Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Enllaços
relacionats
Inicial
Biografia
Joan Selves i Carner
Castelltallat, 4 de desembre de 1898
Barcelona, 28 de juny de 1934

Polític, advocat i periodista

Va néixer a casa, les Selves de Castelltallat, situada al terme de Sant Mateu de Bages. Era fill de Domingo Selves i de Maria Carner, tots ells originaris de Castelltallat. Tal vegada, aquest joveníssim advocat i periodista, fou un dels polítics de la República que més càrrecs va acumular malgrat la seva joventut. No per casualitat, el president Lluís Companys en va dir que era “un dels homes de Catalunya amb més capacitat en sentit de govern”. Es traslladà a Manresa a estudiar el batxillerat, i als 13 anys ja dirigia un periòdic escolar.

Va iniciar la seva carrera política quan, amb altres polítics com Francesc Farreres i Duran, Ramon Martí Farreres i Francesc Senyal, va fundar la Joventut Nacionalista de Manresa l’any 1921, i esdevingué el director del seu portaveu Joventut. Aleshores aquest centre polític era una filial del Casal Regionalista de la Comarca del Bages, que des de la seva creació, el 1911, seguia els dictats polítics de la Lliga Regionalista de Barcelona. Tot i així, el seu objectiu fonamental era treballar per la consecució de l’autonomia política de Catalunya. L'any 1920 començà a col·laborar en el diari catalanista El Pla de Bages, obedient a la política de la Lliga, i des de 1923 en fou director. També col·laborà en la revista literària L'Om.

El juny de 1922, arran de la Conferència Nacional Catalana, la junta directiva de la Joventut Nacionalista va acordar adherir-se a la política d’Acció Catalana, de manera que es desmarcava completament de la política de la Lliga Regionalista, i l'any 1924 del diari El Pla de Bages, a causa de les fondes discrepàncies que tingué amb els nous propietaris. Així, amb aquest gest passava a militar a Acció Catalana. Com altres polítics republicans, era membre d'una lògia maçònica, Justícia de Barcelona. També formà part de l'Associació de Periodistes Estrangers de Barcelona, i fou el primer president de l'associació d'amics del diari El Dia. Durant aquests anys fou directiu del Club d'Esports de Manresa. Amb companys seus, fundà en aquesta ciutat una escola de caràcter social.

"Tenia passió per la política i vivia amb passió" (Miquel Santaló)

Després de la clausura d’aquesta entitat catalanista, l’any 1923, i d’una dura dictadura per als anhels i aspiracions autonomistes, Selves va desenvolupar prioritàriament la seva trajectòria política entre el 1931 i el 1934. Ho va fer de forma molt intensa. Formava part d’un nucli molt actiu i amb fermes conviccions polítiques que va lluitar de valent per la democràcia reformista i profundament catalanista que representava el partit al qual pertanyia, Esquerra Republicana de Catalunya.

Des de la caiguda de la dictadura es dedicà prioritàriament a unificar les forces disperses del republicanisme bagenc. No en va, fou el primer alcalde de Manresa de la República entre l'abril i el juliol de 1931. De fet, havia presidit la junta del govern provisional que es va constituir a Manresa el 14 d’abril i que va proclamar la República. Va ser elegit diputat en les eleccions a Corts constituents (1931) i diputat del Parlament de Catalunya el 1932. Dues vegades va ser nomenat conseller: d’Economia i Agricultura en un govern de Macià entre el gener i el febrer de 1933, mentre de forma paral·lela es feia càrrec de forma provisional de la Conselleria de Governació. Més endavant fou conseller de Governació en un govern de Lluís Companys. Des d'aquest departament es féu càrrec del traspàs dels serveis d'ordre públic que executà de forma progressiva, maldà perquè les forces de seguretat depenguessin d'un comandament únic i impulsà la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, amb un caràcter reduït i operatiu.

També va ser governador general de Catalunya i comissari d’Ordre Públic de Catalunya. Com explica Josep Lluís Martín, Selves va voler donar una imatge dinàmica a l'ordre públic. Per això, la seva actuació es desenvolupà en una doble línia. Per una banda, s'esforçà per lluitar contra la delinqüència comuna i féu complir de manera rigorosa la llei contra ganduls i malfactors aprovada l'agost de 1933; i per l'altra, combaté la pornografia i la prostitució clandestina. També lluità contra l'activisme anarquista i desplegà una política de confrontació amb la CNT, que en aquells moments ja era dominada per la FAI. Declarà il·legal la vaga convocada en el ram de l'aigua per aquest sindicat el febrer de 1934, des del convenciment que "aquesta actuació no serviria més que per afavorir moviments reaccionais i feixistes, que van directament contra Catalunya i contra la República".

Casat amb Carme Baltiérrez i Clotet, filla d'una família dedicada als tints, va morir de forma sobtada el 28 de juny de 1934. L'Ajuntament de Manresa, en raó del seu "preclar talent i virtuts cíviques", acordà fer-li construir un panteó al cementiri municipal, on foren traslladades les seves despulles el 12 de juliol de 1936.

 

 



Autoria: GRC


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal