Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Enllaços
relacionats
Inicial
Biografia
Jaume Serra i Húnter
Manresa, 7 de gener de 1878
Cuernavaca, 7 de desembre de 1943

Filòsof i polític

El seu pare era de Manlleu, i la seva mare, filla d'un enginyer irlandès dels que, com Pearson, vingueren a Catalunya per les obres del ferrocarril. Estudià el batxillerat al col·legi dels Jesuïtes de Barcelona, i les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1902 es doctorà a Madrid. Des de 1910 exercí de catedràtic de Lògica Fonamental a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Prèviament havia estat catedràtic d'Institut a Almeria. Fou l'inici d'una prometedora carrera acadèmica. El 1913 va guanyar la càtedra d'Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de Barcelona, on, com a deixeble i continuador de Llorenç i Barba, esdevingué l'enllaç entre dues generacions de filòsofs. Amb altres pensadors, com Francesc Mirabent i Tomàs Carreras, fou membre de l'Escola de Barcelona, que compartia un pensament alhora idealista i espiritualista. Fou fidel a l'escola catalana del sentit comú, i intentà conciliar la ciència i l'espiritualisme. L'any 1918 fou un dels impulsors del Segon Congrés Universitari català, i en tant que membre de la seva junta permanent redactà un projecte d'estatut de la universitat, i un de reforma de la facultat de Filosofia i Lletres. El 1923 fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, també pertanyé a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona el juliol de 1931. Ocupà la càtedra Ramon Lull i fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir de 1933 fou rector d'aquesta universitat, càrrec que li va permetre de crear una universitat de prestigi, moderna i progressista i oberta a les influències intel·lectuals internacionals.

La seva carrera política no fou menys prolífica. El març de 1931, procedent d'Acció Republicana Catalana, protagonitzà, al costat de Rovira i Virgili, el sorgiment del Partit Catalanista Republicà. Havent rebutjat l'oferiment d'Esquerra Republicana de Catalunya de presentar-se conjuntament a les eleccions municipals d'abril de 1931, Serra i Húnter tampoc no aconseguí ser elegit en els comicis legislatius posteriors. Finalment, l'octubre de 1932, amb altres col·legues seus, entrà a Esquerra i obtingué un escó al Parlament de Catalunya. Després del president Macià, fou el diputat més votat. Ocupà la vicepresidència del Parlament. També presidí des del gener de 1934 el Consell de Cultura de la Generalitat republicana, l'organisme que assessorava la política cultural del govern autònom. El 1934 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on assumí la cartera de Cultura. Presidí la ponè cia d'ensenyament superior del Consell de l'Escola Nova Unificada a l'inici de la guerra civil, així com el Segon Congrés Internacional d'escriptors antifeixistes que tingué lloc al Palau de la Música catalana el juliol de 1937.

Un cop finalitzada la guerra civil s'exilià a França on fou internat al camp de Racebedau fins que seria acollit a la residència de Tolosa de Llanguedoc. Aquí s'ocupà de les sessions de la Société de Philosophie. Amb posterioritat, arran de l'ocupació de França per les tropes alemanyes, se n'anà a l'Argentina i finalment a Mèxic, on morí. Fou elegit membre del Consell Nacional de Catalunya, creat per Lluís Companys, el 1940.

Va dirigir la Revista de Catalunya i durant quinze anys s'encarregà de les entrades de filosofia de l'Enciclopèdia Espasa.



Autoria: GRC


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal