Lluís Bru i Jardí
Tivissa,
21 de maig de 1894
Santiago de Xile,
9 de maig de 1945
Mestre i polític
Els seus primers estudis els va fer als franciscans de Barcelona. Un cop els va acabar, es va drigir a l'Empordà, primer per començar a exercir de mestre a l'Armentera i, poc després, per complir amb les seves obligacions militars (Figueres). Finida l'etapa empordanesa, es va traslladar de nou a Barcelona, per dedicar-se a la docència al col·legi Pompeia. El 1917 va abandonar la seva carrera com a professor per entrar a treballar a la notaria d'Alfred Alcover.
Pocs anys després, el 1920, es casarà amb Josepa Llop, amb qui tindrà dues filles, Montserrat i Roser, que anys a venir es convertirà en una prestigiosa artista plàstica.
L'inici de la militància catalanista
L'inici de la seva activitat política en els ambients catalanistes es produirà durant els anys 1910, esdevenint fundador i primer president de l'entitat catalanista "Joventut Nacionalista la Falç". Ocuparà la seva presidència entre el 1918 i 1923.
En la seva gran majoria, els afiliats de "La Falç" provenien dels cercles obrers i del sector dels dependents de comerç. Ideològicament, doncs, l'entitat es decantava cap a un esquerranisme marcadament democràtic. Anys a venir, el 1932, "La Falç" s'adherirà a Esquerra Republicana de Catalunya, per separar-se'n, però, només un any després.
L'entitat editava la revista Esquerra, en la qual eren freqüents les col·laboracions de Bru. Com a conseqüència d'aquestes activitats periodístiques, el 1922 serà processat a causa d'un article seu aparegut a la revista. Per evitar l'empresonament marxarà a París (juliol de 1923). Hi romandrà fins el 1929, gairebé fins al final de la Dictadura de Primo de Rivera.
De retorn a la capital catalana, decideix reprendre la militància política, tot participant a la Conferència d'Esquerres Catalanes al març de 1931, esdevenint, doncs, un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Diputat republicà
Durant la nova etapa republicana, serà elegit (febrer de 1932) membre del Comitè Executiu d'Esquerra en el Primer Congrés Nacional ordinari del partit. Pocs mesos després, al novembre, serà elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra, en representació de la comarca d'Osona.
Bona part de la seva activitat parlamentària tindrà a veure amb la Comissió d'Agricultura del Parlament, de la qual serà membre. La Comissió serà l'organisme encarregat de l'elaboració de la controvertida la Llei de Contractes de Conreu, projecte en el qual Bru s'implicarà activament.
Arran dels Fets d'Octubre de 1934 promoguts pel president Companys, serà detingut i empresonat al vaixell Uruguay, juntament amb la plana major d'Esquerra. Va sortir sota fiança abans de les eleccions del 16 de febrer de 1936, quedant lliure definitivament amb el triomf del Front d'Esquerres de Catalunya.
Durant la Guerra Civil serà membre de l'Associació General d'Empleats d'Assegurances i ocuparà el càrrec de vicepresident del Consell d'Economia. A aquestes responsabilitats polítiques, cal afegir el seu nomenament, l'abril de 1937, com a delegat del govern a Puigcerdà. Coincidint amb la fi de la guerra, es va veure obligat a marxar a l'exili, tot i que abans de fer-ho va ajudar, conjuntament amb altres diputats d'Esquerra, a les tasques d'evacuació de la població civil. El seu primer destí a l'exili va ser Montpeller. Setmanes després va aconseguir un visat per embarcar-se al vaixell Winnipeg, amb destí a Sudamèrica. Va arribar a Santiago de Xile el 3 de setembre de 1939, esdevenint poc després delegat de la Generalitat en terres xilenes.
L'estada a Xile
A Santiago de Xile treballarà fent feines diverses al Teatro Capitol i després als Establecimientos Oriente. Tot i la seva delicada salut, es convertirà en un dels impulsors d'Esquerra a Xile, així com també de les plataformes unitàries Front Nacional Català de Lluita i l'Agrupació Democràtica Catalana, entitats que presidirà. Aquesta activitat política tindrà una vessant periodística, atès que Bru col·laborarà amb les publicacions de l'exili Democràcia i Catalunya i la xilena L'Emigrant, convertint-se també en un col·laborador assídu de l'emissió radiofònica Catalunya al Servei de la Democràcia.
Autoria: Santiago Izquierdo i Ballester
Lluís Bru i Jardí
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
PLANAS, Albert. «Lluís Bru i Jardí: de «La Falç» al Parlament» a: Esquerra Nacional, núm. 125, 27 de gener-2 de febrer de 2009.