Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Josep Fàbrega i Pou
Palamós, 4 de gener de 1868
Girona, 12 d'agost de 1939

Polític i surer

Joventut, alcalde de Palamós i dirigent del republicanisme empordanès (1868-1931)

Fill de Joan Fàbrega i Cambras i de Concepció Pou i Gorgoll, de ben jove va ingressar al Seminari de Girona, però abandonà els estudis eclesiàstics abans de completar-los. Va treballar com a comptable a una fàbrica de taps de suro de Palamós. Va ser un dels impulsors de la cooperativa La Equitativa i del Centre Econòmic (La Gorga).

Situat políticament en el republicanisme federal, el 1902 va ser alcalde de Palamós. De la seva gestió, cal esmentar l'inici de les obres per a la construcció del moll nou. Els anys següents milità en les agrupacions polítiques del Baix Empordà d'aquell signe polític, i fou un dels caps comarcals de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Col·laborà en publicacions com Marinada (Palamós), El Programa (Sant Feliu de Guíxols) i L'Autonomista (Girona). El 1923 va ser un dels fundadors del Partit Republicà Federal Nacionalista de les Comarques Gironines i formà part del seu directori.

Novament alcalde de Palamós, diputat al Parlament de Catalunya i delegat de la Generalitat (1931-1939)

En proclamar-se la República, l'abril de 1931, va ser novament alcalde de Palamós, càrrec que mantingué fins al 1932. A principis d'aquest any fou un dels fundadors del Partit Republicà Federal del Baix Empordà, agrupació comarcal creada bàsicament per a formalitzar una adhesió col·lectiva a Esquerra Republicana de Catalunya —tot i que a la pràctica aquesta integració ja feia mesos que funcionava— en el seu 1r Congrés Nacional ordinari, celebrat el febrer de 1932.

A les eleccions de novembre de 1932 per a constituir el Parlament de Catalunya, va ser elegit diputat per Girona en la candidatura d'Esquerra. L'octubre de 1934 secundà des de Palamós la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, feta pel president Companys a Barcelona. El setembre de 1936, ja en plena Guerra Civil, va ser nomenat delegat de la Generalitat per a la indústria surera.

El consell de guerra i l'afusellament (1939)

En acabar la guerra, amb 71 anys i trobant-se delicat de salut, renuncià a anar a l'exili, tot i ser conscient del perill de quedar-se a Catalunya. Detingut a Palamós per la Guàrdia Civil, va haver de fer front a un consell de guerra per part d'un tribunal militar. El deteriorament de la seva salut féu que no resistís el règim carcerari i que hagués d'ingressar a l'Hospital de Girona. El 4 de maig de 1939 el Tribunal emeté una sentència de mort, confirmada el dia 10. La sentència es va fer efectiva el 12 d'agost següent, i fou afusellat a Girona i enterrat a una fossa comuna del cementiri d'aquesta ciutat. En aquells moments, la seva salut havia empitjorat tant que va haver de ser afusellat assegut en una cadira perquè no s'aguantava dret sense ajuda. Ell i el president Companys foren els dos únics parlamentaris catalans executats per l'Estat franquista.

Igual que altres personalitats d'aquest període, la grafia dels seus cognoms presenta variacions segons les fonts, ja que apareixia sovint el segon cognom amb la forma Pous. El 1979 l'Ajuntament de Palamós acordà dedicar-li un carrer.



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal