Pèrit mecànic, comerciant, industrial i polític

Casat amb Apolonia Mariné i Huguet. El 1905, amb 23 anys, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Sabadell com a republicà unionista. Un any més tard, formà part de la junta directiva com a vocal del Centre Lírich-Dramàtich, una entitat no classista i plural ideològicament que tenia com a objectiu ser la primera associació de progrés moral i intel·lectual de la ciutat. A finals del 1925 formà part del consell directiu de l’Associació d’Obrers i Empleats Municipals de Sabadell com a bibliotecari.

El migdia del 14 d’abril de 1931 els homes del Círcol Republicà Federal proclamaven la República des del balcó de l’Ajuntament. Aquesta entitat s’uní posteriorment amb l’Esquerra, partit amb el qual fou escollit Joan Balart tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Sabadell el 1932, el mateix any que fou elegit també diputat al Parlament de Catalunya per la província de Barcelona. Formà part de la Comissió permanent de Pressupostos i de la Comissió d’Actes.

Els durs anys de la Guerra Civil van danyar la seva indústria panificadora de Sabadell, amb un valor de més de mig milió de pessetes. Durant aquella dècada del 1930 havia treballat també en la fabricació de molins, de diferents sistemes. Políticament, durant la guerra fou un home proper a Josep Tarradellas. A finals de juny del 1937, fou un dels integrants, com a membre de la Generalitat, de la Delegació de Catalunya de la Subsecretaria d’Armament i Municions, creada pel Ministre de Defensa, Indalecio Prieto. Uns mesos més tard, a l’octubre, va ser nomenat representant de la Generalitat a la Comissió d’Indústries de Guerra, creada a Catalunya per decret del Ministeri de Defensa Nacional, exercint les funcions de Vicepresident.

Amb la desfeta republicana i la pèrdua de la guerra, el 1939 s’exilià a Montpeller, a França, i posteriorment a Mèxic. Va treballar dins del seu sector professional i donà suport als “nens de Morelia”. Es va continuar mostrant favorable a les posicions tarradellistes, defensant la vigència de la legalitat republicana i l’Estatut del 1932. Al mateix temps, també es va mostrar crític amb algunes accions del republicanisme espanyol, com la Junta Española de Liberación, constituïda el novembre del 1943. Una mesos abans, el febrer del 1942, li havia estat concebut un socors extraordinari de 300 pesos per la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles, per haver estat vicepresident i representant de la Generalitat a la Comissió d’Indústries de Guerra.

Anys més tard, va retornar a Catalunya, i va treballar com a president del consell d’administració de Talleres Balart, SA.

Actualment un carrer amb el seu nom recorda la seva figura a la seva ciutat natal.

Autoria: Josep Sancho i Sancho

Llibres

---

Diccionari dels catalans d'Amèrica. Contribució a un inventari biogràfic, toponímic i temàtic. Barcelona: Curial, 1992.

---

MURIÁ, José María (coord.), BRU TOMÁS, José, MURIÀ i ROMANÍ, Josep M. Diccionario de los catalanes de México. México: El Colegio de Jalisco, 1996.