Comerciant i polític

Fill del jornaler Esteve Bilbeny i Auladell (Mataró, 1877-X,x) i de Rosa Bosch i Mora (Arenys de Mar, x - Mataró, 1963), que tingueren dos fills: Joaquim i Joan (Mataró, 1909-1994).

Fou comerciant i treballà en el sector de les assegurances.

El 1935 es casà amb Mercè Monllor i Vidal (Mataró, 1907-X,x) amb qui no tingureren fills.

Militant des de ben jove a les files del catalanisme republicà, el 1930 fou un dels fundadors del Centre Republicà Federal de Mataró, al qual representà, el març de 1931, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, on es fundà Esquerra Republicana de Catalunya.

Col·laborador habitual de Llibertat, portaveu del Centre Republicà Federal de Mataró.

El febrer de 1932, arran del 1r Congrés Nacional d’ERC fou elegit membre del Comitè Executiu, com un dels tres representants de la Federació de Barcelona-circumscripció.

El novembre de 1932 fou elegit diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya, per la província de Barcelona. Amb 25 anys era el segon diputat més jove de la cambra. Esdevingué membre de les comissions permanents de Governació, Reforma del Reglament i de Finances, així com de les comissions d’Actes, de Reglament Interior i de Llei Municipal.

Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 va ser reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona.

L’abril de 1938, durant la Guerra Civil, fou nomenat director general d’Administració Local, de la Generalitat de Catalunya.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva esposa a França. En un primer moment foren acollits al Centro Español de Perpinyà i posteriorment s’instal·laren a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller. El 14 d’abril de 1942 embarcaren a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

El seu germà Joan, que restà a Catalunya, va patir quatre anys de presó a Pamplona, per ser «germà de diputat».

Després de cinc anys a Mèxic, el 1947 s’instal·là a Caracas, on arribà poc temps després la seva esposa, visquent-hi la resta de la seva vida.

A la capital veneçolana creà un magatzem de material de construcció.

A partir de 1962 va tornar tres cops a terres catalanes, fent dues estades a Perpinyà —retrobant-se amb companys de militància com el mataroní Julià Gual que regentava la Llibreria de Catalunya—i una a Andorra —el 1964—, rebent la visita dels familiars que hi anaven des de Catalunya.

Mai va voler tornar a Mataró amb Franco al poder.

Autoria: Josep Vall i Segura