Arquitecte

Fou el gran de quatre germans: Emili, Catalina Trinitat i Enric que també fou arquitecte.

El 1919 començà els estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, compaginant-los amb la feina de delineant als despatxos dels arquitectes barcelonins Manuel Raspall i Vicenç Artigas. El 1925 va obtenir el títol d'arquitecte.

Es casà amb la figuerenca Maria Batlle i March, amb qui tingueren una filla.

Juntament amb Bartomeu Agustí Vergès, Ricard Giralt i Joan Roca, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines. Influït per les avantguardes europees i especialment per Mies van der Rohe i Le Corbusier, inicià una trajectòria professional plenament identificada amb l'arquitectura racionalista, allunyada de l'ornamentació noucentista i prioritzant la funcionalitat.

El 1927 fou nomenat arquitecte director de l'Oficina Provincial de Construccions Civils i poc després arquitecte provincial a la Diputació de Girona. I a partir de 1936, arquitecte de la Generalitat a Girona. Paral·lelament, des del seu despatx professional, projectà algunes de les seves obres més reconegudes: la Casa Junquera (1931), la Casa Blanch (1932) i la Casa Teixidor (1934), totes tres al carrer Bernat Boadas de Girona; la Casa Reig (1934) i la Casa Guillamet (1935) de Figueres; i l'actual seu del Museu del Suro (1931-1934) de Palafrugell. El 1936 fundà la revista Víctors.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França amb la seva esposa establint-se a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller. El 14 d'abril de 1942 embarcaren a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

Durant els sis anys que va viure a Mèxic DF projectà més de quaranta obres entre habitatges i edificis industrials, destacant els grans magatzems Sears Roebuck o el 1946 el Pavelló Català de la Feria del Libro Mexicano. El mateix any s'associà amb els germans Juan i José Rivaud per fundar Rivaud y Blanch Arquitectos. A Mèxic hi morí la seva filla.

El 1948 retornà a Catalunya, instal·lant-se a la Pera on construiria la seva pròpia casa, i enfrontant-se a la difícil situació de tenir confiscats tots els béns i haver estat suspès per a l'exercici públic i privat de la seva professió. La suspensió fou revocada una dècada més tard, podent tornar a exercir l'arquitectura, si bé mai més projectà grans obres sinó petits habitatges o xalets com els de la urbanització Cala Rovellada de Colera.

Dedicà els últims anys de la seva carrera a les obres de reforma i adequació de la casa Blanch de Púbol per a destinar-la a residència geriàtrica, llegant-la a la Generalitat.

Va ser un dels fundadors de la llibreria Les Voltes de Girona.

Autoria: Josep Vall i Segura