Francesc Arnau i Cortina
Hostalric,
2 d'abril de 1889
Perpinyà,
14 de març de 1974
Comerciant, industrial i polític
Anys de joventut i formació política (1889-1930)
Fill de Miquel Arnau i Majoral (Tuixent, ca. 1852 - Hostalric, 1932) i Maria Cortina i Comellas (Tuixent, ca. 1860 - Hostalric, 1930), que tindran cinc fills: Margarida (Hostalric, 1884-1889); Joan (Hostalric, 1886 - Barcelona, 1971); Jaume (Hostalric, 1887-1889); Francesc; i Josep (Hostalric, 1894 - Barcelona, 1963). Els pares, botiguers de roba que venen viatjant per l'Alt Urgell, es traslladen a Hostalric per tal de millorar les condicions de la dura vida a l'Alt Pirineu.
Estudia a l'escola pública d'Hostalric i el 1903, als catorze anys, es trasllada a Barcelona com a aprenent d'una casa comercial. A la capital del país emprèn la seva activitat política al voltant de l'Associació Obrera Nacionalista de Gràcia, adherida a la Unió Catalanista, de la qual es fa soci. Comença a col·laborar en diverses publicacions com La Selva de Santa Coloma de Farners i el setmanari catalanista Renaixement de Barcelona, alhora que s'inicia com a conferenciant. Però especialment participa activament en la creació d'entitats locals d'Hostalric com el Grup Sport, l'Orfeó Hostalriquenc i la revista Praetorium on signa els seus articles tant amb el seu nom, com amb les inicials «FAC» com amb el pseudònim «Arç».
El 1919 es trasllada a Malgrat de Mar per regentar com a hereu la pròspera «botiga de robes» del seu difunt tiet Joan Arnau i Majoral. Tres anys més tard, es casa amb Concepció Suàrez i Callís, filla del metge de Breda, amb qui tindran quatre fills: Joan (Malgrat de Mar, 1922 - París, 1968); Margarida (Malgrat de Mar, 1924 - Rueil-Malmaison, 2021); Victòria (Malgrat de Mar, 1926 - Montpeller, 2007); i Núria (Malgrat de Mar, 1932 - Vilanòva d'Avinhon, 2019). Sobre aquests anys de formació, consolida la seva faceta de conferenciant, mentre continua col·laborant en mitjans com Vida Nova de Pineda de Mar —que dirigeix el seu amic Manuel Serra i Moret—, Germanor de Malgrat de Mar o Flama d'Arenys de Mar, de la que és fundador i director.
Alcalde de Malgrat de Mar, diputat del Parlament i artífex del municipalisme republicà (1930-1939)
Entre el maig i el desembre de 1930, durant la monarquia d'Alfons XIII, és regidor a l'Ajuntament de Malgrat de Mar —per la seva condició de ser un dels majors contribuents de la ciutat.
El novembre de 1930 funda i esdevé el primer president del Centre Català Republicà de Malgrat de Mar, que el 12 d'abril de 1931 guanya les eleccions municipals enfront la candidatura de la Unió Catalanista Republicana, per 8 regidors enfront 4. El 15 d'abril és elegit nou alcalde de la vila.
Aviat la seva activitat política comença a transcendir l'esfera local. Ja vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya —a través de l'adhesió al nounat partit del Centre Català Republicà de Malgrat de Mar— el desembre de 1931 és elegit president de l'assemblea de municipis que representa l'embrió de la Federació de Municipis Catalans (FMC), ocupant la presidència de la Junta interina de la Secció Segona de l'FMC, la corresponent als municipis que tenen entre 2.000 i 10.000 habitants, com era el cas de Malgrat de Mar. A partir de 1933 serà un dels impulsors i màxims col·laboradors del seu òrgan d'expressió, Catalunya Municipal alhora que també col·labora amb L'Opinió.
Amb el prestigi aconseguit com a artífex del municipalisme català, és elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions del novembre del 1932 per la província de Girona. Des d'aquest càrrec —i de la mà de Carles Pi i Sunyer—, presidirà la Comissió Dictaminadora de la Llei Municipal de Catalunya i la Comissió de Governació del Parlament, ocuparà la vicepresidència de la Comissió Reguladora de Preus, a més d'altres col·laboracions, com en la comissió redactora de l'Estatut Interior, la Comissió permanent de Governació, la Comissió de Constitució del Parlament o la Comissió d'exaccions municipals. També esdevé un dels principals articulistes d'Acció Ciutadana, l'òrgan d'expressió d'ERC a les comarques gironines.
Amb aquest bagatge, a les eleccions municipals de gener de 1934 la candidatura del Centre Català Republicà de Malgrat de Mar (ERC), amb ell al capdavant, torna a guanyar enfront la Lliga Catalana per 982 vots (57,7% - 8 regidors) a 719 vots (42,3% - 4 regidors), esdevenint de nou alcalde.
El 3 de març de 1934 alcaldes de tot Catalunya li tributen un homenatge a Barcelona, en reconeixement «per la seva qualitat d'iniciador i propulsor de la Federació de Municipis Catalans».
Arran dels Fets d'Octubre del 1934, és destituït de l'alcaldia de Malgrat de Mar, amb els altres set regidors d'Esquerra, quedant la vila sota la direcció d'una comissió gestora. Durant l'impàs de restriccions i prohibicions de molts actes públics que significa el 1935, esdevé un dels conferenciants més actius de la política catalana. No serà fins a la victòria del Front d'Esquerres en les eleccions legislatives de febrer de 1936 quan recuperarà novament l'alcaldia, amb la resta dels seus companys de partit. Serà per un període curt, ja que renuncia a l'alcaldia amb l'esclat de la Guerra Civil, passant a desenvolupar diverses activitats, com la vicepresidència de la Comissió Reguladora de preus per a les indústries i comerços de Catalunya.
L'exili (1939-1974)
Amb la derrota republicana del 1939, s'estableix a Prada on ja s'hi havia instal·lat la seva família des de finals de 1936, gràcies a vincles familiars. A la capital del Conflent contacta i fa amistat amb diversos exiliats, de forma especial amb Pau Casals i Pompeu Fabra. Continua escrivint, en francès a L'Indépendant de Perpinyà, La Dépêche de Tolosa de Llenguadoc, Midi Libre de Montpeller o Le Monde de París i en català a publicacions nord-catalanes com Tramontane de Perpinyà o Conflent de Prada, sense deixar la seva faceta de conferenciant, que mai perdrà.
Durant els anys 1940, treballa en la gestió i la distribució dels ajuts als refugiats, fets per mitjà de l'ambaixada de Mèxic a Vichy durant la Segona Guerra Mundial. Escriu a publicacions de l'exili republicà com Opinions i Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials de Perpinyà, o Per Catalunya de Niça. I el 1950 esdevé membre del Comitè Organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, en la seva edició celebrada a Perpinyà.
Com a dirigent d'ERC es posiciona proper al Consell Nacional de Catalunya, tant amb el comitè de Londres, que presideix el seu amic Carles Pi i Sunyer, com pels delegats de l'interior de Catalunya. En els debats polítics dels exiliats defensa, només, la vigència de l'Estatut Interior, votat pel Parlament de Catalunya, donant per superat, amb la resta dels partidaris de Londres, l'Estatut de 1932 i reivindicant el dret d'autodeterminació.
En el seu exili a la Catalunya del Nord es guanya la vida com a petit industrial impulsant un taller de confecció tèxtil a Prada que posteriorment trasllada a Perpinyà, Tricotages du Roussillon, que comercialitza els seus productes —articles de vestir de malla o tricot— sota la marca «Arnau».
No serà fins el 1953 que pot tornar de visita a Catalunya, tot i que continuarà vivint a Prada, fins la seva mort a l'hospital a Perpinyà, on fou traslladat després d'un infart.
Autoria: Josep Vall i Segura
Francesc Arnau i Cortina
Obra pròpia
Llibres
ARNAU I CORTINA, Francesc. Memòries del Mans. Tolosa de Llenguadoc: Coollibri, 2021.
Articles en publicacions periòdiques
ARÇ. «La puresa del sufragi» a: Praetorium, núm. 19, abril de 1918, p. 2-3.
ARÇ. «L'Associació Protectora de la Ensenyança Catalana i els catalans» a: Praetorium, núm. 11, agost de 1917, p. 5-6.
ARÇ. «La beligerància femenina» a: Praetorium, núm. 16, gener de 1918, p. 2-3.
ARÇ. «La follia universal» a: Praetorium, núm. 8, maig de 1917, p. 2-3.
ARÇ. «Les dots intuitives i la criança dels fills» a: Praetorium, núm. 18, març de 1918, p. 2-3.
ARÇ. «Plagis» a: Praetorium, núm. 2, novembre de 1916, p. 2-3.
ARÇ. «Del poder material i de les virtuts de la bondat» a: Praetorium, núm. 25, octubre de 1918, p. 4-5.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «L'hora de Catalunya» a: Acció Ciutadana, núm. 15, 10 de desembre de 1932, p. 2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La pàtria» a: Vida Nova, núm. 150, 11 de gener de 1919, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «El màxim encís de Mestre Fabra» a: La Humanitat, núm. 104, 12 de gener de 1949, p. 1.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Impressions del nostre Parlament» a: Acció Ciutadana, núm. 20, 13 de gener de 1933, p. 2-3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «En Clavé i Catalunya» a: Vida Nova, núm. 146, 14 de desembre de 1918, p. 4-5.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La significació de la diada» a: Clam Popular, núm. 73, 15 d'abril de 1933, p. 1.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «El ròssec de l'Exposició. La nostra protesta» a: Flama, núm. 2, 15 de febrer de 1931.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La decrepitut d'un poble» a: Vida Nova, núm. 159, 15 de març de 1919, p. 4-5.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Impressions del Congrés municipalista» a: Acció Ciutadana, núm. 25, 17 de febrer de 1933, p. 2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Impressions parlamentàries» a: Acció Ciutadana, núm. 29, 17 de març de 1933, p. 4.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «L'Assemblea municipalista de la Corunya» a: L'Opinió, núm. 403, 17 de setembre de 1932, p. 6.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La intromissió de la dona en la vida col·lectiva» a: Vida Nova, núm. 151, 18 de gener de 1919, p. 3-4.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Els candidats de l'Esquerra» a: Acció Ciutadana, núm. 12, 18 de novembre de 1932, p. 3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La puresa en l'ideal catalanista» a: Germanor, 1919, p. 57-58.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Els nostres homes. Macià i Serra i Moret» a: Flama, núm. 6, 1931.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Catalunya per damunt de tot» a: Opinions, núm. 3, 1945.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Prada, centre d'encontres» a: Conflent, 1970.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «L'engranatge del caciquisme» a: Flama, núm. 5, 1 d'abril de 1931.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Feminisme. A les dones de Catalunya» a: Flama, núm. 1, 1 de febrer de 1931, p. 3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La gran commemoració» a: Acció Ciutadana, núm. 34, 21 d'abril de 1933, p. 6.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «L'homenatge a un polític» a: Acció Ciutadana, núm. 56, 22 de setembre de 1933, p. 8.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Al marge de la grandiosa tragèdia lliberadora» a: Vida Nova, núm. 143, 23 de novembre de 1918, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Els titulars municipals» a: L'Opinió, núm. 719, 23 de setembre de 1933, p. 5.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La virtut inicial» a: Vida Nova, núm. número extraordinari, 25 de juny de 1922, p. 6.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Nova llum» a: La Selva, núm. 18, 26 d'agost de 1906, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Al peu de la conferència d'en Cambó» a: Vida Nova, núm. 148, 28 de desembre de 1918, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Impressions parlamentàries» a: Acció Ciutadana, núm. 31, 31 de març de 1933, p. 5.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Impressions parlamentàries» a: Acció Ciutadana, núm. 27, 3 de març de 1933, p. 2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La puresa en l'ideal catalanista (acabament)» a: Germanor, núm. 130, 4 de gener de 1920, p. 3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La virtut miraculosa de Macià» a: Flama, núm. 7, 4 de setembre de 1931.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Llibertat» a: Renaixement, 6 de febrer de 1913, p. 3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La convivència racial» a: Llibertat, núm. 1, 6 de setembre de 1930, p. 1.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La campinya d'Hostalrich» a: La Selva, núm. 24, 7 d'octubre de 1906, p. 2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «El problema social» a: Vida Nova, núm. 154, 8 de febrer de 1919, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Sota l'om» a: Praetorium, núm. 19, abril de 1918, p. 4.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La Quarta Diada Deportiva. La joventut és invencible» a: Praetorium, núm. 11, agost de 1917, p. 3-4.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La missió de la Federació de Municipis Catalans» a: Catalunya Municipal, núm. 3, desembre de 1933, p. 2-3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La obra maravellosa dels orfeons (I)» a: Praetorium, núm. 17, febrer de 1918, p. 1-3.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Autonomia municipal» a: Catalunya Municipal, núm. 4-5, febrer de 1934, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «El màxim encís de Mestre Fabra» a: Tramontane, núm. 306, febrer de 1949, p. 45.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Santa Fe del Montseny» a: Praetorium, núm. 16, gener de 1918, p. 1-2.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «La precisió del minut» a: Praetorium, núm. 18, març de 1918, p. 6-7.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «El dret d'autodeterminació de Catalunya» a: Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials, núm. 3, març de 1945, p. 15-20.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Defectes socials. La dona» a: Praetorium, núm. 2, novembre de 1916, p. 3-4.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Excursió per les serres de Cadí i Pirineu catalá» a: Praetorium, núm. 2, novembre de 1916, p. 6-7.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «En el taller de Pere Créixams» a: Per Catalunya, núm. 6, novembre-desembre de 1946, p. 25-26.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «El meu comiat» a: Praetorium, núm. 25, octubre de 1918, p. 5.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Les supersticions» a: Praetorium, núm. 25, octubre de 1918, p. 27.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Optimisme, confiança...» a: Praetorium, núm. 25, octubre de 1918, p. 7.
ARNAU I CORTINA, Francesc. «Els titulars municipals» a: Catalunya Municipal, núm. 1, octubre de 1933, p. 11-12.
Francesc Arnau i Cortina
Bibliografia
Llibres
GARRIGA-MARQUÈS, Ramon. Francesc Arnau i Cortina, 1889-1974. L'alcalde de Malgrat. Malgrat de Mar: Ajuntament, 1990.
Articles en publicacions periòdiques
«Dinar d'homenatge al diputat senyor Arnau i Cortina» a: La Humanitat, núm. 722, 6 de març de 1934, p. 11.
«Homenatge al Secretari de la «Federació de Municipis Catalans» Sr. Francesc Arnau i Cortina» a: Catalunya Municipal, núm. 4-5, febrer de 1934, p. 12-14.
«Conferència del diputat al Parlament català senyor Francesc Arnau a la sala d'actes de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya» a: Arquitectura i Urbanisme, juny de 1934, p. 29.
«El discurs de l'Arnau» a: Praetorium, núm. 25, octubre de 1918, p. 20-22.
BAYARRI, Josep Maria; TOMÀS, Vicenç. «Francesc Arnau i Cortina. Alcalde de Malgrat» a: Som-hi!, núm. 31, abril de 1980, p. 14-16.
BAYARRI, Josep Maria; TOMÀS, Vicenç. «Xerrada amb la Sra. Conxa Suàrez, vídua Arnau» a: Som-hi!, núm. 33, juny de 1980, p. 14-16.
GARRIGA-MARQUÈS, Ramon. «Francesc Arnau i Cortina, alcalde de Malgrat» a: Som-hi!, núm. 135, maig de 1989, p. 16-17.
POBLADOR I ALEGRE, Pere. «Morts a l'exili (139). Francesc Arnau i Cortina» a: Avui, 18 de maig de 1979, p. 4.
POBLADOR I ALEGRE, Pere. «Morts a l'exili. Francesc Arnau i Cortina» a: Som-hi!, núm. 21, juny de 1979, p. 7.
ROCA, X. C.. «Una conversa amb el diputat i secretari de la Federació de Municipis Catalans, senyor Arnau i Cortina» a: El Diluvio, 21 de maraç de 1936, p. 7.