Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Inicial
Biografia
Cristòfor Solé i Mèlich
Gavà, 23 d'octubre de 1884
Gavà, 7 de juny de 1947

Pagès i polític

Cristòfor Solé i Mèlich, de "Cal Magdaló", fou un de tants líders locals que van saber, en el tombant dels anys vint a trenta del segle passat, aglutinar, entorn del republicanisme d'esquerres i catalanista representat per Esquerra Republicana de Catalunya, les classes mitjanes i populars dels petits municipis mig rurals mig urbans del país.

Pagès de família, nascut a Gavà, era fill de Ramon Solé i Bonet i d'Antònia Mèlich i Tomàs. Després de l'habitual pas per l'escola de primària local, es dedicà al conreu de la terra, seguint la tradició familiar. Més enllà de la dura feina de pagès, però, Cristòfor participà en la vida associativa local, a travès del Sindicat Agrícola de Gavà, una institució mutual i cooperativa fundada entre 1906 i 1916, que aglutinava els petits propietaris pagesos de Gavà. Allà, als anys vint, hi arribà a ser president, i com a tal representava els interessos dels pagesos gavanencs davant les institucions polítiques i administratives. Ultra aquesta dedicació, Cristòfor Solé va esdevenir també, en aquells anys de tertúlies i cafès, una de les ànimes del Cafè del Centre, seu tradicional del republicanisme local. El 1908 es casà amb Francesca Rigol i Mestres, amb qui tindria tres fills: Ramon, Antònia i Emília. L'ascendència social adquirida gràcies al seu càrrec al Sindicat Agrícola, la popularitat que tenia a les tertúlies del Cafè del Centre, i —segons afirmen els seus familiars— la seva bona planta, va propiciar que, un cop proclamada la República el 14 d'abril de 1931, fos escollit per encapçalar la candidatura del Foment Català Republicà, entitat fundada al Casal del Centre, en les eleccions municipals complementàries que tingueren lloc el 31 de maig de 1931, al costat del que seria sempre la seva mà dreta, el metge Bartomeu Fabrés i Anglada. El Foment guanyà les eleccions i Cristòfor Solé va ser proclamant alcalde de Gavà el 5 de juny de 1931.

El Foment Català Republicà, que inicialment s'havia fundat el 30 de novembre de 1930 sota el paraigua d'Acció Catalana Republicana, canvià més tard aquesta adhesió per la nova Esquerra Republicana de Catalunya. El 1934, Cristòfor Solé era president del Consell Directiu i del Comitè Polític del Foment. El mèrit d'aquesta entitat és que va ser capaç, en un temps rècord, d'aglutinar entorn seu no només el conjunt de petits propietaris pagesos de la ciutat, sinó també la majoria de jornalers i parcers, així com els obrers de les incipients fàbriques de la ciutat —Gavà tenia aleshores poc més de 5.000 habitants.

Mentre que el seu primer tinent d'alcalde portava el dia a dia, Solé es reservava per a tasques més institucionals i representatives. Així, Solé viatjà el mateix 1931 fins a Madrid, en un automòbil prestat per un veí de la ciutat, per entrevistar-se amb el ministre d’Educació a fi de demanar-li els diners necessaris per construir unes noves escoles municipals. La gestió va ser exitosa, ja que les escoles es construïren i foren inaugurades el 1933 pel mateix president Macià.

La seva condició de líder polític amb ascendent sobre tota la població quedà consagrada durant la campanya electoral de les municipals de 1934, on tornà a presentar-se pel Foment en primer lloc encapçalant una candidatura d'unitat de les esquerres que abastava des de centristes fins a l'extrema esquerra anticlerical: les octavetes de campanya i els principals debats se centraren en altres candidats, mentre ell es mantingué en tot moment al marge de polèmiques. El Foment tornà a guanyar, i Solé tornà a esdevenir alcalde.

Poc després de les eleccions municipals de 1934, Solé va impulsar personalment el primer —i encara únic— plebiscit local per escollir l'emplaçament del primer mercat de la ciutat. Resulta molt significatiu que intervingués personalment en els debats defensant sempre la necessitat de consultar la ciutadania en temes de rellevància cabdal per a la vida local, com l'emplaçament més adient per a un dels equipaments que llavors tenien més transcendència social: el mercat municipal.

També gràcies a la seva iniciativa, i a les bones relacions amb la pagesia local que conservava del temps en què havia presidit el Sindicat Agrícola, es va impulsar la celebració de la primera Fira-exposició d’Espàrrecs de Gavà, activitat de promoció econòmica que ha arribat fins als nostres dies, i que cada any aglutina la màxima expressió comercial i agrícola de la ciutat.

Una altra de les fites assolides durant el seu mandat va ser la reaparició del periòdic local Aramprunyà, sota la direcció del poeta i estudiós local Marian Colomé. Aquest periòdic, de periodicitat quinzenal, sortia de nou a la llum amb el sotstítol de "portanveu d'Esquerra". Una glossa d’aquest periòdic ens el descriu "ulls petits, mig tancats, front arrugat, les arrugues de la cara, fortament marcades, l'aspecte mig senyor, mig camperol i, com a colofó, la cèlebre pipa que no deixa mai. És la síntesi del "vir prudens" dels romans: prudència i bonhomia".

Cristòfor Solé fou destituït, com tants d'altres alcaldes de Catalunya, arran dels fets del Sis d'Octubre de 1934, i fou empresonat, tot i que fou alliberat pocs dies després gràcies a les gestions d'amics i familiars.

Però la creixent agitació política del país, juntament amb el trencament del republicanisme d'esquerres local amb l'aparició dels primer nuclis socialistes i la degradació de la situació social, provocada pel trencament de la CNT i l'aparició d'un Sindicat d'Oposició de tendència trentista, va fer a la pràctica inviable el projecte d'unificar sota un mateix paraigua polític tot un entramat social que abastés des del centre a l'extrema esquerra. Aquesta impossibilitat, juntament amb d'altres raons de caire familiar i personal, van motivar que abandonés la vida política activa. Va morir, al seu estimat Gavà, el 1947.

Des d'aleshores, la gent més gran de la ciutat el recorda com "l'alcalde de l'època normal", tot referint-se als primers anys de la República, el temps de plenitud, lluminós i recordat, dels anys de la llibertat recuperada.

El 29 d'abril de 2006, amb motiu de les commemoracions del 75è aniversari de la proclamació de la República, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya va imposar als seus familiars la insígnia Macià. Fins ara, l'Ajuntament de Gavà s'ha negat a realitzar cap acte d'homenatge o reconeixement a la seva memòria.



Autoria: JCG


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal