Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Inicial
Biografia
Encarnació Miquel i Girbau
Barcelona, 26 d'abril de 1907
Barcelona, 27 de maig de 1978

Escriptora i propagandista

Va iniciar la seva activitat política a Acció Catalana, partit que després de la reunificació amb Acció Republicana de Catalunya, es va presentar a les eleccions municipals de 1931 amb el nom de Partit Catalanista Republicà. Els mals resultats obtinguts, quedant fora de l'Ajuntament de Barcelona, posaven en entredit el projecte del partit. Així, es va anar produint un progressiu acostament dels sectors més progressistes cap Esquerra. En aquest sentit, Encarnació Miquel ja va demanar el vot pel partit de Francesc Macià i Lluís Companys a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor de 1932, les primeres un cop aprovat l'Estatut de Núria, amb un article publicat a La Humanitat titulat «Dreta o Esquerra. Dones, les eleccions s'acosten...».

A Acció Catalana ja destacava com a propagandista, una tasca que mantingué en el si de la Secció Femenina d'Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest àmbit, cal destacar els articles d'opinió publicats a La Humanitat i Companya. Va ser una de les entrevistades per La Humanitat el febrer de 1933 en el marc d'una enquesta per copsar l'opinió de les dones sobre el sufragi femení.

De formació, secretària administrativa, professionalment va col·laborar amb premsa, sobretot a les pàgines de cultura de La Rambla. A finals de 1932, va obtenir una plaça d'escriventa a l'Ajuntament de Barcelona, una tasca que va complementar amb la feina de traductora. Cal destacar la traducció d'Ariana. Una noia russa, de Claude Anet —pseudònim de l'escriptor suís nacionalitzat francès, Jean Schopfer—, un llibre que suscità certa polèmica en el recorrent debat entre l'art i la moral.

L'agost de 1936, ja en plena Guerra Civil, es va adherir a la recent creada Agrupació d'Escriptors Catalans, entitat que aglutinava bona part dels intel·lectuals fidels a la República que tenia l'encàrrec de la Generalitat d'organitzar el sector editorial.

Després del conflicte es va exiliar a Cuba, instal·lant-se a l'Havana. El mateix 1939 es casà amb el periodista i exregidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona Vicenç Bernades. El 1940 va néixer el seu únic fill, Jordi.

Durant els anys d'exili es va dedicar al negoci de la compra-venda immobiliària, alhora que va mantenir el lligam amb la comunitat catalana a Cuba freqüentant el Casal Català de l'Havana. En aquest sentit, va ser, conjuntament amb Carles Gubern i Josep Pineda i Fargas, una de les persones mantenidores dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili que es van celebrar a la capital cubana el 1944.

El 1957 va retornar a Barcelona amb la seva família. Durant la dècada de 1960 va col·laborar amb la tasca periodística de Bernades i va publicar algun article sota pseudònim a El Noticiero Universal.

Va morir als 71 anys d'una aturada cardiorespiratòria i neoplasia.



Autoria: AAG


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal