Electricista i industral bijuter

Fill de Joan Aragay i Llopart i de Teresa Daví i Rovira, que tingueren quatre fills: Amadeu, Gaspar, Llorenç i Joan. Es casà amb Hermínia Borrell i Teixidor, amb qui tingueren una filla: Teresa.

Cursà els primers estudis escolars al col·legi de les Escoles Pies i s’ïnicià en el treball des de molt jove, dins la indústria electrometal·lúrgica. Fou muntador d’instal·lacions elèctriques de la firma de «Ca la Gràcia» de Sabadell, per la qual recorregué bona part de la geografia peninsular: Sòria, València… Posteriorment s’independitzà creant una indústria de bijuteria en companyia del seu soci Miquel Solà i Estruch.

Cofundador del Centre d’Esports Sabadell, en fou un del primers jugadors de l'equip. El 12 i 13 d’abril de 1914 jugà el seu primer partit internacional contra l’Stade Olympique Montpelliérain.

Tot i no militar a ERC com els seus germans, Amadeu, diputat a les Corts Republicanes, i Llorenç, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 va formar part de la candidatura del PRDF en coalició amb ERC i USC, esdevenint regidor de Sabadell, en un ajuntament liderat per l’alcalde Magí Marcè.

Presidí la societat La Gremial, la petita patronal dels oficis: manyans, fuster, paletes, taberners, botiguers, forners… l’edifici de la qual fou incautat amb la victòria franquista a la Guerra Civil.

Autoria: Josep Vall i Segura