Líder rabassaire i alcalde de Gramenet de Besòs

Primers anys de vida

Nascut al carrer dels Pellaires del Poblenou, on passa la seva infantesa i joventut. El 1921 es trasllada amb la seva mare i germans al carrer Fiscal, a la barriada de les Carolines de Santa Coloma de Gramenet —actualment barri del Bon Pastor, de Barcelona. El 1926 es casa amb Joaquima Borràs i Rovira (1905-1993), Fruït del matrimoni naixeran cinc fills: Francesca (1927-2016), Montserrat (1932), Joan (1933-1980), Jaume (1937-2018), Andreu (1939-2019). D’ofici jornaler i membre de la Unió de Rabassaires. El 1931, en fundar-se Esquerra Republicana de Catalunya s’afilia al Centre Català Republicà «Les Carolines», des d’on participa fent xerrades i mítings. En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 és elegit regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en la candidatura de la Coalició d’Esquerres Catalanes, liderada per ERC. En l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep Gonzàlez, exerceix la segona tinença d’alcaldia, ocupant-se de les àrees d’Hisenda i Proveïments. Degut al nou càrrec decideix trasllar-se amb la seva família al nucli antic de Santa Coloma, a prop de la casa consistorial, al carrer Major, número 9.

Fets d’Octubre de 1934

Des de Santa Coloma de Gramenet participa en el moviment de proclamació de l’Estat Català del Sis d’Octubre de 1934 per part de Lluís Companys, motiu pel qual és detingut i empresonat al Palau d’Exposicions de Montjuïc conjuntament amb l’alcalde Josep Gonzàlez, dos regidors d’ERC, Rupert Martínez i Salvador Solé, i el secretari de l’Ajuntament colomenc Felip Salvador. Rep ordre de  processament, però a inicis de 1935 es alliberat, reincorporant-se el març d’aquell any com a regidor. Tanmateix, el 3 de juny es destituït de nou en ser acusat d’haver participat en els Fets d’Octubre de l’any anterior. El desembre següent és elegit vicepresident del Centre d’Esquerra Republicana de Santa Coloma de Gramenet. Amb el triomf del Front d’Esquerres en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 tant el Govern de la Generalitat com tots els consistoris destituïts pels Fets d’Octubre són restituïts de nou. En els primers mesos de la seva reincorporació com a regidor s’enfronta amb membres de la Lliga Catalana, els quals havien ocupat càrrecs a l’Ajuntament durant el bienni negre. Des de l’àrea d’Hisenda fiscalitza els comptes del consistori dretà tot denunciant les activitats irregulars de l’Alcaldia presidida per Narcís Font i el secretari Miquel Viñas. Posteriorment és nomenat conjuntament amb Joan Sucre delegat pel Centre Republicà d’Esquerra de Santa Coloma en el 3r Congrés Nacional d’ERC, que s’obre a Barcelona el 18 de juliol de 1936 i se suspèn en el context del cop d’estat franquista del mateix dia.

República en guerra

Membre del Comitè Revolucionari de Santa Coloma en nom de la Unió de Rabassaires i d’ERC, simultanejant ambdós càrrecs. En ser dissolt aquest Comitè es forma el Consell Municipal, essent escollit alcalde de la població l’octubre de 1936. Tot i el poder de la CNT-FAI, ocupa l’alcaldia gràcies al seu tarannà enèrgic i alhora moderat, ben vist per àmplies capes de la ciutadania, ja que va ajudar a protegir de l’esclat revolucionari de l’estiu a moltes persones conservadores i religioses, entre ells el capellà de l’Església Major Josep Rovira. Durant el seu mandat com a alcalde es realitza, entre d’altres: la distribució aliments per als més necessitats del municipi; la inauguració d’una estafeta de correus —abans calia anar a Badalona per a utilitzar aquest servei; l’adequació de Can Roig i Torres en hospital i consultori mèdic; el canvi del nomenclàtor de caire religiós o conservador per noms de milicians morts durant els primers dies del conflicte bèl·lic o de persones d’esquerres; i la nova escola pública integrada dins del CENU —ubicada a la torre de Can Rius. És durant el seu govern que la població canvia de nom passant-se a denominar-se Gramenet del Besòs. La primavera de 1937, com a membre destacat de la Unió de Rabassaires i en representació de la pagesia catalana, viatja a l’URSS en la delegació espanyola convidada en l’aniversari del Primer de Maig, visitant Moscou, Kiev i la península de Crimea. La seva experiència en terres soviètiques li deixa un bagatge vivencial important, sobretot en tot allò que fa referència a les col·lectivitzacions en el camp. En tornar del viatge relata les seves vivències en un interviu a Ràdio Barcelona, en el programa de la conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Poc després, aquesta entrevista és publicada en el diari vespertí d’Esquerra Última Hora. El 10 de juny participa en l’acte d’homenatge als delegats espanyols retornats de l’URSS, celebrat al Palau de la Música Catalana. Del seu viatge en destaca la feina realitzada en els kolkhozos col·lectius, la nova maquinària en l’organització del treball agrícola i com Catalunya, segons ell, pot aprendre del sistema soviètic en el desenvolupament agrari del camp. El maig de 1938 decideix abandonar l’alcaldia i anar-se’n de voluntari a l’aviació de l’Exèrcit Popular de la República. El substitueix a l’alcaldia, l’anarquista Josep Berruezo, fins aleshores segon tinent d'alcalde.

Detenció, empresonament i afusellament

El 27 de gener de 1939 les tropes franquistes entren en territori de Santa Coloma de Gramenet. Dos dies després de l’ocupació decideix retornar, tot i l’avís que el podien detenir. Josep Berruezo li aconsella que se’n vagi a l’exili, com la resta de membres de l’Ajuntament. Tanmateix, preocupat per la família decideix no emprendre el camí de l’exili, creient de bona fe en la paraula dels vencedors que afirmaven que qui no tingués delictes de sang no li passaria res. Un cop a Santa Coloma membres de la Lliga Catalana li fan saber que l’antic responsable del sometent en aquesta població, Fernando Rovira, havia estat nomenat cap local de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS i que en assabentar-se  de la seva presència anirà per ell i li insisteixen que marxi. El 8 de maig és detingut a casa seva arran de les denúncies del mateix Fernando Rovira. Interrogat i torturat per la Guàrdia Civil i posteriorment empresonat. Manuel Badia, nou alcalde franquista de Santa Coloma presenta un escrit on l’acusa d’haver format part del Comitè Revolucionari creat arran del cop d’Estat del juliol de 1936, d’haver anat a l’URSS i cantar-ne les excel·lències per ràdio i de pertànyer a l’aviació militar republicana. Tot i que en aquest escrit i en d’altres com el del mossèn Josep Rovira, es fa referència del seu to moderat en la revolta i d’haver evitat la mort de persones religioses i conservadores —entre elles la del propi mossèn Josep— serà acusat en un Consell de Guerra de rebel·lió militar, haver participat en els Fets d’Octubre de 1934, de ser membre del Consell Municipal i alcalde durant el període de la Guerra Civil. D’altra banda, sense cap mena de prova fefaent, se l’acusa de la mort dels industrials Josep Huguet i Josep Aloy, morts per elements radicals anarquistes a l’inici de la guerra. El Consell Sumaríssim el condemna a mort el 26 de juny d’aquell mateix any. Per dos cops és traslladat des de la presó fins al Camp de la Bota per presenciar la mort de companys de presidi i retornat de nou cap a l’empresonament. Finalment, en el tercer viatge al Camp de la Bota, efectuat el 18 d’octubre de 1939, serà afusellat i enterrat a la fossa comuna del Cementiri de Montjuïc, al Fossar de la Pedrera, deixant vídua i cinc fills menors d’edat. Es dicta confiscació dels seus béns i patrimoni i els de la família, essent posteriorment desestimada ja que es demostra que no en posseïx cap.

Oblit i reconeixement

En morir la vídua i els cinc fills viuran en la més absoluta misèria i sobrevisquent a empentes i rodolons. El seu oblit com a alcalde de Santa Coloma de Gramenet esdevé fins més enllà dels primers ajuntaments democràtics —només alguns colomencs i colomenques el recordaran. No és fins a finals del segle XX i inicis del segle XXI que la seva figura serà reconeguda, gràcies a les reivindicacions de la família, d’ERC i de veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet. L’Ajuntament el 18 d’octubre de 1998, arran de la petició formulada per la secció local d’ERC, dona el seu nom a un jardí de la ciutat —situat a la confluència del carrer de Lluís Companys i l’avinguda de Francesc Macià. El 2007, el consistori renova l’homenatge amb una escultura, obra dels escultors Jordi Dalmau i Lídia Gorriz, a la Rambla del Fondo. I el 27 d'octubre de 2018 l'Ajuntament col·loca una placa commemorativa a la casa on va viure durant la seva etapa com a alcalde. El  17 d’octubre de 2019, el Districte de Sant Andreu, a Barcelona, li dedica una plaça al barri del Bon Pastor i la tardor del mateix any, en commemoració del 80è aniversari de la seva mort, el Museu de la Torre de Balldovina de Santa Coloma organitza l’exposició «1939. L’abans i després», amb un mòdul museogràfic sota el títol «Celestí Boada, en el 80 aniversari del seu afusellament». L’espai expositiu compta amb documents textuals i gràfics del període en que va ocupar la batllia així com dels darrers dies de la seva vida.

Autoria: Pau Vinyes i Roig