bruxola, el jutge Tomàs Pujol i el batlle de Barcelona Carles Pi i Sunyer.

A proposta del regidor de Cultura, Joan Bruxola, el consistori designà amb els noms de Josep Monés Jané, Josep Dalmau Batlletó, Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba, Germans Badia i Sis d’Octubre diversos vials projectats entre el Parc del Fondo d’en Peixo i les Cases d’en Janet 

Alcalde del Prat de Llobregat durant la Guerra Civil

Arran del cop d’estat militar i l’esclat de la Guerra Civil, el 3 de setembre de 1936 a proposta del regidor Joan Bruxola foren substituïts per la seva significació religiosa els noms dels carrers Sant Joaquim, Sant Boi i Sant Pere pels de 19 de Juliol, Francesc Ascaso i Enric Fontbernat. 

Des de l’estiu de 1936 les actes del Ple municipal demostren les tensions entre els diferents grups que governaven l’Ajuntament. Un dels punts àlgids va ser el març de 1937 quan la CNT retira el suport a l’alcaldia ja que s’havia avalat la bona conducta d’un veí tot i que havia passat gent a l’estranger. La tensió més forta va arribar pels Fets de Maig de 1937. Al Prat, un autoanomenat Comité de Defensa format per membres de la FAI va treure del càrrec a l’alcalde Jaume Barberà que tampoc va poder fer res per evitar que destituissin els membres d’ERC i ACR.

Les tensions van continuar quan alguns membres de la CNT integrants del consistori van ser detinguts acusats d’apropiar-se de béns públics. En aquesta situació era difícil formar govern municipal i la Generalitat va haver d’intervenir i designant comissari municipal a Antoni Serra Arnau d’ERC. Es seguiren produïnt irregularitats i el 14 de setembre de 1937 es constituí un nou Ajuntament sota la presidència de Joan Bruxola. En els pocs mesos del seu mandat es va dedicar a investigar algunes d’aquestes irregularitats com la desaparició d’alimentació, roba i altres estris dels dipòsits municipals que haurien d’haver anat destinats a refugiats.

Altres actuacions del consistori van ser intervenir els escassos productes que quedaven a cooperatives i sindicats. El darrer ple tingué lloc el 15 de desembre de 1938 i la darrera comissió el 12 de gener de 1939.

Entorn de les deu del vespre del 24 de gener de 1939 l’alcalde del Prat Joan Bruxola i quatre acompanyants creuaven el pont de les Tres Puntes i anaren cap a Barcelona. Els que l’havien de volar per tal de dificultar l’avanç de les tropes franquistes s’esperaren, aquests serien els últims en creuar-lo.

Postguerra

Després d’uns dies a Barcelona i decidit a no anar a França, va tornar caminant al Prat. Alguna persona del nou Ajuntament franquista el va avisar que l’anirien a buscar a casa i no va fugir, va esperar i el van detenir, va ser dut a l’Ajuntament junt amb vint-i-quatre persones més. Després va ser portat a Barcelona i tancat succesivament a una finca de l’Avinguda Tibidabo, a Via Laietana i finalment a la presió Model de la que va comentar en una entrevista que no s’hi cabia de plena que estava. L’1 d’abril de 1939 té lloc el primer consell de guerra contra un pratenc, Joan Bruxola, junt amb 31 persones més. Totes foren condemnades a mort.

Dos dies després el director informà a Joan Bruxola que li havien commutat la pena per cadena perpètua. Uns dies després fou traslladat en vaixell a València, a l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, actual seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, llavors convertit en presó, on va estar empresonat cinc anys. El dia 1 d'abril de 1944 va obtenir la llibertat condicional i el dia 1 de novembre de 1947 la llibertat definitiva.

Un cop alliberat, va tornar al Prat i va continuar fent de barber, dedicant-se també al transport i venda de maquinària agrícola i muntant una parada de carn al mercat del Prat.

Joan Bruxola va restar desvinculat de la política fins que a les eleccions municipals del 1983 va ocupar, de manera testimonial, el penúltim lloc de la llista d’ERC del Prat de Llobregat.

Autoria: Alfons Codina i Pujol