Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Josep Grau i Jassans
Barcelona, 4 de maig de 1899
?, ?

Treballador, sindicalista, comerciant i polític

Treballador del transport, sindicalista i comunista a Barcelona. Milità a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i esdevingué un dels dirigents del sindicat del Transport de Barcelona. Fou membre de la minoria sindicalista revolucionària partidària de la revolució russa, i el juliol de 1924 formà part de la delegació espanyola que, juntament amb Maurín, Jové, Vall, Trilles i Nin, participà en el tercer congrés de la internacional Sindical Roja, celebrat a Moscou.

La Segona República (1931-1939)

Comerciant i periodista, durant la Segona República s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. Sense experiència parlamentària prèvia, fou escollit diputat a les Corts espanyoles per la província de Barcelona, en les legislatures de 1931 i 1933. En la primera legislatura s’integrà el grup de la minoria catalana i d’ERC i, en la del 1933, en el d’Esquerra. Tingué una actuació política a la cambra discreta. Seria vocal de la comissió de Treball i de la d’Investigació dels fets de Sevilla de juny de 1931 (1931-1933). Els mesos de juliol i agost de 1931, donà conèixer el què succeïa a la comissió en les pàgines de L’Opinió. Intervindria en la polèmica per la insurrecció anarquista de la conca del Llobregat a finals de 1932, mitjançant una interpel·lació al govern en la que denuncià les males condicions de vida dels obrers del Cardener i l’alt Llobregat, la pressió de la patronal i la infiltració d’elements del Sindicat Lliure entre els pertorbadors. No votà a favor de la Constitució republicana i votaria favorablement l’Estatut català, la Reforma Agrària i la Llei de Congregacions Religioses. Publicà diversos articles a La Humanitat culpant als terratinents de la brutal repressió perpetrada per les forces d’ordre públic en els fets de Casas Viejas. Fou secretari del ministre de Marina, Lluís Companys, entre juny i setembre de 1933.

L’octubre següent, durant el Segon Congrés Nacional del partit, Amadeu Aragay denuncià a Josep Grau i Jassans per haver ofert una gran suma de diners al conseller Josep Dencàs per tal que el diari La Humanitat fes campanya en contra la concessió municipal de nous línies d’autobús a Amadeu Torner. El Congrés d’Esquerra nomenà una comissió investigadora que després de conèixer l’esmentada proposició i la negativa del diari, acordà no parlar més de l’assumpte dels diners. El 24 de novembre de 1933 després d’un debat municipal llarg i tens s’adjudicà definitivament la concessió de les vuit línies d’autobusos a Amadeu Torner, tancant-se en fals la crisi del govern municipal barceloní. Al darrera de tot aquell embolic s’entreveien la divisió del partit i l’enfrontament entre Aragay i Grau sobre el posicionament del partit al voltant de la qüestió rabassaire que s’estava discutint en aquell moment. L’afer de les línies d’autobús deixà tocada la reputació de Grau que malgrat tot fou escollit de nou diputat per la circumscripció de Barcelona província.

Durant la segona legislatura de les Corts republicanes, concretament el maig de 1934, l’expulsaren de la minoria parlamentària d’ERC i el partit l’inhabilità per exercir càrrecs públics. El motiu fou haver organitzat un fals atemptat contra la seva persona per incriminar els elements díscols de les Joventuts d’Esquerra Republicana - Estat Català (JEREC). Posteriorment, el 1936, s’apaivagaren els ànims i fou un dels compromissaris d’ERC per a votar el nou president de la República en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya. Fou inspector de la companyia arrendatària del transport de la CAMPSA i, durant la Guerra Civil, fou inspector de comissaris municipals. Al final de la guerra s’exilià a França i, després, a Mèxic, on arribà el 2 de juny de 1942.



Autoria: JRV


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal