Comerciant i polític

Estudià comerç i comptabilitat al Col·legi Terrassenc.

De ben jove inicià la militància política, esdevenint, des del 1897, membre del Círcol Republicà. El 1903 fou un del fundadors de la Casa del Poble i de Fraternitat Republicana de Terrassa, formant part de la seva primera Junta Directiva, com a comptador. També el 1903 era secretari de la Federació Revolucionària de Terrassa. El 1906 fou elegit vicepresident de la Joventut Republicana de Terrassa. Aquest creixent compromís polític culminà a les eleccions municipals de 1909, quan fou candidat d'Unió Republicana a la llista de Solidaritat Catalana, resultant elegit i esdevenint quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa.

El 1901 l'empresari, polític i reformador social Salvador Busquets i Soler moria, havent-lo nomenat, en el testament, com a un dels seus hereus universals i marmessors per tal que gestionessin tots els seus bens. Amb aquest encàrrec es creà l'Asil Busquets que tenia cura dels fills i filles de la classe obrera, quan els seus pares i mares treballaven o quan queien malalts i no podien cuidar-se'n.

Destacà per la seva implicació activa a diverses entitats terrassenques: el 1911 era vocal de la Junta del Teatre Principal; el 1913 fou nomenat vicepresident del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, i des del 1917, president; el 1924 fou nomenat membre de la Junta de Govern del Banc de Terrassa. I el 1930, tresorer del Terrassa Futbol Club.

El 1932 fou elegit diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, per Barcelona-circumscripció. Fou membre de les comissions permanents de Finances i d'Examen de Comptes, així com de les Comissions d'Actes i de Pressupostos. I en representació de la Generalitat, el 1934 fou nomenat membre del Patronat Local de Formació Professional, de Terrassa.

Arran dels Fets d'Octubre de 1934 casa seva fou regirada per la Guàrdi Civil, de dalt a baix, sense motiu, buscant armes i explosius. El jutge militar el cità a declarar formulant-li unes acusacions totalment falses i fora de lloc. Delicat de salut, el trasbals de la situació el dugué poques setmanes després a una mort prematura als 61 anys.

El febrer de 1936, l'Ajuntament reposat després de la victòria del Front d'Esquerres, que posà fi al Bienni Negre, decidí dedicar-li un carrer de la ciutat.

Autoria: Josep Vall i Segura