Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Ricard Farré i Climent
L'Espluga de Francolí, 26 de gener de 1894
Tarragona, 19 d'octubre de 1939

Polític i industrial

Ricard Farré nasqué en el si d'una família de pastissers, els Farré-Gamell, que exercien l'ofici des de principis del segle XIX. Es mogué en els cercles republicans espluguins, organitzats des del 1897 en el Comité de Fusión Republicana i, des de 1903, en el Centre de la Unió Republicana.

La fundació de l'empresa Rifacli (1917)

El 1917 va fundar un negoci de pastisseria propi: Rifacli. El nom prové de la unió de les tres primeres síl·labes del nom i cognoms del seu fundador. Els seus productes van irrompre amb força en el mercat català. A primers de la dècada de 1920 la marca ja exportava a tot l'Estat espanyol i el 1922 resultava premiada amb la creu i la medalla d'or de l'exposició de Roma. Tenia registrades les galetes en forma de vano "Rifaclis" i els carquinyolis "Fliots-ametllats", i més tard "Monàstics". En ser afusellat pels franquistes el 1939, l'empresa quedà en mans de la seva vídua i els seus successors, la família Franquès-Palau, que tornarien a emprendre la fabricació.

L'intent de col·laboració a la revista local El Francolí (1921)

La revista local El Francolí, fundada el 1921, es proclamava defensora dels interessos morals i materials de l'Espluga de Francolí i, tot i que es definia neta de partidismes, cal situar-la en l'òrbita de la Lliga. La seva inspiració catòlica li garantia el suport eclesiàstic. En canvi, adoptaren una actitud contrària a la revista els polítics locals afins al sistema de la Restauració (conservadors i liberals), clarament anticatalanistes i oposats a tota reforma del sistema polític. Més endavant la línia conservadora en temes socials i religiosos de la revista féu que se n'allunyessin els sectors republicans i socialistes. Així, un article publicat pel republicà Ricard Farré en el primer número titulat "Per la dignitat de l'home", ja era qualificat per la pròpia redacció de la revista de "tonteria" en el segon.

Fundació de l'Ateneu Federal Republicà Català i victòria electoral (març-abril 1931)

Pel març de 1931 es constituïa l'Ateneu Federal Republicà Català, que aglutinava bona part dels republicans espluguins. Es presentà a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, encapçalada per Ricard Farré, i les guanyà. A finals del mateix 1931 s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya. En el moment de la seva constitució l'Ateneu Federal Republicà Català feu públic un manifest signat per quaranta-quatre espluguins on definien els objectius de l'entitat: Per la dignitat i la moralitat polítiques, pel desvetllament cultural i ciutadà, per l'Espluga liberal i progressiva i per Catalunya i per la República.

La proclamació de la República a l'Espluga (14 d'abril de 1931)

El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià proclamava la República Catalana. Aquell mateix dia a la tarda es feia una sessió extraordinària a l'Ajuntament en la que foren presents l'alcalde, el caporal de la Guàrdia Civil del destacament de la població, el jutge i els membres de la candidatura guanyadora. Durant la sessió l'alcalde sortint dimití i la llista guanyadora es possessionà dels càrrecs, elegint com a alcalde provisional Ricard Farré, que proclamà la República des del balcó de la Casa de la Vila. El 27 d'abril es constituïa l'ajuntament i prenien possessió els set regidors republicans i els quatre de la minoria monàrquica o conservadora. Ricard Farré assumí l'alcaldia fins al 21 de desembre de 1932 en què dimití per motius personals, quedant com a regidor fins a les eleccions de 1934.


L'acció municipal durant l'alcaldia de Ricard Farré (abril 1931-desembre 1932)

Durant el mandat de Ricard Farré, el consistori espluguí dugué a terme actuacions ben significatives:
L'obtenció d'una segona escola unitària de nenes (juliol de 1931).
El canvi de noms dels carrers (juliol de 1931).
Les gestions davant el conseller Ventura Gassol per a construir un nou edifici escolar (novembre de 1931).
La secularització del cementiri local (desembre de 1931).
El primer enterrament civil (febrer de 1932).
La interposició de recursos contra decisions dels consistoris que regiren el municipi durant la Dictadura de Primo de Rivera i els darrers temps de la monarquia:
Compra d'un solar per construir un escorxador sense concurs ni projecte.
Compra d'un automòbil com a cotxe fúnebre que després resultà massa gran per passar per la majoria de carrers de la població.
Pagament d'un banquet ofert al general Barrera en la seva visita oficial a la població.
Pagament de dietes als assistents a Barcelona al banquet en honor del ministre de la governació Martínez Anido.
L'autorització a la Unió de Rabassaires per a edificar un local i un celler cooperatiu.

La detenció i l'afusellament (març-octubre de 1939)

L'Espluga fou ocupada per les tropes franquistes el 10 de gener de 1939. Ricard Farré i la seva esposa Rosa Tarrats no abandonaren la vila durant la retirada republicana. No temien per la seva vida, no tenien fills i s'havien d'ocupar del seu negoci. Però no tardaren a ser detinguts. Un "Informe concreto de la vida local desde 18 de julio de 1936", anònim, elaborat tot just deu dies després de l'ocupació de l'Espluga, es referia en els següents termes a Ricard Farré: "Dato digno de anotarse es que Ricardo Farré Climent, persona de mediana cultura, perteneciente a Izquierda Catalana y que entre tantos inveciles destacaba, era el asesor y consejero de todos. Su actuación no era pública pero dominaba y dirigia los Comites aprovechándose de su superioridad y fina maldad, ya que de esta manera safisfacia sus instintos sin exponerse mucho".

L'1 de març de 1939 Ricard Farré i Rosa Tarrats foren citats pel jutge municipal, que obrí diligències i els empresonà al dipòsit de l'Espluga. Els denunciants els implicaven en la destrucció d'imatges de les esglésies de la localitat i a més, a ell, l'acusaven dels càrrecs polítics ostentats i de la seva responsabilitat en les violències que es varen produir en començar la sublevació militar. El 8 de març passaren a la presó de Montblanc, i el 20 de maig ingressaren a la presó de Tarragona. El jutge militar començà a actuar el 4 d'abril. El sumari es va instruir i va passar al consell de guerra sumaríssim i d'urgència, que se celebrà el 22 de juny. Ricard Farré fou sentenciat a pena de mort. Va ser afusellat el 19 d'octubre de 1939.



Autoria: JRA


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal