Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Inicial
Biografia
Manuel Alcàntara i Gusart
Barcelona, 5 de febrer de 1892
Mèxic DF, 18 d'agost de 1981

Fill de Manuel Alcàntara i Colomer i de Teresa Gusart i Oliva.

Casat en primeres núpcies amb Rosa Llorens i en segones amb Laura Berdier i Mitjana.

Militant de la UFNR, el 1914, formà part de l'escissió d'Esquerra Catalanista, dirigida per Antoni Rovira i Virgili que donà suport a Domènec Martí Julià a la Unió Catalanista. Formà part de la USC des de la seva fundació, el 1923.

Realitzà els seus estudis primaris de comerç i d'idiomes a Barcelona. S'inicià com a articulista i crític de teatre i d'arts plàstiques als diaris El Día Gráfico i La Noche. Dirigí la revista político-literària Renaixement i col·laborà a La Nació, que havia fundat Antoni Rovira i Virgili.

Fou treballador del Banc Transatlàntic Alemany, secretari tècnic del Sindicat de la Indústria del Cautxú, administrador de la Casa de Caritat i professor mercantil de l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.

Especialitzat en problemes municipalistes i d'assistència social, visità, en viatges d'estudi, París, Berlín, Munic, Oslo, Estocolm, Anvers... Fou designat membre de la Union Internationale de Villes et Pouvoirs Locaux, per la qual cosa va participar a diversos congressos internacionals: París, 1925; Lieja, 1930; Berlín, 1936...

Durant la Guerra Civil fou director d'Assistència Social de la Generalitat.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, restant un temps reclòs al camp de concentració d'Argelers, d'on sortí gràcies al poeta perpinyanenc Carles Grandó. S'instal·là a Perpinyà on col·laborà amb Josep Tarradellas, Carles Martí i Feced, Antoni Maria Sbert, Jaume Aiguader, Martí Rouret... ajudant els refugiats durant les caòtiques primeres setmanes de l'exili. Gràcies als seus contactes amb els felibres occitans s'establí a Montpeller i impulsà, com a administrador de la mateixa, la Residència dels Intel·lectuals Catalans, que donà aixopluc a centenars de refugiats polítics catalans i les seves famílies. Finalment visqué també un temps a Nimes amb la seva esposa Laura Berdier, fins que el 18 de novembre de 1941 a bord del Quanza arribaren a Veracruz.

A Mèxic DF fou gerent de l'editorial Misra­chi fins a la seva jubilació.

El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.

Va coordinar totes les 35 edicions del Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, del patronat del qual en fou secretari. Va ser membre de l'Orfeó Català i fou col·laborador habitual de les revistes catalanes a l'exili Quaderns de l'Exili, Pont Blau, Xaloc i La Nostra Revista.

El 1953 fou un dels organitzadors de la Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic DF. Donà suport al Consell Nacional Català.

Fou delegat de la Comissió Nacional de Planejament creada pel president Tarradellas.

El 1964 formà part de la primera delegació d'Òmnium Cultural a Mèxic.



Autoria: JVS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal