Polític

En l'àmbit periodístic fou director de la segona època d'El Igualadino (1906-1909), en el qual s'encarregava també de la secció "Camàndules".

Fou un dels caps de la política republicana a Igualada, tot participant activament en la gestió de la vida municipal com a regidor de l'Ajuntament, essent tinent d'alcalde el 1916. Dos anys abans havia estat elegit president de la Junta de Millora dels Habitatges Barats per a Obrers.

Es casà amb Carme Nieves, amb qui tingué una filla: Concepció.

Entre el 1915 i 1918 presidí l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, entitat fundada el 1863 pels obrers Antoni Vila, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany, amb el recolzament del Pare Marià; l'objectiu dels fundadors era formar un centre instructiu, de formació professional i posar la cultura a l'abast de tothom.

Va ser un dels promotors principals de la Caixa d'Estalvis Municipal d'Igualada.

El 29 d'abril de 1919 fou elegit alcalde d'Igualada fins que el 30 d'octubre de 1923 fou destituït pel directori militar de la Dictadura primoriverista.

Arran de les eleccions del 12 d'abril de 1931, que portaren la República, formà part de la candidatura del Centre Republicà, adherit a ERC i va esdevenir de nou alcalde d'Igualada, fins el 27 de febrer de 1934.

Amb la derrota republicana fou condemnat pel règim franquista a 30 anys de presó, posteriorment commutada a 6 anys i un dia. Li fou concedida la llibertat condicional el 21 d'octubre de 1942, fixant la seva residència a Barcelona.

Autoria: Antoni Dalmau i Ribalta

Llibres

---

Guía de Igualada. Barcelona: Ampurias, 1964.

---

BISBAL, Maria Antònia; MIRET, Maria Teresa. Diccionari biogràfic d'igualadins. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1986.

---

TORRAS I RIBÉ, Josep Maria. Igualada, una història en imatges. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1982.

Articles en publicacions periòdiques

---

JORBA I SOLER, Antoni. «El batlle Amadeu Biosca Busqué» a: Vida, núm. 1.166-1.167, 1976.