Industrial, empresari i polític

Era fill del comerciant Modest Banyeres, natural d'Alguaire i de Lluïsa Cateura, que van ser pares de cinc fills: Lluïsa, Rosa (morta de ben petita), Mari Carme, Àngels i Maria Montserrat, a banda de Joan, el primogènit. Va conèixer a Barcelona la que seria la seva companya de tota la vida, la barcelonina Pilar Fernández Gutiérrez (1893-1981), amb la qual es casarà per poders gairebé al final de la seva vida, el 30 de gener de 1942.

Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 1931, a les eleccions legislatives del febrer de 1936 fou escollit diputat per la circumscripció de Lleida, dins del Front d'Esquerres de Catalunya. Sense una intervenció activa a les sessions, el seu pas per la cambra no tindria cap element destacable dins de la disciplina de vot de la minoria d'ERC. Entre març i juliol de 1936 seria membre titular de les Comissió de Presidència i suplent de les de Peticions, Governació i Obres Públiques i, ja en plena Guerra Civil, seria titular de les Comissions de Presidència i Peticions i suplent de les d'Estat, Comunicacions i Pressupostos (1937-1938).

En acabar la guerra va haver d'exiliar-se a Bordeus. A França passarà els últims anys de la seva vida, fins al seu traspàs, el 1942.

Autoria: Santiago Izquierdo i Ballester

Llibres

---

MIR, Conxita; CORRETGÉ, Fabià; FARRÉ, Judit; SAGUÉS, Joan. Repressió econòmica i franquisme: l'actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

Articles en publicacions periòdiques

---

LLADONOSA I GIRÓ, Vicent. «Joan Bañeres i Cateura» a: Cercavila, núm. 36, octubre-desembre 2008, p. 5-8.