Mestra

Filla de Miquel Bertral i Maria Terré.

Treballà de mestra rural a Porquerisses i posteriorment al raval de Can Tunis.

El 1932 s'afilià al Casal d'Esquerra Republicana del districte III de Barce­lona i esdevingué una de les principals activistes feministes del partit, participant a multitud d'actes polítics i electorals.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, 'agost de 1936, participà com a propagandista -en tant que membre del Comitè Femení d'Estat Català- a l'expedició del capità Alberto Bayo per a l'alliberament de Mallorca.

El novembre de 1937 al 1r Congrés Nacional de la Dona, fou escollida vicepresidenta del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya, en representació d'Estat Català.

El març de 1938 fou elegida presidenta de Pro Infància Obrera.

Acabada la guerra s'exilià a França, residint a Montpeller, a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans, i continuà participant en les activitats polítiques en tant que membre del Comitè Nacional de la Unió de Dones de Catalunya.

Als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili celebrats a París, el 1948, fou galardonada amb el «Premi Casal Català de Londres» pel seu recull Contes per a infants.

El 1952 formà part del Consell de redacció de España y la paz, publicació transversal dels republicans, editada a Mèxic.

El 1956, al 1r Congrés del PSUC, celebrat a Le Courneuve, fou elegida membre suplent del Comitè Central, càrrec pel qual tornà a ser elegida al 2n Congrés, celebrat a la mateixa població el 1965. El seu àlies era «Josepa Blanes».

Treballà, breuement, a Bucarest a les emissions en català de Radio España Independiente, «la Pirenaica», i posteriorment, i durant anys, a Bulgària com a redactora i locutora en llengua espanyola a Ràdio Sofia.

Al 3r Congrés del PSUC, celebrat a Lisieux el 1973, fou elegida membre del Comitè Central, càrrec pel qual tornà a ser elegida al 4t Congrés, celebrat ja a Barcelona el 1977, amb el partit legalitzat.

Morí vídua havent tingut tres fills.

Autoria: Josep Vall i Segura