Nascuda a Hellín (Castella-la Manxa) el 1884, vingué a viure a Catalunya de petita, destacant professionalment en l'àmbit de la pedagogia.

Fou directora de La Farigola, el primer grup escolar femení del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona, inaugurat el 1923. Formà part del Segon Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) en la ponència d'ensenyament primari i secundari. I a proposta de tots els membres del CENU va ser la presidenta d'una Comissió d'Adaptació del personal docent dels organismes tècnics de la Generalitat a les necessitats de la guerra. A més, fou degana del Casal del Mestre.

Destacada militant feminista. Formà part del Comitè Executiu de la Comissió Organitzadora de la Diada Femenina d'Esquerra, l'abril de 1933, organisme integrat per una delegació de cada entitat en la qual fos activa una secció, un grup o un comitè femení.

El 1936 va ser presidenta del Lyceum Club de Barcelona. També el 1936 va signar el manifest fundacional de l'Associació d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, i el 1937 en fou escollida membre de la Junta amb el càrrec de tresorera i membre del Comitè Executiu del segon Congrés d'aquesta entitat. Fou vicepresidenta del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya, format després del Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat el novembre del 1937.

Va col·laborar a la revista Companya, així com també va publicar El libro del hogar on, sota una òptica feminista, reflexiona sobre l'educació que en aquells moments reben les dones i sobre el treball remunerat femení.

Durant la Guerra Civil va treballar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat i fou secretària general de "La dona a la reraguarda" secció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Al final de la Guerra Civil s'exilià a Tolosa de Llenguadoc, amb el seu segon marit, el pedagog Lluís Torres i Ullastre.

Fruit del seu primer matrimoni, el 1909 va néixer el seu fill Alfons Serra-Baldó, eminent filòleg.

Autoria: Dolors Ivern i Salvà / Josep Vall i Segura