Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Inicial
Biografia
Joan Roma i Homs
Sant Quirze de Besora, 25 de maig de 1908
Sant Jaume de Frontanyà, 1941

Obrer i polític

Com tants d'altres que a la Guerra Civil varen pagar amb la vida el compromís amb el seu ideari polític, Joan Roma ha estat anatemitzat, sense que es podés defensar dels retrets dels adversaris per les decisions preses durant la presidència de l'alcaldia de Sant Quirze de Besora durant aquells anys d'incerteses.

Les tràgiques circumstàncies del final de Joan Roma, que situen la seva mort en escenaris i esdeveniments diferents segons la declaració de testimonis que donen versions contradictòries, fa que el seu final estigui envoltat d'una certa aureola llegendària.

Joan Roma, alies «Gaido», és un jove obrer tèxtil, inquiet, autodidacta. A una edat molt precoç es compromet amb el catalanisme polític —als setze anys escrivia en castellà les cartes a un familiar, pocs anys després els seus escrits estan redactats en un català força acceptable. El 1930 fa el servei militar al Batalló de Muntanya Alfonso XII de la Seu d'Urgell.

L'1 de febrer de 1934 la coalició d'esquerres de Sant Quirze de Besora guanya les eleccions municipals. Joan Roma, que ja és un membre destacat d'Esquerra Republicana de Catalunya, és elegit conseller ocupant el càrrec de segon tinent d'alcalde. Els seus companys de consistori seran Joan Guix i Cabanyes, Jaume Planes i Rodellas, Emili Illa i Serra, Joan Portús i Basagaña, Josep Reixach i Peroliu, Santiago Curto i Mayor i Josep Sallés i Rifà. L'oposició està constituïda per 4 regidors de la minoria de dretes: Miquel Serra i Teixidor, Joaquim Cornet i Abel, Francesc Musté i Porqueras i Josep Salabert i Viñas. Josep Sallés és elegit alcalde.

Durant els nou mesos de govern presidit per Sallés, el grup d'esquerres desenvolupa una intensa activitat política en favor del projecte de segregació del veïnat de Montesquiu amb el nucli central de Sant Quirze de Besora, impulsat pel líder d'Esquerra Damià Balmes i Pons amb el suport d'ERC, que al districte de Montesquiu te una forta implantació. La iniciativa té una duríssima oposició de la minoria de dretes, i altres sectors de Sant Quirze de Besora, entre els que hi figura l'exalcalde Miquel Murlà i Espadaler d'Acció Catalana Republicana.

El 25 d'agost de 1934 el govern de la Generalitat concedeix oficialment la segregació de Montesquiu. El dimecres 29 es publica al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el decret de la creació d'un nou municipi. El 2 de setembre Montesquiu celebra amb una gran festa l'obtenció de la seva independència municipal, però a Sant Quirze de Besora, Roma i els regidors d'ERC signants de l'acord han de fer front a les antipaties que la segregació ha generat entre alguns sectors de la població.

El 6 d'octubre, el president Lluís Companys proclama l'Estat Català. A Sant Quirze de Besora recorren el poble homes armats de la CNT. L'alcalde Sallés, amb els regidors d'Esquerra mantenen contactes amb la Guàrdia Civil, que s'ha retirat a la caserna de Vic, per intentar evitar les represàlies després que l'exèrcit controli la situació. Sufocada la revolta, suspesa l'autonomia i el govern català empresonat, la majoria d'ajuntaments son destituïts. Josep Salabert, regidor de la minoria, fa entrega a l'alcalde Sallés d'un comunicat del govern interí cessant als consellers veïns de Montesquiu. El 20 d'octubre Joan Roma, Joan Portús i Josep Reixach son destituïts per una autoritat militar. Una comissió gestora formada pels regidors de la dreta presidida per Miquel Serra, assumeix el govern municipal que comença a obstaculitzar els tràmits de delimitacions dels dos municipis separats.

Enfront una dreta més preocupada per reforçar les mesures d'ordre públic, els ajuntaments presidits per Josep Sallés i Joan Portús —abans i després del mandat de la comissió gestora de dretes, imposada pels Fets d'Octubre— desenvolupen una obra de govern caracteritzada per una major sensibilitat social, en la que destaca un fort impuls per a la construcció d'un nou edifici de l'escola graduada de Sant Quirze de Besora —projecte iniciat durant el mandat de l'alcalde Murlà. S'impulsa la creació d'una escola de pàrvuls. Joan Roma acorda amb Carme Martí i Riera, creadora del Sistema Martí de tall, i natural de Sant Quirze de Besora, la creació d'una classe de tall, confecció i instrucció general de la dona. També s'aprova una proposta presentada per Roma de catalanització de plaques i nomenclatura dels carrers.

El 6 de maig de 1935, la comissió gestora del grup de dretes presidida per Miquel Serra —que governarà fins el febrer de 1936— aprova el projecte definitiu de les escoles, iniciant tot seguit les obres de construcció.

El 3 d'octubre de 1935, Joan Roma es casa a l'església parroquial de Sant Quirze de Besora amb Maria Franquesa i Rodellas. El mateix dia es casa la seva germana Josepa Roma, amb Jaume Castañer. Junts viatgen a Barcelona on les dues parelles fan ofrena dels rams de núvia a la tomba de Francesc Macià.

Arran de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936, dos dies després es constitueix un nou ajuntament, restituint als seus càrrecs els regidors deposats el 1934. Joan Portús, d'ERC, esdevé alcalde, motiu pel qual amb la victòria franquista a la Guerra Civil serà afusellat el 1940 al Camp de la Bota.

Als 28 anys, Joan Roma s'ha convertit en un home fort d'Esquerra Republicana i destaca per la contundència de les intervencions plenàries contra la política de la comissió gestora des d'octubre de 1934.

Un decret del 22 de juliol, 3 dies després de l'esclat de la Guerra Civil, destitueix els càrrecs municipals que no son del Front d'Esquerres. És una exigència al govern de Companys de les forces revolucionàries. Els quatre regidors de la minoria s'acomiaden del càrrec i dels seus adversaris de consistori en un clima de joc net responsable. La tràgica nit del 23 d'agost alguns veïns de Sant Quirze de Besora son assassinats pel Comitè de Milícies Antifeixistes, entre ells els exregidors Josep Salabert i Viñas, Francesc Musté i Porqueras i el que ho fou durant la Dictadura de Primo de Rivera, Josep Roca i Puig. El Comitè de Milícies Antifeixistes crea un poder municipal paral·lel. La influència de la CNT-FAI esdevé hegemònica i supera el mateix ajuntament.

Del que va passar la fatídica nit del 23, la documentació cuinada per la dreta franquista dissenya una barroera imputació als càrrecs que tenien responsabilitats municipals en aquell moment, així, en una declaració a la Causa General on s'acusa a Roma de responsabilitats indirectes en els crims, el jutge municipal José Sayós li dedica una seria d'anatemes tals com «El mandamas del pueblo durante la revolución marxista», «Alcalde de los sin Dios y sin patria», «Elemento peligrosisimo». Contra aquestes acusacions cal interposar, la responsabilitat, demostrada amb el seu tarannà a l'època difícil de la guerra en que va presidir l'alcaldia.

El 14 d'octubre Roma és elegit alcalde d'un ajuntament heterogeni format per ell mateix, per Joan Portús i Joan Llumà i Costa, en representació d'ERC. Per Pere Sorribes i Saüquer, Albert Sanjuan i Vargas i Isidre Gurt i Camprubí, del PSUC. Per Jacint Serrat i Reixach, Josep Gallifa i Salomó i Miquel Calvo i Gallegos, de la CNT. Per Josep Subirana i Gumfaus, de la Unió de Rabassaires. I per l'independent Feliu Solà i Freixa. Esquerra Republicana exerceix un rol neutralitzador de les postures més radicalitzades.

El 15 d'octubre s'acorda desmobilitzar les milícies locals i organitzar la vigilància del poble amb una representació de tots els partits. També s'acorda que les milícies abandonin l'edifici de la rectoria i el convent de les monges —per fer-se'n càrrec l'Ajuntament— i que es restitueixin els aparells de ràdio confiscats per l'antic Comitè. Roma recrimina al representant de la CNT per mantenir el servei de vigilància del que han estat desautoritzats, i li recorda que estan obligats a entregar les armes, coses a les que els milicians s'hi oposen. En sessions posteriors l'Ajuntament pren l'acord de no pagar les factures de les conferències telefòniques de la CNT. El ple també fa constar que l'Ajuntament defuig tota responsabilitat en l'enderrocament de l'altar major de l'església parroquial.

El 2 de gener de 1937, en sessió plenària es pren l'acord de substituir el nom de Sant Quirze de Besora pel de Bisaura de Ter. També de canviar la nomenclatura de carrers per números, tota vegada que els membres del Comitè estan en desacord amb els noms dels religiosos proposats al seu dia per Joan Roma. Sant Quirze de Besora acull un nombre important de refugiats, amb els que aviat es creen fortes tensions, la situació de fallida econòmica, i l'escassetat d'aliments crea problemes d'acaparament i mercat negre. Sorgeix un nou problema amb la CNT pel control del telèfon municipal. L'actitud arbitrària i provocadora dels anarquistes porta a la dimissió en ple del govern municipal. Joan Portús, Joan Castells, Pere Freixer i Joan Roma són amenaçats de mort per membres del Comitè.

Les diferències entre comunistes i anarquistes esclaten amb virulència, involucrant les forces del govern català en el conflicte conegut com, els Fets de Maig de 1937, que a Montesquiu tenen la seva expressió més fulletonesca amb el setge al poble per part d'un nombrós contingent de la CNT. El 5 de maig, Roma s'uneix als seus amics d'ERC a Montesquiu per resistir, mal armats, les hostilitats dels llibertaris, fins que aquests són neutralitzats pels guàrdies d'assalt procedents de Bellver de Cerdanya, on havien ajudat a acabar amb el descontrol provocat pel tristament famós dirigent de la CNT-FAI «El Cojo de Málaga».

El 13 d'agost Roma torna a ocupar l'alcaldia de Sant Quirze de Besora. Superats per la situació, gestionen com poden una economia de guerra en fallida. L'escassetat d'aliments els obliguen a viatjar a França en busca de queviures. Aquest, junt amb l'emissió de paper moneda local, són els fets més destacats d'una obra de govern dificultada per raons obvies. Les tensions amb els refugiats es fan insostenibles, el racionament, el mercat negre, el desànim i la irritació es generalitzen.

Desenganyat pel clima ingovernable, el 21 d'octubre Roma abandona el càrrec d'alcalde, per incorporar-se a la Generalitat de Catalunya. En una emotiva carta a la seva esposa Maria, li comunica el seu nou destí quan està a punt de partir cap a Madrid com escorta del sotssecretari de Justícia de la Generalitat Eduard Ragasol. Deixa constància del seu malestar provocat per les tensions i amenaces «sempre serà millor que l'alcaldia de Bisaura del Ter» diu al document enviat a la seva dona. A partir d'aquí sols hi ha referències esporàdiques dels seus moviments. Fins que el 1940, acabada la guerra, és delatat i acorralat als boscos de la zona de Sant Boi de Lluçanès, on roman amagat en una caseta de guardabosc després que hagi tornat de França, on s'havia refugiat. Dels motius del seu retorn també hi ha una notable incertesa.

Ferit de bala en una cama és empresonat a Vic i hospitalitzat, fins que, amb l'ajut d'una xarxa de resistents, es fuga de l'hospital de la Santa Creu amb un cotxe que se l'emporta en direcció al Lluçanès. Des d'aquí se li perd la pista, si be el 1988 s'oficialitza la seva mort amb la declaració d'un matrimoni de Sant Agustí de Lluçanès, que data el decés de Joan Roma al 1941, atès per ells i el doctor Benjamí Millat a casa seva, com conseqüència d'una infecció de les ferides.

Una altre versió, que sembla més versemblant, es la que dóna David Mascarella i Terradellas citant Josep Sirera i Roca i Joan Castells i Codinach, aquest darrer, amic i company de consistori del «Gaido». Aquesta versió coincideix plenament amb el relat que disposen Joan Roma i Bober i Francesc Castañer i Roma, cosí i nebot de Joan Roma, que situa la seva mort en un mas desconegut del terme de Sant Jaume de Frontanyà, també visitat pel doctor Millat, i com a conseqüència del tifus que es contagia al cuidar a dues germanes malaltes a la casa on estava refugiat.

David Mascarella, d'ERC, alcalde de Sant Quirze del 1999 al 2011, havia conversat extensament amb Josep Castells i Codinach, ja finat, de qui recorda haver-li sentit a dir «Aquí mateix on som ara [al pont de Sant Quirze] els de la FAI em varen posar la pistola al pit per obligar-me a anar a cometre els assassinats, m'hi vaig encarar i no hi vaig anar. En acabar la guerra no vaig fugir, perquè no en tenia motius, i vaig estar quatre anys a la Model condemnat a mort, esperant cada dia quan em vinguessin a buscar, fins que finalment algú del poble va sentir remordiments i van fer la carta de descàrrec».

Margarida Freixa i Sadurní reuneix la paradoxal condició de ser néta i neboda de víctimes de la violència revolucionària al poble de Vidrà, i filla de Pere Freixer i Muntades, caigut al front de l'Ebre, que ocupà càrrecs esporàdics de regidor i alcalde d'ERC a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Bon amic d'en Roma, com ell, Peret Freixer ha estat víctima expiatòria d'un relat fet pels guanyadors de la guerra, que Margarida contraposa al concepte d'absoluta solvència moral que li consta dels dos polítics. Avalat pel dolor del sacrifici tan execrable com inútil dels seus familiars, pel fet d'haver ocupat els càrrecs d'alcalde i secretari a l'ajuntament de Vidrà durant el mandat de la dreta.



Autoria: FCR


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal