Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Antoni Dot i Arxer
Olot, 8 de juny de 1908
Houston, 5 d'agost de 1972

Polític, agent d'assegurances i comptable.

Els primers anys (1908-1926).

Antoni Dot i Arxer va néixer a Olot, el 8 de juny de 1908. Convé precisar abans de tot que la grafia del segon cognom era en un primer moment Arxé o fins i tot, en algun document antic, Arché. Ell féu servir els cognoms Dot Arxé o Dot-Arxé durant molt de temps i més endavant adoptà la forma Arxer, que és la que apareix també en la seva nacionalització mexicana.

Era fill d'Antoni Dot i Toneu (en algunes fonts, el segon cognom apareix com a Torrent) i de Maria Arxé i Viñas. Tenia una germana gran, Josefina, divuit anys més gran que ell. Els pares regentaven una taverna i magatzem de vins, fins que un incendi destruí el negoci familiar. El pare es dedicà aleshores a la venda de lactosa als fabricants d'embotits de la comarca.

Va fer els seus estudis primaris i el batxillerat a l'Escola Pia d'Olot. Amb uns interessos culturals diversificats, fou membre del Pomell de Joventut de la mateixa escola i publicà en el seu butlletí -els Esplais Literaris- nombroses poesies juvenils, una de les quals obtingué un guardó als Jocs Florals infantils de Girona.

Acabat el batxillerat, entrà a treballar com a comptable a la Cooperació Fabril, empresa tèxtil d'Olot.

Activitat cultural i política a Olot (1926-1931).

Influenciat pel dinamisme cultural olotí i per l'ascens del republicanisme -per bé que aquest amb una actuació limitada durant la Dictadura- a mitjan anys vint començà una intensa actuació cultural i més endavant també política a nivell local. La primera concreció d'aquesta activitat fou la seva participació en la fundació i en la redacció de la Revista d'Olot (1926-1928), publicació cultural i de defensa dels interessos generals de la ciutat, que treia el seu primer número el gener de 1926, amb un article de presentació signat per ell, quan comptava només disset anys. En els tres anys de funcionament de la revista, hi publicà nombrosos articles d'opinió i alguns dels seus poemes. A partir de 1927 inicià la seva activitat com a conferenciant en entitats locals, en un primer moment encara dins de l'àmbit cultural. El 1930 obtingué un guardó als Jocs Florals de Girona.

A partir de 1930, amb la certa obertura del règim, inicià una militància activa en la Concentració Republicana, l'entitat que aplegava des de principis de segle el republicanisme federal olotí. El 1930 fou representant de la Joventut a la junta directiva i a partir de l'any següent secretari de la pròpia junta. El mateix 1930 va ser un dels fundadors de la secció local de l'organització Palestra.

Fundà i dirigí a Olot el setmanari Acció Ciutadana en la seva primera etapa (1930-32), que actuà com òrgan d'expressió de la Concentració Republicana. Des de les seves planes defensà la república federal, el cooperativisme i posicions socialitzants, que amb el pas dels anys anà matisant. Al mateix temps, inicià una trajectòria d'orador en actes polítics, que als anys següents mantindria amb intensitat.

En el terreny personal, el 1930 es casà amb Remei Masdemont i Puquí (1909-1987). La parella tingué dos fills: Jordi, nascut a Olot el 1931, i Montserrat, nascuda ja en l'etapa de l'exili mexicà, el 1945.

El març de 1931 assistí a la Conferència d'Esquerres Catalanes, que significà la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. A les eleccions municipals d'abril de 1931 donà suport a la coalició formada per les diverses forces republicanes d'Olot. Tot i no ser candidat, dirigí l'organisme unitari de campanya d'aquesta candidatura, que aconseguí una victòria aclaparadora, amb l'elecció dels onze candidats que es presentaven.

Actuació durant la República i la Guerra Civil (1931-1939).

Ja proclamada la República, Concentració Republicana s'adherí a Esquerra i Acció Ciutadana passà a ser l'òrgan d'expressió del nou partit. Dot participà activament en l'extensió d'aquest per la comarca i en les successives campanyes electorals i a favor de l'Estatut. En el I Congrés Nacional ordinari d'Esquerra, celebrat el febrer de 1932, va ser elegit membre del seu Comitè Executiu, càrrec que mantingué fins al II Congrés, de juny de 1933.

L'estiu de 1932, Acció Ciutadana traslladà la seva redacció a Girona i passà a ser portaveu del Partit Republicà Federal Nacionalista de les Comarques Gironines, organització creada el 1923 i en aquells moments adherida a Esquerra. Dot, que deixà la direcció, continuà publicant-hi treballs. Col·laborà també en el suplement literari d'El Autonomista, de Girona, i a L'Empordà Federal, de Figueres.

El novembre de 1932 obtingué l'elecció de diputat al Parlament de Catalunya, en les llistes d'Esquerra per Girona. Va ser el diputat més jove de la cambra, amb 24 anys. Fou elegit secretari primer de la Mesa, un càrrec que exercí durant tot el mandat d'aquest Parlament i que mantingué durant l'exili. Va ser membre de diverses comissions permanents i de la comissió específica creada per analitzar el projecte de llei de contractes de conreu.

Arran de la seva elecció i del seu treball parlamentari, es traslladà amb la família a Barcelona, tot i que mantingué sempre la relació amb Olot i la seva comarca. D'aquesta manera, treballà en l'obertura d'un col·legi de segon ensenyament, que a partir del curs 1933-34 passà a ser institut. Les seves gestions en aquest afer generaren una forta polèmica local, en part instigada pel conservadorisme local, molest per la pèrdua del monopoli educatiu d'aquest tram escolar per part de les escoles religioses. Intervingué també en la creació el 1934 de l'Escola Superior de Paisatge d'Olot i fou president del seu Patronat. El juny de 1934 creà a Olot el setmanari Esquerra (1934-36), amb una direcció efectiva per part d'altres col·laboradors i la seva inspiració en forma d'articles d'opinió i editorials.

El gener de 1934 el conseller d'Economia i Agricultura Joan Comorera el nomenà membre (president pocs dies després) de la Comissió organitzadora de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu d'aquesta Comissió era proposar unes bases per al funcionament d'aquest nou organisme, que havia servir de suport financer als sindicats i caixes agrícoles, cooperatives de producció i de consum, mutualitats i altres entitats d'interès social, en el context del traspàs de competències en aquest àmbit a la Generalitat de Catalunya. L'abril següent la Comissió donà per acabada la seva feina i Dot s'incorporà al Comitè Directiu d'aquesta Caixa, que inaugurà oficialment la seva feina l'agost del mateix any. El mateix agost de 1934 fou nomenat representant de la Caixa en el Consell Superior de la Cooperació, creat per donar suport al moviment cooperatiu català.

Per la seva participació en els fets d'octubre a la Garrotxa fou detingut i processat. Va rebre una condemna de quatre mesos i mig, que complí a la Presó de Girona. Els següents mesos quedà apartat dels seus càrrecs, en el context de suspensió de l'autonomia.

A finals de 1935 es renovà la junta de la Concentració Republicana, d'Olot, i deixà de ser-ne el secretari per passar a incorporar-se a la seva Comissió Política. El 1936 s'incorporà al Comitè Executiu de la Federació de Girona d'Esquerra.

El març de 1936, amb el restabliment de l'autonomia després del triomf electoral del Front d'Esquerres, Comorera el nomenà president del Consell Superior de la Cooperació. Reprengué també la seva activitat al Parlament de Catalunya.

L'esclat de la Guerra Civil el trobà a Barcelona, mentre assistia al III Congrés Nacional ordinari d'Esquerra, en representació del Comitè Executiu de la Federació de Girona. Durant el període de guerra, visqué a Barcelona, per atendre els seus càrrecs, mentre la família es traslladà a Olot.

L'octubre de 1936 el Consell Superior de la Cooperació deixà de funcionar, arran de les successives remodelacions en els departaments de la Generalitat i de les ràpides transformacions econòmiques del període. L'estiu de 1936 Comorera reestructurà el Consell, que passava a tenir noves atribucions, i restablí Dot en el seu lloc de president, mantenint-s'hi fins a l'abril de 1938, en què dimití per poder atendre les seves altres responsabilitats de govern.

Des del juliol de 1937 fou director general d'Assistència Social (1-7-1937/fi de la Guerra), nomenat pel conseller de Governació i d'Assistència Social Antoni Maria Sbert. Des d'aquest lloc, organitzà l'ajut a l'allau de refugiats procedents d'altres zones de l'estat i després també de Catalunya, que fugien de l'avanç de les tropes franquistes, i treballà en la recepció dels donatius procedents del suport internacional. El febrer de 1938 viatjà a Londres per a gestionar la concessió d'ajuts humanitaris a Catalunya.

El 1937 el conseller Primer i de Finances Josep Tarradellas el nomenà comissari de la Generalitat al Banc de la Propietat, de Barcelona.

L'exili (1939-1972)

A mitjan 1938 havia organitzat la sortida cap a Perpinyà de la seva esposa, el seu fill i també de la seva neboda, Aurèlia Figueras i Dot, que li havia fet de secretària particular. Acabada la guerra, ell se'ls afegí, junt amb el diputat Xavier Casademunt, que havia estat col·laborador seu com a comissari d'Ajut als Refugiats. Poc després, el grup es traslladà a Montpeller i s'instal·là en companyia d'altres refugiats catalans en una casa, sembla que llogada des de la Residència d'Intel·lectuals Catalans. Els tres anys següents féu alguns treballs, com la participació a la verema, i estudià a la Universitat de Montpeller, per la qual obtingué un graduat en Llengua i Literatura Francesa.

El 1942 la família es traslladà a Mèxic. En un primer moment compartiren pis amb el diputat Josep Folch i Folch i la seva família. Treballà per a una empresa d'assegurances i n'arribà a ser el gerent. El 1958 creà la seva pròpia empresa: Dot e hijos y asociados. El 1945 nasqué la seva filla Montserrat i el 1952 obtingué la nacionalitat mexicana.

Des del seu lloc de secretari de la Mesa del Parlament, el 1954 donà suport a la candidatura de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, enfront de les pretensions de Manuel Serra i Moret. Quan el 1959 alguns diputats catalans consideraven que el mandat presidencial era només per a cinc anys i demanaven una nova elecció, mostrà novament el seu suport a Tarradellas.

Intervingué activament en nombroses iniciatives polítiques, com el Libro blanco de Cataluña (1956), editat a l'Argentina amb treballs de catalans exiliats i adreçat als delegats de l'Assemblea de l'ONU; en la formació de la Comissió Nacional de Planejament (1959), organisme de personalitats de diversos àmbits professionals creat com a assessor de la Presidència i que arribà a presidir; en la Segona Conferència Nacional Catalana de Mèxic (1966), organitzada amb l'objectiu de coordinar esforços de les forces democràtiques de l'interior i de l'exili; o en la formació de la Comissió d'Estudis Econòmics i Socials (finals dels anys seixanta), creada amb finalitats similars. El 1956 publicà Presència, llibre de recopilatori d'articles i de treballs diversos.

Treballà també en l'àmbit cultural. El 1945 aconseguí una englantina en els Jocs Florals celebrats a Colòmbia. Fou membre actiu de l'Orfeó Català de Mèxic i vicepresident (1955-56). A finals de 1955 intervingué en la fundació de l'Institut Català de Cultura, que presidí durant anys. Formà part de la redacció d'Orfeó Català i col·laborà a Xaloc, publicacions catalanes de Mèxic.

Va fer alguns viatges a Catalunya, amb passaport mexicà, i pogué visitar Olot. Amb problemes de cor, el 1972 anà a Houston, als Estats Units, a operar-se d'una malaltia de pròstata. Tot i que l'operació anà bé, en el postoperatori tingué un infart i morí al mateix hospital el 5 d'agost de 1972. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

 



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal