Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Josep Folch i Folch
Montblanc, 22 de gener de 1897
Montblanc, 8 de febrer de 1985

Cel·lador, pagès, sindicalista i polític

Josep Folch es va iniciar laboralment al món de la pagesia, tot i que posteriorment va comença a treballar a la Canadenca. Els seus primers passos dins del món de la política van ser al voltant de sindicalisme, sent un dels fundadors d’un grup d’acció anarquista. Quan estava mobilitzat fent el servei militar a Tarragona, l’any 1922, va ser condemnat per un tribunal militar a cinc anys de presó, per haver estat l’autor d’una cançó amb connotacions antimilitaristes, que va popularitzar a la caserna de la ciutat. No obstant, només complí tres anys de presó, tot i que el van marcar com un combatent a la Dictadura de Primo de Rivera a les comarques tarragonines.

Després de contactar amb el jove advocat Josep Andreu i Abelló, també de Montblanc, s’anà vinculant al republicanisme i a la francmaçoneria. A la seva vila natal fou elegit president de l’Associació d’esquerres, ubicada al cafè del Badó, el setembre del 1931. El sector majoritari de l’entitat s’anà acostant als postulats de l’Esquerra Republicana de Catalunya, mentre un petit grup més minoritari va acabar constituint el Bloc Obrer i Camperol.

Uns mesos abans, en les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, Josep Folch havia estat elegit regidor, i passà a ser primer tinent d’alcalde i a integrar les comissions de Governació i Enllumenat Públic de la vila ducal dins d’una Coalició d’Esquerres. La seva activitat al consistori es feu notar ben aviat. El mes de juny, demanà, amb el regidor Antoni Iborra, la jornada laboral de vuit hores per als treballadors. I posteriorment, amb els regidors Iborra i Maseras, el canvi del nomenclàtor dels carrers de la vila. A partir d’aquí, el febrer de l’any 1932 esdevingué alcalde fins a les eleccions  de gener de 1934, en què continuà com a quart tinent d’alcalde, ocupant les comissions de Foment i Sanitat.

Aquell mateix 1932, en les eleccions del mes de novembre, havia estat elegit també diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Republicà Autonomista, amb coalició amb ERC. Va formar part de les comissions permanent de Presidència, d’Economia, Governació, d’Agricultura i de Llei Municipal, així com de la Comissió especial del projecte de llei de Contractes de Conreu, qüestió que desenvolupar activament durant els anys de 1933 i 1934, com a delegat del conseller d’Agricultura i Economia de la Generalitat. Va presidir la Comissió Arbitral del Districte del Partit Judicial de Montblanc per a les resolucions dels conflictes derivats dels contractes de conreus. Fou també integrant del Patronats d’Assistència Social de la província de Tarragona.

El 6 d’octubre del 1934 Josep Folch fou el cabdill de l’intent insurreccional a Montblanc, ordenant als caps del Somatent del Partit Judicial i local que repartissin armes entre els militants d’esquerra. Com a la resta de poblacions, l’intent va acabar fracassant, tot i que Folch pogué fugí amb automòbil cap a Barcelona. Finalment, es pogué amagar en una masia direcció a Senan, on ell i els seus companys foren acollits per vells pagesos, pares de dos militants de les Joventuts Llibertàries. Un any i mig més tard, amb la victòria del front d’esquerres el febrer del 1936, fou rebut apoteòsicament a Montblanc. Posteriorment, a la vila s’organitzà un acte d’homenatge als perseguits i exiliats de la comarca.

Amb l’esclat de la guerra civil al juliol, va representar l’Esquerra com a responsable de les incautacions dels sediciosos tenint un paper destacat en la nova ordenació econòmica col·lectiva, mentre ocupava alguns càrrecs, com el Vocal de l’Ateneu d’Esquerra Republicana del carrer del vidre. Formà part també del Comitè Antifeixista de Montblanc en representació de l’ERC, en les seccions de Treball i Incautació de béns. L’any 1938 fou elegit secretari de la mesa del Parlament.

Amb la victòria franquista es va exiliar a França i posteriorment es va traslladar a Mèxic. Es va mostrar favorable a la vigència de la legalitat republicana i l’Estatut del 1932, al mateix temps que es mostrava crític amb algunes accions del republicanisme espanyol, com la Junta Española de Liberación, constituïda el novembre del 1943. Professionalment, va retornar als seus orígens vinculats a l’agricultura, treballant com a tècnic vitivinícola a les Caves de San Juan. Més tard, amb Joan Pedret i Àngel Vidal, va obrir la pastisseria denominada Las Ramblas. No va retornar a Catalunya fins a la mort del general Franco el 1975 i va morir a Montblanc 10 anys més tard.

 



Autoria: JSS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal