Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Ramon Frontera i Bosch
Balsareny, 7 d'agost de 1900
Anglès, 14 d'octubre de 1987

Polític i comerciant

Joventut i primeres actuacions cíviques i polítiques (1900-1931)

Nascut en una colònia tèxtil de Balsareny, fill de Josep Frontera i Puig i de Lluïsa Bosch i Basas, el 1909 la seva família es traslladà a l'Hospitalet, en anar a treballar el pare a la fàbrica de Can Trinxet. Va realitzar estudis a l'Escola del Treball de Barcelona, on rebé la influència de Rafael Campalans, que féu que als anys 1920 ingressés a la Unió Socialista de Catalunya. Va ser també un dels promotors de l'Associació Obrera de Concerts, entitat creada el 1926 amb la voluntat d'acostar la música als sectors obrers i populars. A l'Hospitalet, participà activament en la Cooperativa Popular de Consumidors El Respeto Mutuo, que comptava amb el seu pare entre els fundadors. Com a representant de la Cooperativa, el 1929 formà part de la junta de la Mútua Quinta de Salud la Alianza.

Regidor i alcalde de l'Hospitalet de Llobregat (1931-1936)

El març de 1931 deixà de militar a la USC i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. A les eleccions municipals d'abril de 1931 formà part d'una candidatura que aplegava les diverses forces republicanes de l'Hospitalet, i obtingué l'elecció com a regidor, càrrec que exercí de manera continuada els anys següents. Col·laborà en Fortitud, quinzenari local aparegut l'octubre de 1932 i que a partir del juny següent es convertí en portaveu d'Esquerra.

A les següents eleccions municipals, celebrades el gener de 1934, va ser cap de llista d'Esquerra, on obtingué un important triomf electoral. Proclamat alcalde, prengué possessió del càrrec l'1 de febrer següent, i l'exercí fins que, arran dels Fets d'Octubre d'aquell any, l'Ajuntament quedà dissolt i fou substituït per un gestor militar. Per la seva participació en aquell moviment, va ser detingut a l'Ajuntament per la Guàrdia Civil, conduït al Castell de Montjuïc i després al vaixell Uruguay, on estigué durant vuit mesos.

L'estiu de 1935 va ser un dels impulsors del Grup d'Estudis i Plans Econòmics i Socials, impulsat per Esquerra, i fou membre del seu primer Comitè Permanent. Entre el setembre i el novembre de 1935 patí una nova detenció, aquest cop a la presó Model, de Barcelona. Arran del triomf de les esquerres a les eleccions generals espanyoles de febrer de 1936, va ser restablert en el seu lloc d'alcalde, des del qual acceptà la integració del municipi —amb greus problemes estructurals causats pel seu ràpid creixement— a la comarca del Barcelonès. Iniciada la Guerra Civil, continuà com a alcalde, tot i el pes del Comitè de Milícies Antifeixistes, dominat per la CNT.

Actuació política durant la Guerra Civil (1936-1939)

El setembre de 1936 cessà de l'alcaldia, en ser nomenat director general de Beneficència del govern republicà espanyol, tenint com a cap directe Josep Tomàs i Piera, també membre d'Esquerra i aleshores ministre de Treball, Sanitat i Previsió Social, i comptant amb la presència d'un altre membre significatiu del partit, Jaume Aiguader i Miró, com a sotssecretari de Sanitat i Beneficència. Durant el breu període en què aquest equip ocupà aquests càrrecs, el departament dirigit per Frontera passà a denominar-se d'Assistència Social, de manera que es trencava així amb la concepció clàssica de Beneficència que havia tingut el sistema administratiu espanyol fins aleshores.

Cessà en el càrrec el novembre següent, ja amb Frederica Montseny com a ministra del remodelat departament de Sanitat i Assistència Social. Tot seguit va ser designat representant del Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya —amb Josep Tarradellas com a titular— al Comitè Industrial Cotoner. El 1937 va ser president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i sotssecretari de Cultura, amb Carles Pi i Sunyer com a conseller.

L'exili mexicà i el retorn (1939-1987)

Acabada la Guerra Civil, s'instal·là a Mèxic, on exercí activitats comercials i continuà militant a Esquerra. El 1960 fou nomenat vocal del Patronat Pro Pàtria, entitat creada anys abans a Mèxic amb la finalitat d'assegurar recursos financers a la Generalitat de Catalunya a l'exili. El 1979 tornà a l'Hospitalet, on fou rebut per l'alcalde de la transició, Joan Perelló.



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal